Cap de setmana llarg a l'Arieja

La setmana passada vam estar de cap de setmana llarg a l'Arieja, aprofitant el magnífic pont de la puríssima, tot i la meva mà.

Dinant prop de Ax-les-Thermes

L'excursió començava el dijous al matí, sortint de casa direcció a Tarascon-sur-Arieja, vam passar la collada de Toses, utilitzant totes les dreceres i ja vam tenir el primer petit ensurt, en Berenguer va fer una petita vomitada que per sort no ens va obligar a parar, però si que em va obligar a fer part de collada assegut, darrera, al seu costat. Vam poder passar cap a Puigcerdà sense cap més incidència i quan passàvem cap a la Guingueta, parada total, cua com els turistes que èrem, gairebé 10 minuts per poder sortir direcció la Tour de Carol. A partit d'aquí una altra petita sorpresa, cartells lluminosos anunciant pas alternatiu al túnel de Porté-Puymorens. Un cop arribats al túnel, però falsa alarma, es tracta d'unes petites obres  a la sortida que no ens entretenen més d'un minut mal comptat. Direcció a Ax-les-Thermes apareix la gana, aconseguim passar de llarg i una míca més enllà parem a dinar a una zona de pícnic annexa a la carretera (com milers n'hi han a França) i ens preparem a dinar, que ja portàvem. La parada està bé, estirem les cames, menjem arròs blanc i pollastre arrebossat, però és ràpida, molt ràpida, fa fred i estem a l'ombra.

Casa a Bompas

Quan arribem a Tarascon ens dirigim a Bompas, on tenim la casa llogada, es tracta d'un poble petit a 3 o 4 quilòmetres de Tarascon. La casa és de l'ajuntament, cutreja, com moltes cases franceses, fa fred però hi acabarem estant bé.

Un cop instal·lats, amb algún problema, ja que no teníen previst que utilitzèssim els llençols de la casa i els han hagut d'anar a buscar, a més la tele no va i l'han de canviar, ens n'anem cap a Tarascon.

En Pau a la creu prop de la torre que presideix Tarascon

La tarda la passem voltant per Tarascon, on fem un passeig pel poble, visitem l'oficina de turisme, on ens informem de les hores de visita del castell de Foix, del de Montsegur i ens informen que tant el parc de la prehistòria com el museu de les Forges del Pirineu estan tancades aquests dies. Ens arribem a la torre que presideix el poble, encara que potser el més destacat és una torre de l'antiga muralla que es troba sola prop de la plaça del poble, descobrim que es fa un aperitiu medieval anomenat Hypocras, que ens tempta. Comprem pa, un pa de quilo que ens durarà, sense endurir-se ni estovar-se fins al final del viatge.

Al vespre, tornem a la casa, passant abans per una farmàcia a comprar la vacuna Prevenar 13, molt més barata que a casa nostre.

Els nens al peu d'una torre del castell de Foix

Divendres al matí, tocava visitar Foix i el seu castell. Vam pujar amb els tres nens, el cotxet i la motxilla per en Berenguer. Un cop a dalt vam fer la volta a tot el castell, per fora, amb magnífiques vistes cap a Foix i les seves muntanyes, vam pujar a les dues torres visitables del castell i vam coincidir, com no amb una parella de catalans (nosaltres i ells erem els únics visitants). Després vam fer una volta pel mercat de Foix, que es fa els divendres i vam jugar a un parc infantil, vam comprar unes botes per la Gemma i vam anar a dinar a una zona de pícnic a la sortida de Foix direcció Saint Gaudens.

En Berenguer amb fulles per tirar-me

A la tarda visitem Saint Lizier, ciutat medieval, amb un claustre romànic esplèndid, i una trama de carrers que amaga alguna sorpresa com picaportes o pedres escolpides. Acabem berenant a un petit bar, situat a una porxada molt maca davant de l'esglèsia on menjem unes galetes de xocolata, que no agraden als nens, la Gemma es veu un café-au-lait, en Pau una xocolata, en Guiu i en Berenguer un suc de mandarina i jo un tè verd. Acabats tornem cap a casa a sopar, que demà ens espera un dia complicat, però al parquing on tenim el cotxe és ple de plataners i el terra ple de fulles i fem una petita guerra de fulles que hem de deixar ràpid que fa molt fred. De tornada ens parem a Foix a veure un parell de centres comercials (Kiabi i Intermarché).

Dissabte matí, un cop esmorzats anem cap a Montsegur, el principal motiu del nostre viatge, o millor dit el meu, per veure un dels llocs místics del catarisme, una de les meves dèries preferides de l'edat mitjana junt amb els Almogàvers.

