Fa dies que em
dic, d’avui no passa que faig un bloc, però el dia passa i jo continuo sense
bloc. I no és que vulgui dir gaire res, no és que esperi que la gent el llegeixi
o li importi gaire el què hi escrigui. Però què carai, em fa gràcia! A més,
estem en la societat del 2.0, i el no
tenir bloc és mig pecat. Per desgràcia, quasi sembla que si no tens bloc no
tens opinió, ni personalitat, i si això hi afegeixes que no tens iPad... ai,
pobre, ja ets un desgraciat. “I què fas?” diuen... “i estàs al Twitter? Ah,
però al Facebook si, oi? I tens WhatsApp?” I intentes dissimular aquella cara
de tanoca de no saber de què t’estan parlant, de si et parlen d’un joc
d’ordinador o l’últim model del mòbil, i dubtes de si has fet un salt en el
temps i has viatjat al futur sense saber-ho... En fi, que aquí s’acaba la conversa, ets d’un altre
planeta. O... reconèixer-m’ho... tinc 34 anys i ja estic desfasada!
I mentre
reflexiones en tot això, de què t’ha passat, del què has fet en els darrers
cinc anys per haver quedat tan desconnectada de la societat moderna... de
sobte, de sobte hi caus, i somrius. Ei, he set mare! I tinc tres nens
preciosos! I ara a intentar agafar el tren en aquest món tecnològic que avança
massa ràpid...
Visita el somcinc5!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada