Aquests dies estem vivint un nou episodi sobre l’estatut i el Tribunal Constitucional, l’editorial dels principals diaris catalans.
Penso que és innegable, que el TC està totalment desacreditat. Qui pensi el contrari, que mediti: la llei que regula aquest tribunal, estableix que els càrrecs són per a 9 anys, doncs bé, més de la meitat dels jutges, ja fa més de 9 anys que han estat designats. Què vol dir això? Que haurien d’haver estat substituïts, però no ho han estat ja que qui proposa els noms i els escull, són els principals partits de l’estat espanyol, PSOE i PP, no es posen d’acord. I després diuen que el TC no està polititzat.
A Espanya, però creuen que es tracta d’un organisme plenament autoritzat per a determinar si una llei o no constitucional. Això ho creuen els de tots els colors, sense excepció. En qualsevol país democràtic del món això és impensable, tothom veuria que està desacreditat, millor dit, ja no s’hauria arribat a aquest extrem, ja haurien renovat el TC.
El més nou d’ahir, és l’editorial de les principals capçaleres catalanes, que és un gest que cal aplaudir, per estrany i per què demostra, que ja tothom, a Catalunya, comença a estar d’acord en una cosa: a Espanya, ens entenen tal com som (i adapten el seu país per integrar-nos) o no cal que ens entenguin.
Per a mi, la principal força, és que capçaleres dependents de poders més aviat poc independentistes (la majoria de propietaris de diaris, com Grupo Zeta o Grup Godó, no són susceptibles de ser proclamats independentistes) fan gairebé un al•legat final defensant una certa interpretació positiva de Catalunya per part d’Espanya, i advertint que si no es fa a Catalunya només li queda una alternativa (cada cop més abraçada) que és la independència total dels nostres veïns, que ni ens entenen, ni ens volen entendre, i que per descomptat no ens estimen ni ens estimaran mai (o millor dit només estimen els nostres calers, tot i que nosaltres els catalans som els agarrats).
En fi, per a mi, aquests dies estem vivint un pas més del nostre país cap a la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada