Fotem el camp?

Aquests darrers dies es succeeixen les notícies, accions judicials, declaracions, etc... en contra, diguem com a mínim, del fet diferencial català.

Per un costat tenim els aragonesos, que refent la seva llei de llengües han “liquidat” el català de la Franja, i ara tots plegats, parlem una llengua més (que sumada al català i al valencià ja van tres noms per la mateixa llengua), l’aragonès oriental. Aquesta llei, suposo, ja en parlaré aquest estiu amb la gent d’Aguatón (Terol) quan vagi de vacances, no crec que estigui massa ben vista per gent que estima la cultura autòctona (i no necessariament catalana), de fet, fa un parell d’estius parlant de la llei de llengües que preparaven amb gent d’Osca, lamentaven la poca protecció de l’aragonès i s’intentaven ajudar dels parlants de català de la Franja (més nombrosos que els parlants de l’aragonès) per defensar un marc jurídic favorable a les llengües minoritàries de la regió. Per més drama, la consellera de cultura aragonesa (no sé quina cultura deu tenir per defensar el què defensa) és nascuda a Ripoll! El ple de la comtal vila ja li va fer arribar la seva queixa, però jo l’hagués declarat, com a mínim, persona non grata a la seva població natal.

D’altre banda, el beneit d’en Monago, el president extremeny. Com es poden tenir els sants collons de defensar que Catalunya els expolia i que el principal problema que té Extremadura és si Catalunya assoleix el pacte fiscal. Suposo que no deu voltar gaire per la seva terra si creu que aquest és el seu principal problema.

I per acabar els del suprem. Tornen a carregar contra el model d’immersió lingüística, aplaudit per Europa, per cert, en aquest cas en la franja dels 3 als 6 anys. Discrepo del govern de CiU, que en expressió de la seva consellera d’ensenyament va dir que som on érem. No és veritat. S’han posat diferents llavors per fer saltar pels aires uns consens assolit fa anys i que ara, els del PP, Ciutadans i demés espanyolistes volen destruir de l’única manera que poden, als tribunals, per que a les urnes porten les de perdre.

I enllaçant amb això, donar-los les gràcies a tots aquests i molts més, que estan fent que els partidaris de la independència de Catalunya vagin creixent, del poc més del 10% d’ara fa uns 10 anys, ara ja estem per sobre el 51% segons l’última enquesta del CEO, i això encara els posa més nerviosos, a més la societat civil reacciona, moviments com les consultes populars, el naixement de l’ANC, amb suports tant amplis com per exemple un referent com en Pep Guardiola, encara els esvera més i els fa, i farà, fer passos que encara ens ajudaran més a ser independents abans, per que no en dubteu, serem independents i més aviat que tard.

Ultra Trail Emmona 2012

Entre dissabte i diumenge passat, a Sant Joan i bona part de la comarca es va celebrar la cursa de l’Emmona. Es tracta d’una cursa Ultra Trail, o sigui, d’una carrera per muntanya de llarga durada, de 106km i 8.300 metres de desnivell positiu acumulat. En resum, una bestiesa, i més si es fa com ho va fer el guanyador, amb menys de 16 hores.

Jo, per primer cop col·laborava en la cursa, fent el control de pas, amb en Jordi (membre la junta de la UE SantJoan, organitzadora de la cursa) al Pic de Freser.

Com a experiència va estar molt bé, primer una caminada des del refugi d’Ulldeter fins al Coll de la Marrana, ascendint part de Bastiments i després vorejant aquest fins fer l’ascensió final al Pic de Freser. Tot en unes dues hores, resultat a les 9:45h del matí érem a més de 2.800 metres d’alçada, i amb el vent intens que feia havíem de suportar un fred considerable, que ens feia estar abrigats amb folres polars i paravents. Així vam estar gairebé fins les 12h quan va parar el vent i amb el sol que s’imposava vam poder passar la resta de dia amb pantalons curts, màniga curta i protegint-nos del sol amb gorres i molt protector solar.

Els primers corredors van passar sobre les 11:15h del matí i no van deixar de passar fins als volts de les 16:45h de la tarda, més de 200 corredors, amb diferents nivells de preparació i diferents graus de motivació.

Nosaltres intentàvem animar a tots els corredors per igual, amb una esquella i aplaudiments, acompanyats de crits d’ànim i bon humor per intentar fer-los la cursa més suportable.

Val a dir que a la gent que la fa, no només ha d’estar en mot bona forma física sinó que també han de tenir una força mental descomunal, ja que aguantar entre 16 i 34 hores de carrera, amb calor, pujades i baixades constants porten al límit el cos i la ment.

Al que van acabar moltes felicitats i als que no van poder, animar-vos a tornar-hi l’any vinent, i jo espero poder tornar animar-vos!

Aquest fantàstic país veí, Espanya

Només quatre ratlles per comentar una mica els darrers successos que han passat a aquest nostre país veí del que no podem seguir depenent més temps.

Agressió a l’aeroport del Prat: sense comentaris, una agressió al Prat per parlar en català per part de la policia, a més les queixes dels diputats catalans, que intenten entregar al govern civil, no poden ni arribar-hi, la mateixa policia agressora evita que aquests “subjectes perillosos” puguin arribar a entregar-la.

Garzón: condemna a un jutge “estrella”, malament quan un jutge es coneix com a estrella. Alegria que hauríem de sentir els independentistes catalans en la condemna d’aquest personatge que va dirigir l’operació del 1992 contra el teixit independentista català, on es van practicar tortures de forma habitual als detinguts, fets reconeguts fins i tot per Europa, però, ai las, no el condemnen per això sinó per espiar una colla de xoriços de diners públics, curiosament és el primer condemnat d’una trama de corrupció de proporcions gegantines.

Camps: pocs dies abans, en Paco Camps, membre d’aquesta trama de corrupció política és absolt, amb més que dubtes raonables sobre la seva innocència, de fet és declarat no culpable, tot i que les converses intervingudes de forma més o menys il·legals deixen clara la seva implicació.

Ana Pastor, ministra de Foment d’Espanya: es presenta a Catalunya i reconeix un deute de l’estat espanyol amb Catalunya en infraestructures superior als 5.000 milions d’euros i diu que no sap si els podrà pagar. 3 dies després, reclama la inclusió del corredor central del TGV a la xarxa europea, quan fa escassos 5 mesos Europa el descartava.

Policia a València: manifestacions a València d’estudiants queixant-se de la retallada en Ensenyament. Tots hem vist, tot i l’esforç del govern valencià per què no se sàpiga, les imatges d’alumnes tapats amb mantes per falta de combustible per a la calefacció. La policia espanyola respon a la manifestació de nens de 12 a 17 anys amb agressions salvatges als alumnes, amb detencions i això es repeteix durant 3 dies seguits, agredint fins i tot diputats. 

Aquesta és la seva democràcia.

Cal seguir?              

Tenim pressa.

Tarragona 36 – Garrotxa 26

Derrota a Tarragona, on els locals van imposar la seva superioritat a la línia i els Teixons van mostrar una actitud molt bona i van esgarrapar un bonus ofensiu, el primer de la temporada.

El partit, disputat diumenge al matí amb un fred intens a Tarragona no començava massa bé pels Teixons, que als 10 minuts de joc i després d’haver tret ja un cop els tarragonins de la seva 22, en una bona jugada a la mà a la línia on van trobar la superioritat numèrica, el Tarragona va anotar la seva primera marca sota pals, que van aconseguir anotar.

No obstant aquest mal inici, els Teixons van tornar entrar al partit de seguida i forçant un cop de càstig darrera l’altre es van plantar a 10 de la línia de marca tarragonina i en un cop de càstig en Pallàs va aprofitar, molt intel·ligentment una badada de col·locació de la defensa, va treure el cop ràpidament i va anotar la marca a l’extrem esquerra de l’atac garrotxí, deixant un 7 a 5. En Menes, amb un xut difícil no va poder anotar l’empat. 

A partir d’aquí, els locals van mostrar una gran superioritat a la línia de tres quarts, amb constants ajudes dels davanters i un joc molt viu, amb molta continuïtat i amb errades constants de placatge dels Teixons, això els va servir per anotar dues marques més, jugant molt bé a l’ala i buscant la superioritat, abans de la mitja part. Una de les dues marques es va transformar i es va anar a la mitja part amb un clar avantatge pels tarragonins per 19 a 5.

La breu parada de la mitja part va semblar que deixa glaçats als Teixons, ja que en un molt mal inici, i un excel·lent joc de continuïtat dels tarragonins van portar al Tarragona a anotar 3 marques més, i una transformació, en menys de 10 minuts, i es va posar el 36 a 5 que a falta de 25 minuts i amb el joc exhibit per uns i altres semblava que presagiava una derrota sagnant pels Teixons.

Però no va ser així, el Tarragona es va relaxar una mica i això ho van aprofitar els Teixons, per tornar a entrar al partit, de forma molt seriosa i aprofitant una expulsió temporal d’un jugador local, van jugar combinant joc de davantera i línia i aprofitant cops de càstig dels locals per tornar a entrar a dins de la 22 tarragonina, esgotar físicament la davantera contraria i en Pallàs va trencar pel mig i va anotar la seva segona marca del partit, posant el 36 a 10, que en Carreres va transformar per deixar el 36 a 12. Aquesta marca va esperonar els Teixons per poc després en una jugada sortint d’una melé a la línia de 40 metres del camp del Tarragona en Pallàs va agafar l’oval i per velocitat va escapar-se cap al costat dret de l’atac i va acabar de fer la seva tercera marca del partit, que deixava un 36 a 17 que en Carreres en un altre gran xut deixava en 36 a 19.

Faltaven poc més de 5 minuts i els Teixons, estaven a una marca de fer el seu primer bonus ofensiu de la temporada. Les dinàmiques dels equips eren inverses, el Garrotxa esperonat per les dues darreres marques anava cap endavant i el Tarragona, que s’havia vist guanyador fàcil del partit hauria de patir per assegurar la victòria. En la sacada del mig del camp, el Tarragona va fer el darrer intent de tornar a agafar el pols del partit, però ara si que els Teixons van placar de forma correcta i van evitar que els tarragonins tornessin a agafar el comandament del partit i forçant el joc per davantera, els de Tarragona feien molts cops de càstig que van portar els Teixons, a falta de 2 minuts dins la 22 de Tarragona i en una bona obertura a la línia en Darragh va trencar la defensa tarragonina per anotar sota pals el què era la quarta marca garrotxina sota pals, que comportava el primer bonus ofensiu de la temporada i deixava el marcador en 36 a 24. En el xut posterior en Carreres, més fàcil que les anteriors i va deixar el 36 a 26.

Amb un punt ja assolit del bonus ofensiu els Teixons van sortir a buscar la línia de marca tarragonina, per buscar com a mínim el cop de càstig que els permetés poder optar a la transformació i posar-se a 7 punts i aconseguir el punt extra per bonus defensiu, però no va poder ser, ja que l’àrbitre va xiular el final deixant el resultat en 36 a 26.

La setmana vinent ens enfrontarem a un desplaçament complicat, la visita al camp del líder Hospitalet.

Geocaching, nova afició familiar

Ara ja fa 3 setmanes, vam començar, després de veure que en Guiu motivat era capaç de caminar (ho vam descobrir en l'ascens al castell de Montsegur) vam decidir comprar un GPS i dedicaar-nos a fer Geocaching.

Pels que no sabeu de què va, visiteu la pàgina, però en resum es tracta de trobar "tresors" amb l'ajuda d'un GPS. La gent registrada, comparteix llocs que destaquen per la bellesa dels paisatges, del lloc, es fan rutes... deixant les coordenades del lloc, una petita explicació del què veurem i s'amaga prop del lloc un taper (o rodet de fotos o similar) amb una llibreta per registrar les visites i una sèrie d'objectes a mode de tresor. Tu, quan en trobes un, fas un intercanvi d'objectes,

En aquests objectes hi han, a més objectes "viatgers", que es registren amb un codi i la gent els mou pel món. En aquests dies, ja hem fet 13 descobertes, moltes pels volts de Sant Joan, on ja hi ha un grup de gent que ho fem de forma regular, on hi ha bastant "tresors", que de fet es diuen catxés, i val la pena visitar-ne alguns.

Avui hem estat a Vidabona, un lloc de molt bon record, pel què em va agradar quan hi havia estat, però que sense ajuda era incapaç de saber com arribar-hi. Hem estat també a Maús, voltant per Sant Joan, a les esglésies d'Ogassa i tenim pendent Malatosca, Perella... i molt més.

Una activitat 100% recomanable per la canalla.

Garrotxa 19 – Alella 7, va per en Pep

Partit marcat per la greu lesió d’en Pep, on els Teixons van poder brindar-li la victòria contra un rival directe en la lluita per la permanència.

Partit marcat en vermell en el calendari dels Teixons, que estaven obligats a guanyar per mantenir les esperances de seguir un any més a segona divisió i que afrontaven amb nombroses baixes, jugadors titulars tocats i poca banqueta.

El partit va començar dominat pel Garrotxa en els 10 primers minuts, posant pressió a la línia de marca visitant, però sense poder acabar d’imposar-se. Després, els maresmencs, es van treure de sobre la primera embranzida garrotxina i van passar a dominar el partit sense acostar-se a la marca local. El partit va entrar en una fase de joc dividit que es va trencar quan els Teixons, en una jugada d’atac des de mig camp, la davantera va fer arribar l’atac garrotxí a dins de 22 i la línea de tres quarts en una gran jugada va fer la primera marca, obra de Joan Albert que va plantar l’oval a l’escaire esquerra de la marca de l’Alella, posant el 5 a 0, que va arrodonir en Menes amb un excel•lent xut a pals que suposava el 7 a 0.

En aquesta jugada, però es va produir la jugada negativa del partit, quan un rival, va placar de forma retardada (fet que li va suposar una tarja groga i 10 minuts sense jugar) a en Pep i el va fer caure de mala manera amb ell a sobre provocant-li una greu lesió, que l’apartarà durant molt temps dels terrenys de joc.

Després de retirar en Pep els serveis mèdics el partit es va reprendre amb la mateixa tònica, joc al mig del camp amb lleuger domini visitant, però en una touche a 10 metres de la línia de marca maresmenca, mal tirada i que els va caure, en Baldó, molt atent, va recollir la pilota de terra i va entrar sense massa oposició a dins de marca per posar el 12 a 0, que marcava diferències i encarrilava molt bé el partit pels olotins. En Menes, tot i un excel•lent xut, la pilota va tocar el pal i va sortir refusada cap dins el camp i no va poder anotar 2 punts més pels Teixons.

Amb aquest resultat l’Alella va treure forces i jugant amb 14, però imposant el seu major pes en davantera va posar els Teixons contra les cordes i dins la seva 22, amb uns bona defensa garrotxina va provocar l’expulsió temporal d’en Carriel que deixava igualats els 2 equips pel què fa a efectius i en la següent jugada l’Alella va anotar per davantera el 12 a 5, que va transformar per deixar el 12 a 7 amb el que es va arribar a la mitja part just després de la transformació i amb els maresmencs jugant ja amb 15.

La represa, amb 14 jugadors pels olotins, va ser fàcil, van controlar el partit i no van passar massa sobresalts. I quan faltaven 10 minuts de joc, els visitants van intensificar els seus atacs, posant en més dificultats la defensa dels Teixons i quan més falta els feia, una errada en atac de l’Alella, va permetre una recuperació al mig camp d’en Joan Albert, que es va desfer dels seu marcatge amb un bon refús, va tenir metres per córrer i aprofitant la seva velocitat va fintar un parell de rivals i va plantar la pilota gairebé sota pals, posant el 17 a 7. En Pallàs, va transformar el xut i va deixar el 19 a 7 definitiu.

A partir d’aquí l’Alella es va resignar i no va inquietar més la línia de marca dels Teixons que tot i intentar-ho, l’esforç realitzat no els va deixar fer la quarta marca que els hagués donat el bonus ofensiu.

Només desitjar a en Pep una ràpida recuperació!

Pep! Pit i collons!!!

Garrotxa 7 – Enginyers 12

Inici de la segona volta amb derrota ajustada contra els Enginyers en un partit molt igualat que els Teixons podien haver perdut de més punts però amb l’esforç i l’ajut del públic olotí van poder treure el primer punt extra defensiu de la temporada.

El partit començava igualat, amb lleuger domini dels Enginyers que els portava al minut 10 a tenir un cop de càstig, a un metre de la 22 garrotxina, que va anar a parar al pal de i que van recuperar els Teixons, sense poder arribar a treure de la seva 22 amb un xut buscant la banda. En la següent jugada els barcelonins van disposar d’una gran ocasió d’atac a la mà que els va portar a gairebé fer un assaig evitat dins la línia de marca pels Teixons. En la melé posterior, els Teixons, amb molta empenta van recuperar l’oval i van poder allunyar el perill.

Poc després es lesionava en Pallàs, que jugava de mig de melè amb una estrebada a la cuixa, això obligava a sortir en Ras.

Quan més bé jugaven els Teixons, i amb un xut buscant l’esquena de la defensa dels Enginyers, molt ben defensada pels del Poble Nou i que en el contraatac posterior van fer una excel·lent jugada que posava el 0 a 5 al marcador. La transformació posterior va sortir lleugerament desviada.

Els Teixons van continuar amb bon esperit i van arribar a la mitja part sense passar problemes en defensa, però també sense poder puntuar.

La segona part començava igual que la primera, amb lleuger domini dels Enginyers però sense portar massa perill a la línia de marca garrotxina i amb els Teixons defensant bé, però sense crear perill.

En una de les jugades d’atac dels Enginyers, sobrepassats els 20 minuts de la segona part, combinant bé el joc de davantera i la línia es van plantar dins la marca dels garrotxins i van posar el 0 a 10 al marcador, per després convertir la transformació i posar-se amb un perillós 0 a 12 pels garrotxins.

Malgrat la distància, els Teixons van seguir creient en les seves possibilitats i tot i perdre en Fales i en Pep al ressentir-se de dues lesions que porten tota la temporada arrossegant, van aconseguir apropar-se a la línia de 22 visitant i en una molt bona jugada de l’Òscar, que havia passat a jugar de 10, va enganyar amb un bon gest tècnic que anava cap a fora per entrar sense massa oposició fins sota pals i establir un encoratjador 5 a 12. En Menes va acabar d’arrodonir el resultat i va transformar el xut a pals que posava el 7 a 12 definitiu.

No obstant això, i malgrat l’empenta del públic, els Teixons no van tenir opció per tornar a anotar i en canvi, els Enginyers, van estar a punt de deixar sense premi del punt extra als Teixons, quan a l’última jugada van entrar fins a la línia de marca garrotxina i els Teixons de forma heroica van evitar que plantessin l’oval a la línia de marca i tot seguit l’àrbitre va donar per acabat el partit.

Aquest punt assolit pel bonus defensiu davant un dels equips més forts, aquest any en la lliga de segona, dóna moral als garrotxins per encarar aquesta segona volta, i si els respecten les lesions més del què els han importunat aquesta primera part de temporada poden aspirar a pujar posicions.

La setmana vinent desplaçament molt complicat al camp del segon de la lliga, el Cornellà.

En Berenguer fa 2 anys!

En Berenguer fa pocs dies

Passa el temps i ara en Berenguer ja té 2 anys, sembla que era ahir, i aviat serà tant autònom com els seus germans, de fet pel què fa a mobilitat i tot el referent a la psicomotricitat, menjar inclòs, ja fa temps que ho és. Avui, veient com creix he revisitat el blog, a l'entrada del 7 de gener de fa dos anys, on explicava el seu naixement, us el transcric:

Ja som a casa!!! El naixement d'en Berenguer

Des d'ahir, dia de Reis, tenim en Berenguer a casa. Ja us vaig dir que havia anat molt bé, però ara us ho explico minut a minut.


El dia 4, al vespre, després de sopar amb els nens, quan anàvem per posar-los a dormir, de fet jo ja explicava els contes. La Gemma havia tingut contraccions durant la tarda, però amb poc dolor, a aquesta hora, li van començar les contraccions doloroses i a més va començar a sagnar i això ens va indicar que haviem de començar a moure'ns. Vam trucar als meus tiets, per què es fessin càrrec dels nens i nosaltres poguèssim anar a a l'hospital.


Un cop els nens amb els tiets, vam anar cap a l'hospital de Campdevànol, on vam entrar directament a urgències a les 21:30h. La Gemma, tenia contraccions doloroses cada 5 minuts. Quan va arribar la llevadora de guàrdia, l'Ester, sobre les 22:10h, va palpar a la Gemma, que estava dilatada de 3 centímetres.


23:30h: arriba el ginecòleg. Ha de venir per una altra pacient i passa a mirar a la Gemma, per veure com va. La palpa ell i ens diu que està dilatada de 5cm.


23:45h: ens plantegen dues opcions, primer part 100% natural, esperem que avanci el part sol, ja trencarem la bossa i la Gemma acabarà parint amb dolor per ella mateixa, o posem epidural i podrem trencar la bossa i això accelerarà el part. La Gemma, vol patir poc i decidim posar epidural però amb control, ja que vol poder sentir les contraccions.


00:00h: pujem al quiròfan, entrem a quiròfan i avisen al personal pel part.


00:30h: arriba l'anestesista i li posen la injecció a la columna.


