Les golejades del Barça

Ja en van tres en quatre partits. Aquest any sembla que podem aspirar a tot. Només faltarà veure quan arribem a partits més importants i cap a final de temporada, ja que deixant de banda l'Atlètic de Madrid no hem jugat amb cap equip fort.

S'ha de reconèixer que en Guardiola ha sabut canviar la cara d'aquest equip, que amb poques incorporacions ha modificat la seva forma de jugar i sobretot els seus resultats.

S'ha de destacar, també l'aportació de l'Etoo que a principi de temporada semblava destinat a deixar el Barça i que a hores d'ara és un dels màxims golejadors amb el seu hattrick d'ahir.

La Gemma a París

Aquests dies la Gemma és a París per feina, va marxar dissabte i s'hi estarà fins dijous. Per tant, tota la setmana amb els nens jo solet.

Ja m'està bé, ja que així sabré quin pa i donen quan la Gemma es queda sola.

De moment, aquests dos dies, va tot bé, fins i tot he pogut dormir prou.

Ja us explicaré.

Secretari de Política Parlamentària de la Regional de Girona

Bé, doncs això, des del passat 27 de setembre sóc el nou secretari de política parlamentària de la regional de Girona d'ERC.

Espero poder respondre a la confiança dipositada en mi per en Pep Carrapiço, nou president regional i sobretot a la confiança dels militants d'ERC de Girona.

Ja ho sabeu, em teniu aquí pel que us faci falta.

Salut i república!

La famosa crisi vista pels que la patim i la veiem patir

En aquest escrit, m'agradaria parlar de la famosa crisi, i que pel que visqui a un altre planeta, que sàpiga tenim al nostre país i al veí.

Jo, com la majoria sabeu, em dedico a la venda de màquines de soldar i porto les vendes de l'estat espanyol. Doncs bé. Porto, amb aquesta tres setmanes de viatges per l'estat espanyol i us puc assegurar que existeix i de veritat. En aquestes tres setmanes, he estat a zones, que fins ara creia inmunes, com Gipuzkoa i Navarra i a zones molt fotudes (Múrcia) i altres que em semblava que anaven prou bé com ara, que sóc a les Illes Balears o La Rioja.

Us explico, al nord, a Euskadi, la crisi els ha arribat a l'estiu, tot i que es tracta d'una zona eminenment industrial, ja noten, com gairebé tothom, els efectes de la parada, diria que total de la marxa de l'economia mundial. A zones com Múrcia, que tots podem imaginar que les passen "putes", ja que es dedicaven a únicament construcció (camps de golf i urbanitzacions annexes, amb les necessitats d'aigua que no tenen incloses) estan molt fotuts, però com que ja fa gairebé un any que estan així no són, segurament tant tremendistes (ja han fotut a fora el personal sobrer i han rebaixat una mica els estocs de material). I a zones com ara on sóc avui, les Balears, aquí han tingut un bon estiu però a la tornada han parat de cop i ara estan més que acollonits.

Més a prop, al Ripollès, us puc assegurar que també la notem, sense anar més lluny, nosaltres a l'empresa som algun menys des de principis de mes i si no varia molt la cosa a finals d'any encara serem menys.

Però, una bona noticia, en ZP diu que no ensquedarem sense estalvis... per sort no ho ha promès, que si no hauriem de tremolar de veritat.

Els actes de l'onze de setembre a Sant Joan

Encara que una mica tard, m'agradaria destacar els actes de l'onze de setembre a Sant Joan.

Primer es va presentar la nova secció local de les JERC a Sant Joan, al local amb bastant afluència de gent i amb un discurs molt bo i amb molt bona intervenció per part de la Laia Capdevila, nova portaveu de les JERC a Sant Joan.

Des d'ERC vam fer un nou acte a la mitjanit del dia 11, que consistia en una arxa amb torxes des de la plaça dels mexicans (plaça Abadessa Emma, en realitat) fins al passeig, on cremaven uns tions que marcaven la trinxera existent al passeig durant la Guerra Civil.

A aquest acte van assistir unes 200 persones... si, 200. Va ser tot un èxit de convocatòria i en l'acte en si, que va ser molt espectacular, els llums del passeig apagats i els tions cremant, quan arribaves amb la marxa era espectacular.

Al final vam llegir el manifest d'Òmnium Cultural, que el va llegir en Carles Bassaganya i a qui vull agrair que en el seu discurs previ a la lectura, cités als socialistes de Sant Joan com a PSC - PSOE.

L'endemà, hi va haver l'ofrena floral a la corona del Comte Guifré del monestir. Allà erem més de 250 persones i 18 entitats (entre elles ERC i les JERC de Sant Joan) que van fer la ofrena floral. Aquest acte m'omple d'orgull, malgrat el discurset del nostre alcalde (pixant fora de test i recordant els 100 anys de l'estelada que no van voler penjar a l'ajuntament), ja que es va iniciar en la nostra primera festa com a equip de govern, l'any 1999 i a iniciativa d'ERC amb el desaparegut mossèn Ton Martí com a còmplice. Aquest primer any, no èrem ni 50 persones. A més la idea d'obrir la ofrena floral a la resta d'entitats de la vila, també va ser idea nostra.

En fi, un bon 11 de setembre que jo espero no haver de celebrar molts més anys, ja que voldria dir que celebraríem el nostre dia de la independència, que podria ser... és igual mentre arribi.

Salut i independència!

L'estelada i el PSC - PSOE de Sant Joan

Llastimós el paper jugat pel PSC - PSOE, cada cop més PSOE, de Sant Joan en relació al centenari de l'estelada.

Si fem un resum cronològic dels fets, tot comença quan ERC de Sant Joan fa la petició el dia 20 d'agost per què durant el dia 11 de setmbre, només onegi l'estelada al balcó de l'ajuntament. Com que només es fan plens cada dos mesos, no passarà per ple ja que el següent es farà a finals de setembre (massa tard per contestar) i esperem que ens contestin abans de l'onze.

Les apostes majoritàries eren per una no resposta abans de l'onze i treure's les puces de sobre, i minoritariament que ens contestarien que no per no molestar al partit.

Però...sorpresa!!!!

Sobre la botzina (el 10 a la tarda) ens fan saber què diu la llei de banderes no - oficials en edificis pùblics. Una bona manera de no dir res.

No obstant això ens obre una sèrie d'interrogants, i un d'urgent, ja que la setmana vinent és la festa del Grito mexicà. Segons la resposta que ens van donar i la seva por a fer res il·legal penjant l'estelada al balcó de l'ajuntament, què passarà amb la bandera mexicana que cada any es penjava al balcó per la festa del Grito? Aquest any no es penjarà?

Jo els animaria a penjar-la, que encara que no sigui una bandera oficial, que no tinguin por, que igual que ab l'estelada no acabaran a la presó, o si? Em sembla que amb la bandera mexicana, no arribarà cap requeriment judicial instant a pnjar la bandera espanyola als balcó de l'ajuntament.

Una altra pregunta pels porucs dels PSC - PSOE: què faran amb la foto del rei del país veí que a Sant Joan cria pols a l'arxiu? La tornaran a penjar a la sala de plens? Per que ho saben que segons la llei hi ha de ser?

Seguint amb el relat dels fets, nosaltres, que ja ens temiem la resposta, després de l'acte FENT MEMÒRIA (que va estar molt bé i que ja comentaré en algun altre moment), vam penjar una estelada a la font de la plaça Clavé.

Bé doncs aquesta estelada va durar dos dies, el dissabte al matí, dia 13 de setembre, el nostre magnífic i espanyolíssim equip de govern, va fer retirar-la, suposem que per no ferir sensibilitats dels seus votants espanyolets.

Això, és una mostra més de l'espanyolisme que tenim instal·lat a l'ajuntament i per desgràcia també al poble.

Visita a l'Expo de Saragossa

Diumenge passat vam visitar l'Expo de Saragossa.

Hi vam anar per que jo treballava fins dissabte allà i tenia dues entrades. Vam fer més d'una hora de cua per entrar i a dins, estava a rebentar de gent, horrible. A nosaltres que no ens agrada està rodejats de tanta gent era difícil d'aguantar.

Cues per entrar als pavellons (vam entrar a només tres per que no hi havia cua), per menjar, per treure passis ràpids i fins i tot per pixar!

Com a espai, Saragossa, ha guanyat un lloc molt ben acabat i amb molts equipaments, però ja veurem si el mantenen (pel què sé la majoria de pavellons van per a entitats bancàries o organismes públics). A més, les infraestructures que els han fet han millorat de forma considerable la ciutat.

Nosaltres com a catalans, haurem de seguir l'aposta espanyolista per Saragossa (i per extensió Aragó) com a plataforma logística del nord-est de l'estat espanyol, en un intent més dels espanyols de debiltar Catalunya.

Salut i ja hem vist prous Expos!

Les vacances i els espants d’en Pau

Aquestes vacances han estat curtes, com sempre, però intenses. La primera setmana la vaig passar a casa vigilant els nens, ja que la Gemma treballava.

El divendres dia 8, després de dinar vam marxar direcció Aguatón, però fent parada a Mequinensa, a dormir en un càmping. Si, heu llegit bé, en un càmping amb els nens i en un tenda petita i sense cap comoditat. Com a experiència va estar bé, però a l’hora de dormir va costar una mica ja que els dos nens van estar de festa una bona estona en lloc de dormir. Podeu veure alguna foto pels més incrèduls. La gent de Mequinensa és molt agradable, però no poder visitar el castell de Mequinensa el primer dissabte d’agost té delicte, en teoria estan fent obres i has de trucar abans. Em va donar la sensació que és un poble on tot el turisme que busquen i valoren és el de la pesca.

L’endemà de dormir a la tenda, vam visitar Alcañiz i unes mines de carbó a Escucha. Poc a poquet aquesta zona de l’Espanya profunda s’està posant les piles i amb iniciatives turístiques com aquesta aviat podrem començar a aprendre alguna cosa. També és cert que les ajudes que tenen per part de la comunitat i per part d’Europa són majúscules.

Durant la setmana que hem estat a Aguatón, s’ha inaugurat la setmana cultural i hem passat els dies com hem pogut, destrossant tots els horaris que teníem amb els nens (algun dia en Pau es posava a dormir a les 12 de la nit), hem vist ovelles (i com les esquilaven), tractors i recol·lectores (en Pau pujava a un tractor parat de mitjana 4 o 5 cops per dia) i jo m’he dedicat a fer esport pujant corrent i caminant a totes les serres que hi ha a prop del poble.

I per acabar d’explicar la setmana, cal no passar per alt l’espant d’en Pau: el dimecres 13, jugava a la nova pista poliesportiva d’Aguatón, on hi ha una xarxa provisional per jugar a tennis feta amb un cordill, que no va veure i que es va enganxar al coll mentre corria i va caure enrere, picant amb el cap a terra i quedant mig estabornit, amb son i al cap de poca estona començant a vomitar. Després de passar per un CAP a Santa Eulàlia, vam anar a Teruel a l’hospital, on li van fer radiografies i anàlisis per comprovar que tot estava bé, però vam haver de passar 24 hores en observació, i per tant dormir allà. En Pau ja a mitja tarda, després d’haver dormit, ja volia marxar i al no poder estava molt mogut: s’enfilava al llit, a la butaca, a la finestra... al final però va dormir bastant tranquil (més que el seu pare) i l’endemà ens donaven l’alta i ell ja no recordava què hi fèiem. M’agradaria agrair (encara que dubto que ho llegeixin) a la doctora i al personal que ens van atendre el tracte rebut.

En resum, unes vacances curtes però amb molta activitat i bastant esgotadores, però ja espero les properes.

Salut i bones vacances pels que encara en feu.

Els JJOO de Pekín

Aquests jocs els segueixo el què puc. A mi els esports m'agraden gairebé tots i és una obligació veure un esdeveniment com aquest, però tenint dos nens, treballant i fent-los a l'altra punta de món, es fa difícil poder veure moltes coses. De moment però em quedo amb unes quantes coses:

1.- La inauguració: podeu veure un video de resum d'una de les parts més espectaculars. En aquesta part de les fitxes, hi havien uns 800 actors. Si sumem tota la gent que va sortir només en l'arrencada passem de les 10.000 persones.

2.- En Phelps: que ha fet 8 ors...impressionant! Jo i la Gemma vam disfrutar en la medalla d'or i rècord del món del 4x100 lliures, amb 4 equips per sota el rècord del món anterior i guanyant als francesos als últims metres.

3.- L'exercici de la Liukin:impressionant l'exercici de barres asimètriques en la final complerta.

4.- Més de casa: el mallorquí afincat a Montagut, en Joan Llaneras, m'ha fet descobrir una modalitat de ciclisme en pista que m'ha agradat molt, la puntuació.

Haurem de veure com acaben.

L'embolic del finançament

S'acosta el 9 d'agost, data límit, segons el nostre estatutet, per definir el finançament del Principat. I...?

Com sempre, cornuts i a pagar el veure. Encara hi ha algú que pensi que ens en sortirem dels espanyols? Si tenim sort i ens mantenim units, podem aspirar a treure'n alguna cosa de rpofit, o si més no acollonir algun socialista espanyol (i algún d'aquí).

M'agradaria que per una vegada socialistes i convergents no busquessin el profit propi, sinó del país i arribem al final (que no sé, sincerament, quin ha de ser a curt termini, a llarg termini ho tinc clar: la independència).

S'accepten apostes a veure qui salta del vaxiell abans: socialistes o convergents.