La nova llei electoral catalana

Fa temps que es parla de l’elaboració de la nova llei electoral catalana, ara, sembla que es pot desencallar, abans de les eleccions al Parlament de la tardor del 2010.

La discussió està en com s’elabora. Jo crec que han de regir un parell de principis irrenunciables:

1.- Apropar l’elecció dels seus representants als electors: amb dues vies, modificant les circumscripcions electorals (fent-les més petites, s’entén), i obrint les llistes.

2.- No tots els vots valen el mateix: és a dir, cal donar pes, en part als territoris.

Pel que fa a la reducció de les circumscripcions electorals, crec que s’haurien d’ajustar a les noves Vegueries en lloc de les províncies. Això porta implícit, al meu entendre la nova distribució territorial del Principat, tot eliminant les províncies (i al seu torn les Diputacions). El primer punt, el de fer les Vegueries circumscripcions, crec que és assumible fàcilment, el què em sembla més complicat és l’eliminació de les Diputacions, tot i que crec, que és imprescindible, necessari i urgent.

Obrir les llistes: em sembla que en major o menor grau, tothom hi està d’acord. És evident, que els electors han de poder premiar el diputat que ha treballat bé i castigar al que no ho ha fet. La discussió està en com es duu a terme. A mi, personalment, el sistema que més m’agrada és el que s’usa al Senat, amb llistes agrupades per partits, però on l’elector selecciona cada un dels seus candidats, així, es manté el bloc de partits (qui vol votar només un partit els té tots junts) però permet personalitzar l’elecció. Altres sistemes que han sortit proposats, com les llistes 100% obertes, amb un major nombre de candidats que dels llocs que es disputen i l’elector seleccionar-ne uns quants no em convenç. Un altre, el de l’elecció d’una llista i dins aquesta marcar els que més convencin l’elector, tampoc no m’acaba d’agradar (prefereixo, com ja he dit la fórmula del Senat). Una de les altres propostes, com és la des sistema alemany, crec que s’ha d’acabar d’explicar i pot ser bona per eleccions, on la circumscripció elegeix bastants escons, però no em convenç per eleccions com les del congrés espanyol, on per exemple ara (i sense canviar les circumscripcions) Girona, Tarragona i Lleida només escullen 4 o 5 candidats.

A l’obrir les llistes es planteja una cosa que cal tenir molt en compte: en les eleccions municipals, normalment, costa molt confeccionar una llista en pobles mitjans com pot ser Sant Joan, molt poca gent està disposada a participar en la política del seu poble. Si, ara obrim les llistes, correm el risc, que de la poca gent disposada a participar en la vida política del seu poble, poden ser castigats durament (i no per la seva vàlua o els fets demostrats sent regidor), només per la seva simpatia (que em sembla que és una de les coses que es valorarà) i ens cremarà algú, disposat a treballar pel seu poble fins i tot abans de començar (algú que tregui molts pocs vots, ni es plantejarà tornar a presentar-se) i farà que en el futur sigui més difícils confeccionar llistes municipals. Un altre problema, és el que tots els que hem passat per un ajuntament sabem: en els equips de govern, hi ha d’haver gent amb aptituds pel lideratge, però també gent amb coneixements diferents (econòmics, urbanístics...) difícilment valorables per la opinió pública, així com, pencaires (gent que potser no és brillant en la seva competència política, però que disposa d’hores o d’aptituds, que a priori no es valoren en un polític).

Pel què fa al pes del territori, crec que és evident, que territoris petits en població (i normalment grans en extensió) han de tenir més pes que el que els tocaria només demogràficament. Això, per mi tant fàcil d’entendre, crec que serà molt difícil d’acceptar per part d’alguns partits, instal•lats bàsicament en grans ciutats (per no dir Barcelona i la seva àrea metropolitana).

Esperem que es pugui tirar endavant, i de forma ràpida una nova llei electoral, que fa falta.

Per cert, en aquesta reforma de la llei electoral es planteja modificar l’elecció dels escons seguint la inintel•ligible llei d’Hondt?