Avui, dia contra la violència de genère, em remeto a una heroina, pròxima fisicament (de Sant Joan) però allunyada en el temps (del segle IX dc) i que va viure una época de violència i sobretot contra els febles, entenent per febles a dones, nens, vells i vasalls.
La meva heroina, a Sant Joan coneguda com Abadessa Emma i a la resta de Catalunya com a Emma de Barcelona, ha sigut una de les dones més influents de la història del nostre país, i ho va fer des de Sant Joan. A més, té part de misteri, ja que es diu que està enterrada a Sant Joan però no se sap on.
Va ser una dona d'estat, que ara ens faria molta falta.
dimarts, 25 de novembre del 2008
dilluns, 3 de novembre del 2008
Voleu dir que no en fem un gra massa?
Avui, sóc a Sevilla, en concret, a Dos Hermanas (els sevillans, li diuen de manera masclista "4 tetes"), i per tant només puc veure teles espanyoles. De totes maneres si segueixes per internet pàgines de notícies et passa el mateix. Miris què miris només surt eleccions americanes.
Em sembla important, però tant? Els espanyols de ben segur que li donen més importància a les eleccions de l'altre banda del món, mentre que la informació que afecta a una "comunidad autónoma", a Catalunya, no es ni molt menys la meitat d'important.
I després s'extranyen que no en volguem saber res!
Els meus herois: Pau Casals
Com alguns ja sabeu a mi, m'agrada bastant la història i sóc lector habitual de la revista Sàpiens. Doncs, aquesta revista té un apartat que es diu el meu heroi. L'altre dia pensava en els meus herois i vaig pensar en Pau Casals.
Suposo que la majoria el coneixeu, però és un dels catalans més contemporanis, que jo destacaria en el seu discurs de les Nacions Unides del 1971, que es coneix com a "I am a Catalan".
A mi, encara ara, cada cop que el sento em costa no posar-me a plorar.
Se'ns dubte ens fan falta més catalans com ell.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Les golejades del Barça
Ja en van tres en quatre partits. Aquest any sembla que podem aspirar a tot. Només faltarà veure quan arribem a partits més importants i cap a final de temporada, ja que deixant de banda l'Atlètic de Madrid no hem jugat amb cap equip fort.
S'ha de reconèixer que en Guardiola ha sabut canviar la cara d'aquest equip, que amb poques incorporacions ha modificat la seva forma de jugar i sobretot els seus resultats.
S'ha de destacar, també l'aportació de l'Etoo que a principi de temporada semblava destinat a deixar el Barça i que a hores d'ara és un dels màxims golejadors amb el seu hattrick d'ahir.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
La Gemma a París
Aquests dies la Gemma és a París per feina, va marxar dissabte i s'hi estarà fins dijous. Per tant, tota la setmana amb els nens jo solet.
Ja m'està bé, ja que així sabré quin pa i donen quan la Gemma es queda sola.
De moment, aquests dos dies, va tot bé, fins i tot he pogut dormir prou.
Ja us explicaré.
Ja m'està bé, ja que així sabré quin pa i donen quan la Gemma es queda sola.
De moment, aquests dos dies, va tot bé, fins i tot he pogut dormir prou.
Ja us explicaré.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Secretari de Política Parlamentària de la Regional de Girona
Bé, doncs això, des del passat 27 de setembre sóc el nou secretari de política parlamentària de la regional de Girona d'ERC.
Espero poder respondre a la confiança dipositada en mi per en Pep Carrapiço, nou president regional i sobretot a la confiança dels militants d'ERC de Girona.
Ja ho sabeu, em teniu aquí pel que us faci falta.
Salut i república!
Espero poder respondre a la confiança dipositada en mi per en Pep Carrapiço, nou president regional i sobretot a la confiança dels militants d'ERC de Girona.
Ja ho sabeu, em teniu aquí pel que us faci falta.
Salut i república!
La famosa crisi vista pels que la patim i la veiem patir
En aquest escrit, m'agradaria parlar de la famosa crisi, i que pel que visqui a un altre planeta, que sàpiga tenim al nostre país i al veí.
Jo, com la majoria sabeu, em dedico a la venda de màquines de soldar i porto les vendes de l'estat espanyol. Doncs bé. Porto, amb aquesta tres setmanes de viatges per l'estat espanyol i us puc assegurar que existeix i de veritat. En aquestes tres setmanes, he estat a zones, que fins ara creia inmunes, com Gipuzkoa i Navarra i a zones molt fotudes (Múrcia) i altres que em semblava que anaven prou bé com ara, que sóc a les Illes Balears o La Rioja.
Us explico, al nord, a Euskadi, la crisi els ha arribat a l'estiu, tot i que es tracta d'una zona eminenment industrial, ja noten, com gairebé tothom, els efectes de la parada, diria que total de la marxa de l'economia mundial. A zones com Múrcia, que tots podem imaginar que les passen "putes", ja que es dedicaven a únicament construcció (camps de golf i urbanitzacions annexes, amb les necessitats d'aigua que no tenen incloses) estan molt fotuts, però com que ja fa gairebé un any que estan així no són, segurament tant tremendistes (ja han fotut a fora el personal sobrer i han rebaixat una mica els estocs de material). I a zones com ara on sóc avui, les Balears, aquí han tingut un bon estiu però a la tornada han parat de cop i ara estan més que acollonits.
Més a prop, al Ripollès, us puc assegurar que també la notem, sense anar més lluny, nosaltres a l'empresa som algun menys des de principis de mes i si no varia molt la cosa a finals d'any encara serem menys.
Però, una bona noticia, en ZP diu que no ensquedarem sense estalvis... per sort no ho ha promès, que si no hauriem de tremolar de veritat.
Jo, com la majoria sabeu, em dedico a la venda de màquines de soldar i porto les vendes de l'estat espanyol. Doncs bé. Porto, amb aquesta tres setmanes de viatges per l'estat espanyol i us puc assegurar que existeix i de veritat. En aquestes tres setmanes, he estat a zones, que fins ara creia inmunes, com Gipuzkoa i Navarra i a zones molt fotudes (Múrcia) i altres que em semblava que anaven prou bé com ara, que sóc a les Illes Balears o La Rioja.
Us explico, al nord, a Euskadi, la crisi els ha arribat a l'estiu, tot i que es tracta d'una zona eminenment industrial, ja noten, com gairebé tothom, els efectes de la parada, diria que total de la marxa de l'economia mundial. A zones com Múrcia, que tots podem imaginar que les passen "putes", ja que es dedicaven a únicament construcció (camps de golf i urbanitzacions annexes, amb les necessitats d'aigua que no tenen incloses) estan molt fotuts, però com que ja fa gairebé un any que estan així no són, segurament tant tremendistes (ja han fotut a fora el personal sobrer i han rebaixat una mica els estocs de material). I a zones com ara on sóc avui, les Balears, aquí han tingut un bon estiu però a la tornada han parat de cop i ara estan més que acollonits.
Més a prop, al Ripollès, us puc assegurar que també la notem, sense anar més lluny, nosaltres a l'empresa som algun menys des de principis de mes i si no varia molt la cosa a finals d'any encara serem menys.
Però, una bona noticia, en ZP diu que no ensquedarem sense estalvis... per sort no ho ha promès, que si no hauriem de tremolar de veritat.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Els actes de l'onze de setembre a Sant Joan
Encara que una mica tard, m'agradaria destacar els actes de l'onze de setembre a Sant Joan.
Primer es va presentar la nova secció local de les JERC a Sant Joan, al local amb bastant afluència de gent i amb un discurs molt bo i amb molt bona intervenció per part de la Laia Capdevila, nova portaveu de les JERC a Sant Joan.
Des d'ERC vam fer un nou acte a la mitjanit del dia 11, que consistia en una arxa amb torxes des de la plaça dels mexicans (plaça Abadessa Emma, en realitat) fins al passeig, on cremaven uns tions que marcaven la trinxera existent al passeig durant la Guerra Civil.
A aquest acte van assistir unes 200 persones... si, 200. Va ser tot un èxit de convocatòria i en l'acte en si, que va ser molt espectacular, els llums del passeig apagats i els tions cremant, quan arribaves amb la marxa era espectacular.
Al final vam llegir el manifest d'Òmnium Cultural, que el va llegir en Carles Bassaganya i a qui vull agrair que en el seu discurs previ a la lectura, cités als socialistes de Sant Joan com a PSC - PSOE.
L'endemà, hi va haver l'ofrena floral a la corona del Comte Guifré del monestir. Allà erem més de 250 persones i 18 entitats (entre elles ERC i les JERC de Sant Joan) que van fer la ofrena floral. Aquest acte m'omple d'orgull, malgrat el discurset del nostre alcalde (pixant fora de test i recordant els 100 anys de l'estelada que no van voler penjar a l'ajuntament), ja que es va iniciar en la nostra primera festa com a equip de govern, l'any 1999 i a iniciativa d'ERC amb el desaparegut mossèn Ton Martí com a còmplice. Aquest primer any, no èrem ni 50 persones. A més la idea d'obrir la ofrena floral a la resta d'entitats de la vila, també va ser idea nostra.
En fi, un bon 11 de setembre que jo espero no haver de celebrar molts més anys, ja que voldria dir que celebraríem el nostre dia de la independència, que podria ser... és igual mentre arribi.
Salut i independència!
Primer es va presentar la nova secció local de les JERC a Sant Joan, al local amb bastant afluència de gent i amb un discurs molt bo i amb molt bona intervenció per part de la Laia Capdevila, nova portaveu de les JERC a Sant Joan.
Des d'ERC vam fer un nou acte a la mitjanit del dia 11, que consistia en una arxa amb torxes des de la plaça dels mexicans (plaça Abadessa Emma, en realitat) fins al passeig, on cremaven uns tions que marcaven la trinxera existent al passeig durant la Guerra Civil.
A aquest acte van assistir unes 200 persones... si, 200. Va ser tot un èxit de convocatòria i en l'acte en si, que va ser molt espectacular, els llums del passeig apagats i els tions cremant, quan arribaves amb la marxa era espectacular.
Al final vam llegir el manifest d'Òmnium Cultural, que el va llegir en Carles Bassaganya i a qui vull agrair que en el seu discurs previ a la lectura, cités als socialistes de Sant Joan com a PSC - PSOE.
L'endemà, hi va haver l'ofrena floral a la corona del Comte Guifré del monestir. Allà erem més de 250 persones i 18 entitats (entre elles ERC i les JERC de Sant Joan) que van fer la ofrena floral. Aquest acte m'omple d'orgull, malgrat el discurset del nostre alcalde (pixant fora de test i recordant els 100 anys de l'estelada que no van voler penjar a l'ajuntament), ja que es va iniciar en la nostra primera festa com a equip de govern, l'any 1999 i a iniciativa d'ERC amb el desaparegut mossèn Ton Martí com a còmplice. Aquest primer any, no èrem ni 50 persones. A més la idea d'obrir la ofrena floral a la resta d'entitats de la vila, també va ser idea nostra.
En fi, un bon 11 de setembre que jo espero no haver de celebrar molts més anys, ja que voldria dir que celebraríem el nostre dia de la independència, que podria ser... és igual mentre arribi.
Salut i independència!
diumenge, 14 de setembre del 2008
L'estelada i el PSC - PSOE de Sant Joan
Llastimós el paper jugat pel PSC - PSOE, cada cop més PSOE, de Sant Joan en relació al centenari de l'estelada.
Si fem un resum cronològic dels fets, tot comença quan ERC de Sant Joan fa la petició el dia 20 d'agost per què durant el dia 11 de setmbre, només onegi l'estelada al balcó de l'ajuntament. Com que només es fan plens cada dos mesos, no passarà per ple ja que el següent es farà a finals de setembre (massa tard per contestar) i esperem que ens contestin abans de l'onze.
Les apostes majoritàries eren per una no resposta abans de l'onze i treure's les puces de sobre, i minoritariament que ens contestarien que no per no molestar al partit.
Però...sorpresa!!!!
Sobre la botzina (el 10 a la tarda) ens fan saber què diu la llei de banderes no - oficials en edificis pùblics. Una bona manera de no dir res.
No obstant això ens obre una sèrie d'interrogants, i un d'urgent, ja que la setmana vinent és la festa del Grito mexicà. Segons la resposta que ens van donar i la seva por a fer res il·legal penjant l'estelada al balcó de l'ajuntament, què passarà amb la bandera mexicana que cada any es penjava al balcó per la festa del Grito? Aquest any no es penjarà?
Jo els animaria a penjar-la, que encara que no sigui una bandera oficial, que no tinguin por, que igual que ab l'estelada no acabaran a la presó, o si? Em sembla que amb la bandera mexicana, no arribarà cap requeriment judicial instant a pnjar la bandera espanyola als balcó de l'ajuntament.
Una altra pregunta pels porucs dels PSC - PSOE: què faran amb la foto del rei del país veí que a Sant Joan cria pols a l'arxiu? La tornaran a penjar a la sala de plens? Per que ho saben que segons la llei hi ha de ser?
Seguint amb el relat dels fets, nosaltres, que ja ens temiem la resposta, després de l'acte FENT MEMÒRIA (que va estar molt bé i que ja comentaré en algun altre moment), vam penjar una estelada a la font de la plaça Clavé.
Bé doncs aquesta estelada va durar dos dies, el dissabte al matí, dia 13 de setembre, el nostre magnífic i espanyolíssim equip de govern, va fer retirar-la, suposem que per no ferir sensibilitats dels seus votants espanyolets.
Això, és una mostra més de l'espanyolisme que tenim instal·lat a l'ajuntament i per desgràcia també al poble.
dimarts, 9 de setembre del 2008
Visita a l'Expo de Saragossa
Diumenge passat vam visitar l'Expo de Saragossa.
Hi vam anar per que jo treballava fins dissabte allà i tenia dues entrades. Vam fer més d'una hora de cua per entrar i a dins, estava a rebentar de gent, horrible. A nosaltres que no ens agrada està rodejats de tanta gent era difícil d'aguantar.
Cues per entrar als pavellons (vam entrar a només tres per que no hi havia cua), per menjar, per treure passis ràpids i fins i tot per pixar!
Com a espai, Saragossa, ha guanyat un lloc molt ben acabat i amb molts equipaments, però ja veurem si el mantenen (pel què sé la majoria de pavellons van per a entitats bancàries o organismes públics). A més, les infraestructures que els han fet han millorat de forma considerable la ciutat.
Nosaltres com a catalans, haurem de seguir l'aposta espanyolista per Saragossa (i per extensió Aragó) com a plataforma logística del nord-est de l'estat espanyol, en un intent més dels espanyols de debiltar Catalunya.
Salut i ja hem vist prous Expos!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)