dimarts, 25 d’octubre del 2011

Tornem al Molló Parc


Us recomano llegir primer el post “Visita alMolló Parc” del 21 d’abril del 2010.

Després de gairebé un any i mig després amb els nens vam tornar al Molló Parc. En Pau hi havia estat feia uns 4 mesos amb l’escola i teníem ganes de tornar-hi tots junts.
Ja vaig dir en l’anterior post que era una bona manera de passar un matí de diumenge, ho reafirmo. Aquesta vegada però vam anar-hi a mig matí, amb la intenció de dinar allà, al parc.
Hi havia força gent, feia un dia de sol important, però a diferencia de la primera visita que vam fer a inicis de la inauguració del parc, els arbres han crescut i hi ha més zones d’ombra i potser també el sol de tardor (tot i que intens) no és tant calent com el de primavera.
El recorregut ha estat ampliat, vora el riu (tot i que a força alçada), per un corriol fresc fins a la zona on hi ha d’haver el llop (encara no hi és, haurem de tornar-hi, ja que és un animal que personalment m’atrau molt) i els senglars, 3 petits pels que estem acostumats a veure peces de caça importants.
De totes maneres, l’inici, amb la incorporació de forces aus, millora molt el què hi havia. Especial il·lusió veure 3 gamarussos, encara que era de dia i estaven molt moixos, tinc el costum de dir als meus fills “ets un gamarús” i així vaig poder explicar-los què és un gamarús, a part de què són molt atractius d’observar i difícils de veure en llibertat. També ha millorat  el 100% la gàbia dels óssos, tenen més pèl, es mouen més, estan més grassos i el tancat té herba i és molt més agradable.
També especial il·lusió poder veure les marmotes. Destacar que vaig veure la zona dels isards (només n’hi havia un) i dels cérvols (només un altre) una mica més pobre.
Una de les altres gàbies que val molt la pena, és la de Linx, un gat gros diuen, a mi em va semblar més que un gat gros, primer estava sobre un arbre i gairebé no el veiem, però després va baixar (amb pinta de gana i veia les cabres prop) i el vam poder observar de prop. Em va fer gràcia que tingués un tancat amb un pastor elèctric de SOLTER.
Per dinar vam aprofitar les taules prop del riu, que estaven plenes de gent donant el dinar als nens i alguns també dinant. Una darrera pèrdua respecte a la primera visita, el bar, era tancat, no sé si durant l’estiu ha estat tancat però ara el substitueixen unes màquines que per desgràcia nostre només van amb moneda, i no en portàvem. Gosaria demanar una màquina expenedora de canvi si no es pot recuperar el bar, on per exemple fer un cafè.
Torno a insistir, per acabar, amb què és una visita que per passar el matí de diumenge és 100% recomanable.