00:45h: amb la llevadora i el ginecòleg ja al quiròfan, procedim a palpar primer. Està dilatada de 7cm, pinta molt bé, amb poca estona ha dilatat molt. L'Ester trenca la bossa d'aigües. El ginecòleg, vol posar oxitocina, però després de trencar la bossa d'aigües, com que la Gemma està amb contraccions continues ho descarten.


01:25h: palpen de nou per veure com va, està dilatada de més de 10cm, va molt ràpid, sembla que s'acabarà de pressa. Amb unes quantes apretades ja es veu el cap.

En Berenguer quan va nèixer

01:48h: neix en... encara no tenim nom. Mentre preparen la sang del cordó umbilical per què em fet la donació, nosaltres decidim el nom, estem entre dos Hug i l'elegit Berenguer.


La Gemma no s'esqueixa ni l'han hagut de tallar, per tant no porta punts i la recuperació serà ràpida. Un cop sortim del quiròfan, ens porten, no a la habitació, ja que no n'hi ha (l'hospital està a tope), sinó a la sala de dilatacions (on fan els registres obstètrics). Allà passarem tota la nit, el matí i fins les 15:30h no ens passen a una habitació.


Ahir, dia de Reis ens van demanar si volíem tornar a casa ràpid, i com que la Gemma estava molt bé i tenim els dos nens, a migdia marxavem de l'hospital cap a casa.


Un dia de Reis diferent, amb l'arribada d'en Berenguer a casa.


Ara ja som 5 a casa, i per tant família nombrosa!!!

Els meus reptes pel 2012

Comencem l’any 2012, tots fem propòsits aquests dies per l’any que encarem, propòsits que en el 99% dels casos acaben oblidats, en el millor dels casos en un parell de mesos i en la majoria en un setmana o 10 dies. Jo, ja fa temps que he deixat de plantejar-me propòsits, però una altra cosa és establir-me reptes, reptes a llarg termini que siguin atractius i es puguin fer (un consell, mai us poseu o poseu a algú un objectiu inassolible, és una tonteria i només serveix per frustrar).

Bé, doncs per aquest 2012 tinc uns quants reptes personals, de feina, personals... que espero assolir.

El primer, que és obligat assolir, és recuperar el dit petit i la mà esquerra al 100%. El termini per fer vida normal entre 3 i 6 setmanes, jo treballaré per les 4 setmanes i mirarem d’escurçar-les.

El segon, va lligat al primer, m’hauré perdut mitja lliga (o més) de rugbi, doncs haurem de tornar a jugar i fer una altre temporada complerta amb el Garrotxa.

Un de feina, fer més propostes, tant en producte com en campanyes per intentar millorar les xifres del 2011.

Un de personal, amb els meus 3 fills, tenir més paciència amb ells, reconec que són bastant efectius a l’hora de treure’m de polleguera, sobretot per què tenen l’habilitat especial de fer equip per, normalment 2 portar-se bé, mentre el que falta (o es combina amb algun altre) es porta de pena, crida, no fa cas o no vol menjar o anar a dormir. Per això intentaré gestionar els càstigs i les esbroncades, càstigs a 1 per nen i per setmana i canviar les esbroncades per intents de raonament, sobretot amb en Pau i també amb en Guiu, que encara li costa.

Un altre objectiu personal i que estic, o estem, obligats amb la Gemma a assolir és coordinar i portar tant bé com puguem el calendari de viatges de cada un, que aquest any, amb la nova feina de la Gemma seran més habituals en el seu cas i els mateixos en el meu.

Durant aquest any tindrem les següents efemèrides familiars:

-      5 de gener: en Berenguer fa 2 anys.

-      13 de març: la Gemma uns quants més, 35.

-      27 de maig: i jo encara més 36.

-      29 de juny: 10 anys que ens vam casar, si, ja en farà deu!!!

-      11 de setembre: en Guiu posarà el seu comptador particular al 5!

-      15 de novembre: en Pau ja arribarà als 7!

Bé, que aquest 2012 us porti a assolir els reptes i objectius que us marqueu.

I pels que teniu dubtes per assolir els vostres objectius, us emplaço a visitar la web del santjoaní Albert Bosch, segur que canvieu d’idea.

Bon Any!!!

Avui, dia 31 de desembre del 2011, i amb l'entrada 200 del bloc només desitjar-vos:

BON ANY 2012!!!