dijous, 17 de desembre de 2009

Després del 13-D


Ara ja fa uns dies de les consultes del 13-D i podem parlar amb una mica de perspectiva, que penso, és com millor es reflexiona, i no fer-ho en calent.

Diumenge, vaig anar a dormir aviat, ja que havia de llevar-me molt d’hora (abans de les 5 del matí) per anar fins a Iruña. Per tant, no vaig saber res ni de participació ni de resultats fins l’endemà. Conduint direcció Lleida, em vaig assabentar de la participació (al voltant d’un 30%) i dels resultats (un 95% a favor de la independència). Primer alegria, molta. Jo sóc dels que penso que amb uns mitjans com els que es convoquen aquests referèndums (sense comptar amb estructures de poder, per culpa de la famosa constitució espanyola) obtenir un 30% de participació, incloent, a més algunes ciutats difícils, és una molt bona dada. El resultat, ja havia avançat, com tothom, que seria d’escàndol.

Amb aquestes dades, arribo, poc després de les 7 del matí, passat Fraga (final dels Països Catalans), a quedar-me sense cobertura de ràdios catalanes. Després, passo a escoltar alguna emissora espanyola i espanyolista, com Punto Radio, on es posen les mans al cap per que el govern deixés fer les consultes, tillant-les de pantomima, referèndum il•legal, provocadors.... millor que millor, encara més content. Veure com es sulfuren a Espanya per exercir el dret de qualsevol persona a decidir el seu futur, o d’acudir a les urnes, és el millor que ens pot passar.

Quan de tornada, després de dinar, arribo altre cop a casa (entenc casa com a Països Catalans) escolto que eN López Tena, l’Uriel Bertran & Co, ja es tiren els plats pel cap. Som el què no hi ha. Això, per mi no és comprensible i només fa que donar ales als espanyols.

Ara, un parell de dies després, sembla que s’han assegut i han solucionat les diferències.

Per un altre costat, sembla que algú vol aprofitar aquest referèndums i utilitzant les plataformes per fer nous partits, tot i que després ho neguen, es presenten ILP (Iniciatives Legislatives Populars) al Parlament per demanar que convoqui un referèndum el proper 25 d’abril a nivell nacional (fet inviable degut a la Constitució), es comença a criticar els partits que si es volen apropiar d’un moviment social, altres que els partits no saben aprofitar aquest moviment social per convocar el referèndum nacional....tot plegat molt embolicat.

Jo crec que hauríem de fer, una sèrie de passos que venen molt marcats. Primer, no podem fer un referèndum a nivell nacional, per què no es podrà en el marc legal actual, segon no sé si ens interessa fer-ho tant ràpid (amb només 4 mesos) per poder mobilitzar a la gent pel si. Jo seguiria fent les consultes municipals previstes pel 28 de febrer i pel 25 d’abril, intentant millorar, si es pot la participació.

Un cop passat l’estiu, s’han de fer eleccions al Parlament. Dels resultats que en surtin, penso que s’hauria de fer un Govern, de partits disposats a exercir el nostre dret a decidir (a priori, ERC, CiU i si entrés Reagrupament o la plataforma que en sorgís). L’objectiu únic d’aquest govern, a banda de administrar bé durant un període limitat de temps, que establiria en un parell d’anys màxim, ha de ser poder fer créixer els partidaris del si a la independència, i convocar no un referèndum per a la independència (s’hauria de canviar el marc legal espanyol, ja que l’estat no permetrà mai un referèndum per la independència, i això no passarà), sinó unes eleccions, on s’hauria de presentar una opció (no sé sota quina forma, no nom, ni...) on hi estiguin presents les opcions del Govern sortint, que hauran treballat per assolir una majoria social que opti per la independència (ERC, CiU i Reagrupament o qui sigui) i altres opcions de l’esquerra independentista (per què per a desgràcia nostra, encara no existeix la dreta independentista), com pot ser la CUP, i que es presentarien amb un únic objectiu: declarar de forma unilateral la independència en el primer ple que es celebrés.

Sona molt bé no? Sobre paper tot és molt maco, però d’entrada i sense pensar-hi massa ja es plantegen tres dubtes:

- CiU, estarà per la feina? Aquests dies hem vist que juguen a la puta i la Ramoneta, que si volen la independència, però...
- Es podrà fer un Govern unitari?
- Es podria fer una candidatura unitària?

Esperarem com van les coses.