El congrés d'ERC

Dissabte passat, vaig assistir al congrés d'ERC a Barcelona.

Primer cal dir, que o ens ho fem mirar i fem més àgils els congressos o cada cop serem menys: no es pot estar de les 9 del matí fins les 23h, només parant una horeta i mitja per dinar i una altre per sopar. Això no ho aguanta ni el més abocat al partit.

A nivell de com va anar, fins a mitja tarda crec que bé, quan en Carretero va fer la seva defensa de la ponència alternativa i la va retirar va demostrar que és un paio intel·ligent, en lloc de perdre-la, la retira i demostra que no vol ser una gran oposició. Però, quan surt l'Uriel, es comença a espatllar, vaig trrobar de molt mal gust retreure a Reagrupament.cat que li diguessin submarí, no calia. A l'Uriel algú li haria de dir que va ser el gran derrotat de les votacions i que no vagi tant sobrat.

Al final, després del resultat final de l'executiva, només dues coses: queda clar que la línia a seguir per ERC està clara, si no recordo malament només 38 persones van votar en contra de la ponència, però, que tot i que totes les candidatures van dir que volien sumar, ens separen els noms (i això no agrada ni a militants ni a votants).

Respecte als noms, i la falta de consens entre candidatures per l'executiva, Reagrupament.cat, va ser coherent amb el què havia dit (tot i que m'hauria agradat que es mullessin), el grup de l'Uriel, per mi va ser una decepció (no han pait els resultats i crec que no han estat a l'altura del partit). En la falta d'entesa entre Gent d'Esquerra i ERC Futur, Puigcercós - Ridao amb Benach - Niubò, si realment el problema va ser en Xavier Vendrell dues reflexions: si Puigcercós, com es diu, va imposar-lo crec que es va equivocar, més valia sacrificar en Vendrell (tot i que cal reconèixer-li la seva feina al partit, encar que no et caigui bé, és innegable la seva feina, era bastant obvi que era algú cremat o cremadíssim) que no assolir cap acord, si per contra en Benach volia més control del partit (també es va dir al congrés) se li ha de retreure.

Caldrá veure com evolucionen els aconteixements, per intentar millorar la situació actual. Esperem que com més aviat millor.

Els resultats d'ERC

Dissabte es van fer les eleccions a ERC. Els resultats, més que de sobres coneguts, han donat una victòria a Gent d'Esquerra, guanyant amb un nombre similar de vots per part d'en Joan Puigcercós i en Joan Ridao.

A mi els resultats han estat bé, només un parell de "taques", no m'ha agradat que la distància entre en Joan Carretero i l'Ernest Benach hagi estat tant curta i, encara menys m'ha agradat que en Niubò hagi quedat per davant de la Rut Carandell, ja sabeu que en Niubò no és sant de la meva devoció.

Ara, ens queda, a nivell de partit, saber ser intel·ligents i crear una bona direcció que faci créixer Esquerra. Jo apostaria per una direcció que inclogués a tots els sectors, però, tal com han dit gairebé totes les candidatures sense quotes. Crec, i espero que els guanyadors siguin capaços, només de incorporar gent de les altres candidatures sinó que cal incorporar punts de totes les candidatures i anar tots a una. Una de les coses que crec imprescindible incorporar per part dels "Joans", i que crec que ja tenen assumida, és ser més exigents amb el pacte signat per la Generalitat, sempre ens exigeixen a nosaltres i ja és hora que nosaltres exigim als socialistes que compleixin el què signen, i si cal, revisem el pacte (a l'alça, nacionalment) o fotem el camp (mal ens pesi).

Per cert, tots i totes els militants d'ERC hem donat una lliçó de democràcia a la resta dels partits catalans, per la forma i per la implicació de la militància a l'hora de votar.

Per tant, felicitats a tots, als guanyadors (Puigcercós i Ridao), als que han fet bon resultat (Reagrupament.cat) i a tots i totes dels esquerranosos republicans de Catalunya (i Països Catalans).

Salut, república i independència!

Reagrupament.cat al Ripollès

Ahir, ens va visitar la candidata a secretaria general per la candidatura de Reagrupament.cat, la Rut Carandell, acompanyada per un tal Emili, no recordo el cognom, que és secretari general de comerç.

Es tracta d'una persona que coneixia, que visitava per primer cop la seu comarcal del Ripollès i que em va semblar, segurament una persona vàlida i intel·ligent, però que no traspua massa carisma ni engresca massa amb la seva dialèctica.

Sobre els temes tractats, es van centrar molt en temes personals d'altres candidats (o gent que hi ha darrera algunes candidatures), i moltíssim en què en el govern estem fent moltes coses malament (tot i que després de demanar-los que suposava que feien alguna cosa bé, em van reconèixer que més d'una).

De totes maneres, crec que les propostes pel què fa al partit (potenciar sectorials, millorar els recursos de les seccions locals,...) i per què fa al govern (no sortida com a mínim a curt termini) de totes les candidatures són molt similars (o iguals) i que acabarà decidint els vots, el carisma personal o les afinitats dels militants amb cada un dels candidats.

Dissabte, toca anar a votar, esperem que hi hagi una bona participació i que, sobretot a partir del dia 8 de juny, no prenguem mal, que jo crec que cap dels militants ho perdonariem.

Per cert, una cosa que no em va agradar, van arribar uns 10 minuts tard i vam començar gairebé amb 40 minuts de retard. Pels que em coneixeu, ja sabeu que sóc bastant maniàtic amb la puntualitat, i els que no ara ja ho sabeu: el temps, el meu i el vostre és limitat i jo, prefereixo passar-lo amb la família o als amics que no esperant, encara que t'esperi a tu.

Demà ERC Futur al Ripollès

Demà hi ha visita de la candidatura ERC Futur al Ripollès. No hi podré ser ja que sóc a Palma de Mallorca per feina.

Intentaré que algú dels que hi vagin em faci un resum i exposaré el que hem sembli que han dit.

La setmana vinent us poso al dia, i em sembla que hi ha una visita de la candidatura de Reagrupament.cat.

I dissabte que ve, eleccions a President i Secretari General d'Esquerra.

Fer anys...i el temps passa

Avui faig 32 anys...i no us penseu que estic "depre", però si que m'ha fet pensar en el pas del temps.

Fa deu anys, vaig deixar la universitat, i avui, 10 anys després estic casat, tinc dos fills i treballo en una cosa que m'encanta però que no té res a veure amb el que vaig estudiar.

Fa 10 anys políticament no estava implicat, i ara, ja he passat gairebé 6 anys de regidor, estic implicat amb Esquerra,...

Fa 10 anys portava gegants i era el cap de colla, ara sóc el cap de colla de casa i haig de ballar amb dos nens que "pesen" més que els gegants,...

Fa 10 anys sortia cada divendres i dissabte, i si podia fins i tot els dijous, ara...millor no en parlem, a dormir a les 22h...

Fa 10 anys...

En fi que ens fem grans...i millorem amb el temps, com els bons vins...

I si de qui 10 anys estem igual de bé que avui,...que passin 10 anys...

Salut!

Gent d'Esquerra al Ripollès

Divendres passat i dins el marc de les eleccions a President i Secretari general d'ERC, ens va visitar una de les candidatures, la de Gent d'Esquerra, amb el candidat a Secretari general, Joan Ridao.

Haig de dir que els dos darrers cops que he pogut escoltar de primera mà en Joan Ridao, m'ha agradat molt més que totes les vegades que l'havia vist. Dóna la sensació, que és un home molt vàlid, amb moltes taules, seriós i compromès. A més, el discurs va ser molt correcte, fugint de desqualificacions, tant en voga avui a Esquerra.

Penso que es tracta d'una candidatura capaç de canviar el rumb al partit, coherent, que no s'amaga de ser co-responsable de les errades, i els encerts que hagi pogut fer la direcció en els darrers anys, ja que els dos màxims responsables, han estat en aquesta direcció (com molts dels altres candidats i que ara en reneguen) i que diria que seran capaços d'acostar posicions (amb qui vulgui acostar-ne) si guanyen les eleccions.

A nivell de partit, podem millorar si es segueixen les premisses que ens va exposar i pel que fa al primer repte que se'ns planteja, el dictàmen del tribunal constitucional sobre l'estatut, ja tenen enfilat com reaccionar a un hipotètic fre per part del tribunal.

Em va agradar que es tingui en ment sempre la independència, però no com a únic i sagrat fi, sinó com a un objectiu, pel qual treballar sense fer brindis al vent (algú es pot creure que pel camí que anem com a país el 2014 seríem més del 25% que votaríem afirmativament a un referèndum d'autodeterminació?) i per no fustrar als ja molt soferts independentistes de casa nostra.

Ja vaig fer-ho allà, però crec que és d'agrair que ens visiti una candidatura, ja que nosaltres, al Ripollès, som pocs, uns 70, i a vegades, tot i que som un partit de territori algún dels nostres dirigents sembla que no ho recordi.

Esperem a veure si ens vindrà a veure alguna candidatura més, però ja aviso: em nego a votar a alguna de les candidatures que no es vingui a veure. Si no ho fan ara que necessiten que els votem, quan ho faran?

Lliga comarcal

Fa molts dies que no dic res de la lliga, però és que hi ha poc a dir: cada cop hem sigut menys (els dos darrers partits només 6 jugadors) i seguim perdent (tot i que hem millorat l'any passat).

Ahir, vam fer 6 gols (cosa difícil per part nostre) però els de Naus Costa ens en van fer 12. Tot i el resultat, ens vam avançar dos cops, 4 a 3 (després de remuntar un 1 a 3) i 5 a 4. A partir d'aquí, quan ens vam enfonsar físicament i ells més van apretar vam passar al 5 a 5 faltant 11 minuts pel final, al 5 a 11 a falta de 3 minuts. En el tram final vam fer el 6 i ells el 12.

De totes maneres, vaig fer 2 golets (el segon i el tercer de la temporada), un de bona jugada i amb la puntera (bastant maco) i el segon en plan "killer" de l'àrea, recollint una passada dins l'àrea petita i creuant la pilota a la sortida del porter.

El PSOE, més espanyol que mai

Escoltant només una mica les promeses del senyor Zapatero, jo ja dedueixo (i com jo crec que molts) que aquests pròxims quatre anys encara ens pendran més el pèl que aquests últims (ja té collons, si ja no ens queden pèls!).

A més tot pinta que s'entandran amb el PP en "las cuestiones de estado" (són el mateix pel que fa a la concepció de l'estat) i no cal ni que sonmiem amb un nou finançament.

A patir, que ja sabem quin pa i donen.

El Barça

Ja no sé ni com titular l'escrit... la vergonya del Barça, el Barça patètic... podrien ser molts titulars per expressar el què sentim aquest any (a l'igual que l'any passat) la gent del Barça.

Espero que algú prengui nota i de cara a l'any vinent no tinguem el mateix entrenador, ni algunes de les "figures" de l'equip i si més gent compromesa amb el club.

Com acabarà ERC?

Després de veure les noticies d'avui, i les declaracions de Carod, Puigcercós i Uriel Bertran alguna reflexió al voltant dels "corrents" d'Esquerra:

- Carod i el clan de l'avellana: crec que en Carod és millor orador dels polítics catalans i de llarg, però li falta molt per ser (ja no el millor polític) un bon polític. Les seves errades constants i la seva falta de lideratge d'ERC dins el govern són palpables. El fet de voler seguir sent candidat al Parlament el 2010, diu molt de la seva falta de compromís amb el partit (sap que ja ha perdut 3 eleccions seguides?). A nivell de partit, un zero a l'esquerra. A Sant Joan i al Ripollès, governant als dos principals ajuntaments (Sant Joan i Ripoll) i al Consell Comarcal, va venir una sola vegada i forçat per nosaltres. A més, el clan són gent que no ha estat a l'alçada del que li tocava.

- Uriel Bertran: no es pot estar en contra de la direcció i del què es fa al partit i a les institucions i al mateix temps seguir les mateixes directrius i vots al Parlament. Els seus acompanyants, són (amb alguna excepció) cadàvers polítics.

- Carretero i Reagrupament.cat: si algú la tractat sabrà quin caràcter té, dur i difícil de tractar. Els seus, si algú va ser a la Conferència Nacional, sabrà quina educació tenen (crits, xiulets, riures...). Crec que seria un gran pas enrera per Esquerra.

- Joan Puigcercós: ha estat el gran pencaire del partit dels últims anys (en Carod també ho ha dit, però de forma velada) i és el màxim responsable de l'augment de militància i d'estructura del partit. De la gent que l'acompanya, crec que hauria de fer algun canvi de gent que no mereix el lloc que ocupa, però ens pot assegurar una estructura forta i de partit gran en un futur.

Crec que ens esperen dies molt interessants.