La mani del 11 – S

S’acosta un any més la mani de l’Onze de setembre, a Barcelona, convocada aquest any per l’ANC, hi hauria de ser l’últim que celebrem, amb el clima independentista al 100%.

Probablement serà una mani unitària, massiva i històrica.

Només hi ha certs dubtes, sembla que hi assistiran la gent esperada, amb ERC, Solidaritat i Reagrupament i a més aquest any s’hi sumen els de IC-V i CiU (molt important pel futur del país). Hi faltaran el que s’espera, el PP i els del PSC – PSOE.

També sembla que no hi seran els de la CUP. Coincideixo amb l’anàlisi d’en Vicent Partal al 100%, la CUP s’han guanyat a pols fer el què vulguin, però a mi personalment no m’agrada que no hi assisteixin.

No m’agrada per que en aquests moments necessitem sumar tots els independentistes, els de tota la vida i els nouvinguts. A mi mai m’ha agradat la mania que tenim de sempre els independentistes catalans de donar carnets d’independentista i etiquetar a qui no ens interessa com a autonomista, pactista, etc... doncs bé, penso que el què ens porta ara a una oportunitat històrica pel nostre país és l’augment de l’independentisme vari, per raons diverses, la majoria econòmiques i que fan que a dia d’avui ja siguem més del 50% dels ciutadans catalans que volem tenir el nostre país. Si només donéssim els carnets als independentistes de sempre no seríem més de 15%, com fa 10 anys.

No m’agrada per una altre cosa, no arribarem mai a ser independents si no comptem amb el gruix de la gent del país, molts vinguts de fora, de fa poc o de fa molt temps, i que per se no són independentistes, o dels dits autonomistes que ara han vist que la seva via no té futur, i amb això em refereixo a la gent de CiU, imprescindibles per esdevenir un país. Vaig llegir no fa massa dies en una piulada (repiulada per @CatalanNation, crec) que el que la feia deia que li era igual com fos la Catalunya independent, si de dretes, esquerres, laica o... doncs a mi no, a mi m’importa que la Catalunya independent sigui socialment més justa, ecològicament més sostenible i en resum que sigui un país millor que en el que vivim ara. Això s’haurà de discutir quan s’articuli el moviment definitiu d’independència, que jo crec, com ja he dit altres vegades, que vindrà precedit per unes eleccions on hi haurà una opció que tindrà un objectiu, la proclamació d’independència (amb CiU, ERC, SI, Reagrupament, IC-V i qui si vulgui sumar) i una altra opció (pot ser seran 3 però amb el mateix objectiu) clarament espanyola amb el PP, Ciutadans i el PSC. Si en l’opció independentista, no hi ha la CUP, que pel què sembla serà difícil, si ja no volen compartir manifestació, el gruix de la gent votarà a l’opció independentista agrupada i la CUP pot quedar desplaçada de la centralitat independentista, no comptar en definir el model de país que volem i per a mi crec que seria una pèrdua molt important i que apartaria el meu model de país al que tindrem.

Crec que la gent de la CUP han de reflexionar i haurien d’apostar per ser part important en el moviment irreversible cap a la nostre llibertat com a poble i per ajudar a imposar les tesis d’esquerra, de sostenibilitat ecològica i de igualtat social que sense ells hi haurà menys gent que les defensi.