Ahir, al mateix temp que començava el partit del Barça de copa, coneixíem la mort del que va ser jugador del Barça, Robert Enke. Aquest alemany, seguia jugant al futbol, ja que només tenis 32 anys i ho feia al primer nivell, amb el Hannover, de la Bundesliga alemanya i entrava a tots els pronòstics per anar al Mundial de l'any vinent a Sud-Àfrica.
Malgrat tot això, avui hem sabut que s'ha suïcidat. Pel què expliquen patia depressions arrel de la mort de la seva filla de dos anys, si ve ara en tenia una altra de 8 mesos. Per mi, és difícil d'entendre que algú es vulgui llevar la vida, però més quan tens una filla. Si bé no em costa imaginar la pérdua d'un fill, per a desgràcia meva, ja que encara no fa poc més de 3 anys que ens va deixar en Jordi, el meu nebot, no puc entendre de cap manera que no quedin ganes de lluitar a algú, que per arribar a on l'Enke va arribar, va haver de lluitar i sacrificar-se tant.
Queda demostrat que no tot és ser famós i guanyar molts calers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada