Fa uns dies vaig escriure un post titulat com a “L’alegria pels bons amics”, dedicat a en Carles Bassaganya, ara, ho faig per parlar de l’Elisabet Regué, la Bet.
Recentment, la Bet, ha presentat la dimissió com a regidora, 10 anys després de ser-ho.
Amb la Bet, vam començar a coincidir quan em vaig incorporar al Grup d’Esplai Somnis, del que ella era fundadora. D’aquesta experiència en van quedar molt bon records i moltes experiències compartides que a mi en van fer apreciar-la i tenir-la per a una persona compromesa en els seus valors, que en l’Esplai eren l’educació dels nens en uns ideals compartits, de país, de valors, de companyonia...
Un temps després, a principis del 1999, quan vam començar amb en Carles Bassaganya a confegir la llista d’ERC de les municipals, ella, com a única militant de Sant Joan d’ERC, va ser el nostre primer objectiu. Encara a hores d’ara, em costa entendre com ens va acabar dient que si, però... me’n alegro, i molt.
Després, vam haver de passar per molts moments, alguns de bons, molt bons (les victòries del 1999 i del 2003, per dir-ne algunes), moments durs (sobretot els moments previs i durant als primers plens) i moments tristos (sobretot les eleccions del 2007).
La Bet, una dona que ha passat més de 10 anys de la seva vida dedicats al seu poble, Sant Joan, i que al contrari del què molta gent, últimament pensa, no ho ha fet per enriquir-se, les seves conviccions, no només han fet que es dediqui de forma altruista al nostre ajuntament, sinó, que a més durant uns anys, ha reduït la seva jornada laboral i, per tant el seu sou, per tal de poder dedicar el temps que ella creia necessari a la seva feina pública.
Per a mi és una persona que té les seves idees i conviccions molt clares, que les defensa fins a les últimes conseqüències, cosa que moltes vegades la fa discutir amb tothom, però, al mateix temps capaç d’acceptar el punt de vista dels demés. Això, unit al seu temperament, fa que els que l’hem tractada i hem tingut el plaer de compartir objectius, la respectem i l’apreciem més del què ella es pensa.
Bet, tal i com ja t’he dit a partit d’ara, gaudeix de la vida... i de la família, t’ho mereixes...
Salut i vida!
1 comentari:
Carles,
quanta raó tens... encara no sé quan la vàrem anar a trobar a la "y" de la Rodona, com ens va poder dir que sí. De fet, sí que ho se, ja que és una dona que s'estima amb bogeria Sant Joan i el país. Aquesta és la raó.
Publica un comentari a l'entrada