dilluns, 9 de maig del 2016

La temporada 2015-2016 a l'Abadessenc



Acabem la temporada del futbol i tinc ganes de fer un repàs a com ha anat l’any, encara que no ha acabat si que ja marca moltes coses i crec que a falta d’un mes per acabar les lligues podem parlar en general de com ens ha anat a l’Abadessenc i a mi en particular.

Jo acabo la temporada estressat de futbol, s’han ajuntat moltes coses, que aniré repassant i que fan que la temporada a dia d’avui s’ha fet llarga.

Comencem pels equips on hi tinc poca responsabilitat:

-      PRIMER EQUIP: temporada a una gran categoria, molt maca de jugar i de veure, molt dura i on els errors es paguen caríssims, i nosaltres n’hem pagat molts. Descens, a falta de 6 jornades. Hem lluitat i seguirem lluitant en tots els partits, poques vegades ens han passat per sobre. Hem pagat el mal inici i quan ens hem posat les piles ja anàvem tard. Mala sort amb les lesions, molta mala sort. Gran encert el nostre entrenador actual, que esperem que segueixi per l’any vinent gaudir d’un bon equip en una categoria que es preveu espectacular.
o   El millor: la descoberta de l’equip tècnic actual, en Dani i en Xus
o   El pitjor: el descens

-      FILIAL: bona temporada tot i que hem arrancat tard, a veure si a la propera temporada té continuïtat el bon joc i els resultats i podem aspirar a alguna cosa important.
o   El millor: la consolidació de l’equip i el bon joc
o   El pitjor: la càrrega econòmica que representa al club en un any de moltes despeses

-      JUVENILS: és l’únic equip amb coses en joc, en una categoria maca, de molt nivell i que ens costarà salvar, tot i que ens en sortirem.
o   El millor: la salvació
o   El pitjor: les sensacions d’en Miki, que no has estat bones amb l’actitud d’alguns jugadors

Ara si que passem als que més em toquen, la formació i començarem per els de més avall:

-      ESCOLETA: any que se’ns fa llarg, amb pocs nens de segon any els de primer no han entrat prou al grup i anem molt justos de nens. Tot i així la temporada és espectacular, només amb una derrota i pocs partits més perdran.
o   El millor: els resultats, tot i que queda molt lleig en futbol de formació dir això i diré el bloc que s’intueix en els de segon any
o   El pitjor: no ser més nens, 9 o 10 com a mínim

-      PREBENJAMÍ BLANC: un mal inici que s’ha capgirat, un equip que continua aprenent i que millora dia a dia. A nivell de resultats estarem a mitja taula.
o   El millor: la millora de joc constant
o   El pitjor: la irregularitat

-      PREBENJAMÍ NEGRE: un equip en ascens, va començar de forma irregular però acaba a dalt de tot, de fet a la lliga regular va acabar quart però en la lligueta final de moment ja ha guanyat al campió.
o   El millor: el bon joc desplegat
o   El pitjor: temes extraesportius

-      BENJAMÍ: hem pagat moltes factures, ser gairebé tots de primer any i el moviment en els entrenadors. Temporada difícil, amb poques alegries però que ha anat molt bé als nens per fer-los més forts. Ens queden un parell de partits per patir. Content sobretot per què ara al final hem guanyat a tots els de la nostra lliga i acabarem dels millors de la nostra lliga.
o   El millor: les ganes i l’experiència guanyada
o   El pitjor: les derrotes grans que ens hem endut

-      ALEVÍ: una mica com el benjamí, tot i que amb més experiència en lligues federades, fer la lliga amb 3 benjamins fixes a l’equip ens ha pesat. Darrerament em fet un gran canvi i juguem molt millor, però els resultats costen d’arribar. En queden dos partits per patir i un per intentar competir-lo, tot i que serà difícil. Ara al final hem sigut capaços de guanyar als de la nostra lliga i puntuar a fora i això ens fa acabar la lliga als llocs de dalt de la nostra lliga.
o   El millor: la millora en el joc ara al final
o   El pitjor: els resultats

A nivell personal vaig començar com a responsable de la junta del futbol base i he acabat de coordinador i d’entrenador.

La marxa d’en Pol Reixach al mes d’haver començat ens va trastocar els plans i ens ha costat establir un bon equip d’entrenadors en els federats. Això ha obligat que jo hagués d’entrenar molt dies als benjamins, i sort de l’Albert Fernandez, i ara al final, la baixa d’en Genís ha fet que hagi d’anar sempre amb els alevins i em trobo fent molts entrenaments i partits al cap de la setmana.

Durant la temporada, però he après molt, i em queda molt per aprendre, però he pogut treure’m el carnet de monitor de futbol.

També m’ha robat moltes hores de son i de feina la propera temporada, on el futbol base del nostre club fa un pas endavant molt important, ja hi entraré en un altre post.

A nivell dels meus fills, temporada estranya i diferent:

-      Pau: temporada difícil, l’equip ha canviat molt respecte a l’any passat i ens hem enfrontat a molts equips de segon any. Ell ha hagut de jugar de mig centre, posició nova per ell. Durant la temporada ha après a jugar diferent, amb més sacrifici defensiu, que és el què més li costa, ha hagut de barallar-se amb rivals molt més forts que ell físicament i ara, cap al final, ha millorat moltíssim la visió del joc i el seu rendiment, sobretot de cara a gol, usant les seves millors armes d’extrem des del mig camp, amb espais al davant trencant moltes defenses pel mig i generant moltes jugades espectaculars. Rep moltes entrades al conduir amb la pilota enganxada al peu i això ha fet que fes algun gol molt bo de falta.

-      Guiu: una temporada de canvis, ha hagut d’adaptar la seva posició al camp al llarg de la temporada, començant d’extrem esquerra amb defensa de dos i a lateral esquerra (poques vegades) amb defensa de tres o a mig centre en la defensa de tres i dos mitjos. Un dia, també, en el torneig de Sant Quirze va haver de jugar de central amb molt bona nota. De totes maneres, la seva manera de jugar, molt treballadora li ha fet ser molt regular tot i que al mig del camp li costa associar-se, comença a fer-ho. Ha millorat molt en les seves arribades, 5 gols aquest any, i a destacar que remata com sigui (els dos darrers gols són a refús del porter, un amb la dreta, ell és esquerrà tancat, i l’altre amb el genoll) i això gairebé li permet marca en el seu debut amb l’aleví, ja que va estavellar una pilota al travesser en el remat d’un córner amb el genoll.

-      Berenguer: el que ha tingut la temporada més plàcida, jugant amb l’escoleta on han guanyat gairebé sempre de forma fàcil i amb els prebenjamins blancs donant el plus que els falta de cara a gol. Sol jugar de mig centre, en es partits que juga amb en Martí Busquets es busquen molt i generen grans jugades. Molt destacable el seu caràcter, molt lluitador i fa que ho deixi tot al camp i que si li cal, sap marcar molt bé la ratlla entrant fort quan convé.