Esmorzant dins el castell de Montsegur

Un cop arribats a Montsegur, després de tenir unes vistes del castell que impresionen, ens arribem al poble, que queda als peus del castell per guanyar una mica de temps abans no obrin el castell, trobem l'oficina de turisme tancada i tornem a la sortida de l'excursió cap al castell, excursió que pel què sabem dura una mitja hora llarga i que amb els nens ens fa una mica de por. En Berenguer puja a la motxilla a la meva esquena, mentre que els nens pugen a peu. Arribem a la guixeta de venda de tiquets un parell de minuts abans de què arribi la dona que ven les entrades, seguim pujant i per sorpresa nostre en Guiu arriba a dalt sol, sense que l'ajudem. Un cop a dalt, els nens estan molt contents per què som els primers, esmorzem, visitem a fons el castell i el seu voltant i arriba l'hora de tornar, el moment més complicat del matí, en Berenguer no es vol posar a la motxilla i plora, però enfilant-me una mica per rocs i anant-li dient coses es calma, i un cop comencem a baixar s'adorm fins al cotxe. Poc després de passar la guixeta de les entrades en Guiu, per primer cop es queixa, està cansat, l'haig d'agafar uns 20 o 25 metres i aconseguim que acabi de caminar fins el cotxe. Estem contents, hem estat dalt el castell, que és molt amunt i tots els nens han caminat i han pujat sols, la primera caminada d'en Guiu.

Pont del Diable prop de Mercus

Per dinar baixem al poble, anem a l'alberg, únic restaurant del poble, decorat a l'estil medieval amb en Berenguer dormint. Menjem, els nens el seu menú, amb foie (si foie en un menú per nens, ja començo a entendre com els agrada tant als francesos el foie) que en Pau devora i en Guiu no vol. Ells de segon tenen Steak Haché, ho resumeixo, bistec triturat sense amanir, carn bona, molt bona i ells de postres un gelat de bola. Nosaltres, menjem pitjor, sense dubte, tot i que d'aperitiu la Gemma prova l'Hypocras (licor dolç amb molta canella, tot i que es pot veure bé, molt bé) i jo un muscat de Rivesaltes, de primer, que només faig jo i la Gemma tasta, una tartaleta de pernil fumat i formatge de cabra. De plat fort hi havia Paella Poisson, si una paella, que va resultar ser feta al curri, picant i amb alguna gamba i era inmenjable. De postres, però, un pastís de xocolata blanca.

A la tarda, després de visitar el museu de Montsegur, que visitem ràpid ja que en Berenguer els deixa un record inolvidable, ens dirigim cap a les forges del Pirineu, sense recordar que era tancat i vam haver d'improvisar, acabant anant a veure un pont del Diable, prop de Mercus, al costat de Bompas.

Al vespre, a casa, sense possibilitat de veure el Madrid - Barça acabem mirant el Baiona - Wasps de la Hamlin Cup de rugbi,  a la mitja part els nens al llit i jo un cop acabat intentant saber què feia el Barça, a la mitja part i em va ser impossible, no anava el teletext i vaig anar a dormir sense saber res.

En Pau a Pista Llarga

Diumenge ens llevem d'hora, hem quedat per marxar a les 10, jo m'assabento  per la tele que el Barç va guanyar 1 a 3, alegria!!! Sortim direcció a Ax-les Thermes per anar de termes, però... si jo vaig amb la mà embenada!!! i a més els menors de 5 anys no poden entrar. Acabem anant cap a Puigcerdà i abans decidim anar a Pyrenees 2000 a jugar a la bolera, però quan som a Odeillo, en Pau fa la gran vomitada, parem a canviar-lo i aprofitem per dinar, dins el cotxe, fa molt fred. Un cop acabats decidim anar a la Molina, a Pista Llarga a veure com està, i està pelada, just una mica de neu on hi han els canons de neu, que en Pau i en Guiu aprofiten per baixar amb una pala que vam comprar a Eslovènia aquest febrer. Berenem una mica, al bar i tornem cap a casa. Quan som a Planoles, parada inesperada, en Guiu, el que faltava per vomitar durant el viatge, ho fa, l'hem de canviar i seguim cap a la última parada, Ribes on volem entrar a la botiga d'esports de l'entrada del poble, tot i que és tancada i acabem per arribar a casa on farem l'arbre de Nadal.

En resum, 4 dies en familia, molt divertits, i que estem disposats a repetir quan poguem!