Aquesta darrera setmana de
l’any, inclou festes tradicionals per passar amb família i amics i uns dies per
tenir els nens a casa que poden resultar un problema, primer de gestió
d’horaris i després per poder aguantar-los durant molt dies dins pel fred que
sol fer.
Inclou, la cagada del Tió,
que no hem de deixar perdre de cap manera davant la creixent marea
parenoelística que ens envaeix. A casa con cada any toca nit de Nadal amb els
pares de la Gemma i la seva germana Raquel, en Pere i les nenes i fem cagar el
Tió, que repeteix l’endemà a casa els meus tiets, amb la meva família.
Aquest any destacar un
regal, la consola Wii. La destaco, per que dos o tres dies ja hem jugat tota la
família, menys en Berenguer, junts i et serveix per, en dies de fred, fer
exercici, i cansar els nens, dins de casa i per un parell de curiositats: la
primera és que em permet fer esport mentre dura la lesió del dit, un cop he
adormit els nens i sense quedar glaçat pels carrers. La segona, si segueixes el
programa d’exercicis, quan falles un dia (que de moment és el què ens ha passat
et diu: “què, molta feina ahir, no?”,
quins collons la màquina!
L’endemà Sant Esteve,
després de dinar a Manlleu, a casa la tieta Marta, vam anar a patinar sobre gela la plaça, aprofito per dir que ja s’intueix el canvi a positiu (per mi molt
positiu, malgrat les crítiques rebudes) de la plaça amb la seva
peatonalització. La patinada dels nens i la Gemma va està bé, ells una mica
espantats, pel nou medi, la poca estabilitat i la molta gent que hi havia.
Aquesta setmana, els nens
es queden amb la Gemma, que fa vacances a la seva feina. Pel que encara no ho
sabeu, després del seu pas per l’atur, ara treballa a Fibran, on fa de tècnica
de qualitat pel mercat internacional. Això farà que haguem de combinar viatges
a partir d’ara i que, previsiblement ens veiem menys.
Jo segueixo treballant,
amb un petit canvi, com que no condueixo, vaig de paquet i he adaptat l’horari
de feina a qui em porta, entro a les 7h (em llevo a les 6h), dino a la feina
(algun dia al Punt Zero i la majoria a la mateixa taula amb un tupper) i surto
a les 17h.
Ahir però, trencament de
rutina! Sopar de la colla a Manlleu. Aquests sopars els fem un cop al mes,
l’últim dimecres i ens trobem els que podem de la colla que hem anat junts
sempre. Jo fallo sovint, entre viatges i entrenaments però si puc m’hi apunto.
Ahir tocava a Manlleu, al Manlleuet, bon sopar, molta gent, es notava que la
gent fa vacances, després a Xauxa, molt ple, recordant vells temps am molta música
igual que quan hi anàvem, només va fallar en Carles Bassaganya.
I per tancar la setmana
Cap d’Any, a casa amb en Carles, l’Helena, el meu fillol Miró i l’Elna i
nosaltres cinc, el cuiner jo i tinc un foie fresc!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada