Després de veure les noticies d'avui, i les declaracions de Carod, Puigcercós i Uriel Bertran alguna reflexió al voltant dels "corrents" d'Esquerra:
- Carod i el clan de l'avellana: crec que en Carod és millor orador dels polítics catalans i de llarg, però li falta molt per ser (ja no el millor polític) un bon polític. Les seves errades constants i la seva falta de lideratge d'ERC dins el govern són palpables. El fet de voler seguir sent candidat al Parlament el 2010, diu molt de la seva falta de compromís amb el partit (sap que ja ha perdut 3 eleccions seguides?). A nivell de partit, un zero a l'esquerra. A Sant Joan i al Ripollès, governant als dos principals ajuntaments (Sant Joan i Ripoll) i al Consell Comarcal, va venir una sola vegada i forçat per nosaltres. A més, el clan són gent que no ha estat a l'alçada del que li tocava.
- Uriel Bertran: no es pot estar en contra de la direcció i del què es fa al partit i a les institucions i al mateix temps seguir les mateixes directrius i vots al Parlament. Els seus acompanyants, són (amb alguna excepció) cadàvers polítics.
- Carretero i Reagrupament.cat: si algú la tractat sabrà quin caràcter té, dur i difícil de tractar. Els seus, si algú va ser a la Conferència Nacional, sabrà quina educació tenen (crits, xiulets, riures...). Crec que seria un gran pas enrera per Esquerra.
- Joan Puigcercós: ha estat el gran pencaire del partit dels últims anys (en Carod també ho ha dit, però de forma velada) i és el màxim responsable de l'augment de militància i d'estructura del partit. De la gent que l'acompanya, crec que hauria de fer algun canvi de gent que no mereix el lloc que ocupa, però ens pot assegurar una estructura forta i de partit gran en un futur.
Crec que ens esperen dies molt interessants.
- Carod i el clan de l'avellana: crec que en Carod és millor orador dels polítics catalans i de llarg, però li falta molt per ser (ja no el millor polític) un bon polític. Les seves errades constants i la seva falta de lideratge d'ERC dins el govern són palpables. El fet de voler seguir sent candidat al Parlament el 2010, diu molt de la seva falta de compromís amb el partit (sap que ja ha perdut 3 eleccions seguides?). A nivell de partit, un zero a l'esquerra. A Sant Joan i al Ripollès, governant als dos principals ajuntaments (Sant Joan i Ripoll) i al Consell Comarcal, va venir una sola vegada i forçat per nosaltres. A més, el clan són gent que no ha estat a l'alçada del que li tocava.
- Uriel Bertran: no es pot estar en contra de la direcció i del què es fa al partit i a les institucions i al mateix temps seguir les mateixes directrius i vots al Parlament. Els seus acompanyants, són (amb alguna excepció) cadàvers polítics.
- Carretero i Reagrupament.cat: si algú la tractat sabrà quin caràcter té, dur i difícil de tractar. Els seus, si algú va ser a la Conferència Nacional, sabrà quina educació tenen (crits, xiulets, riures...). Crec que seria un gran pas enrera per Esquerra.
- Joan Puigcercós: ha estat el gran pencaire del partit dels últims anys (en Carod també ho ha dit, però de forma velada) i és el màxim responsable de l'augment de militància i d'estructura del partit. De la gent que l'acompanya, crec que hauria de fer algun canvi de gent que no mereix el lloc que ocupa, però ens pot assegurar una estructura forta i de partit gran en un futur.
Crec que ens esperen dies molt interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada