El dia D

Dia final per l’acord, encara que hi arribem haurem fet el pena tots plegats. Ningú ha posat el país per davant. Jo estic molt desencantat.

Tots sabeu d’on vinc, independentista de fa anys (molts anys, des de l’institut) i d’esquerres, he passat per ERC i ara, des de fa temps vaig més per lliure ja que em miro les coses des de la barrera, intentaré ser ràpid en l’anàlisi de com em sento ara i de tots els actors.

Tal com dic el primer que sento és desencantament, amb tot el país, amb els polítics que no han tingut pebrots de ser estadistes, amb la gent del carrer, que mirant Twitter o Facebook (que no és la realitat), fa fàstic escoltar moltes de les opinions que es senten i es llegeixen, llardar de fàstics a algú que, almenys està al teu costat pel què fa a la independència de Catalunya, no és molt intel·ligent i després veient com s’insulta o es befa o es degrada (fins i tot per l’aspecte físic...) és seguir jugant al tauler actual de l’estat espanyol on no es debat de forma intel·ligent sinó que es crida, i jo pel meu país, almenys el que vull això sobra.

De totes formes la part positiva és que m’ha servit per adonar-me de quin peu calcen alguns, que no són res més que “hooligans” (o com es diu a les xarxes “trolls”) que tenen com a objectiu destrossar a aquell que creuen el seu enemic.

Analitzant els actors, amb noms propis o de grups:

Convergència: fan el què han de fer, sense en Mas es moriran, tard o d’hora, tot i que a nivell de país ens fa falta una dreta lliberal independentista per bastir un nou país.

Junts pel Sí: mala eina quan es va crear, només servia per fer una cosa que no van aconseguir, guanyar sense dependre d’altres. Voler reeditar-ho és un suïcidi.

Esquerra: fins fa poc havia fet el paper més encertat de tots els actors. Aquests darrers dies he trobat a faltar més ambició, i més embrutar-se les mans.

CUP: no sé com acabarà ni conec prou com funciona, però només han pecat d’una cosa, la majoria no s’han emmerdat mai amb un govern, ni que sigui local i són els que han acabat guanyant (o segrestant) el partit, de fet si mireu al territori on governen, la majoria d’alcaldes i càrrecs, que s’han hagut d’emmerdar a nivell local estan per l’acord, i aquests alcaldes la majoria sempre van a millors resultats que els que tenien.

ANC, Ómnium, Súmate i demés reguitzell: han anat tard, no han sabut llegir el paper dels polítics com ho saben fer amb la gent.

Mas: imprescindible en el procés, i qui no ho vulgui veure encara no ha entès res, però com s’està demostrant tampoc a posat el país per davant, si ara es convoquen eleccions es quedarà mentre vulgui en la política, teníem una opció de treure molt del què representa en 18 mesos.

Baños: si senyor, coherent, n’haurien d’aprendre molts, la llàstima és que crec que hem perdut un segon David Fernàndez.

Anna Gabriel: l’ull de totes les crítiques, ha posat per davant la revolució a la independència, ens pot agradar o no, però no se la pot insultar com s’ha fet.

El futur amb acord: no sé si arribarem enlloc, tenim el personal molt cremat, però és l’única opció que en queda.

El futur sense acord: negre, molt negre. Perdrem la majoria que ara tenim, no tindrem mai un referèndum amb l’estat i fer-ne un sense acord, això ja ho hem fet. A nivell de partits tots jugaran les seves armes i tindrem altre cop unes eleccions autonòmiques, i d’aquí 20-30 anys en tornem a parlar.