dijous, 21 d’abril de 2011

Discussió al voltant de la “Festa del Rugby Català”


Aquest apunt bé a reflexionar sobre l’article del president de la Santboiana, el senyor Toni Gabarró sobre l’anomenada Festa del Rugby Català, el partit USAP – Toulon de la Heineken Cup del passat 9 d’abril a Montjuïc i per comentaris similars d’altra gent de rugby.
Jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, zona de poc rugby. La meva relació amb el rugby, que jo recordi, comença amb l’assistència a algun partit de rugby a la Foixarda amb el meu pare (jugador de futbol però aficionat als esports). El fet de viure a Sant Joan de les Abadesses em va apartar del rugby (repeteixo no éhttp://www.blogger.com/img/blank.gifs una zona de rugby històricament) fins que un cop estudiant a Barcelona em vaig tornar a acostar a aquest esport, quan vaig començar a jugar amb la facultat (els Agrícoles) a la lliga universitària. Des de llavors, un altre salt en el temps, torno a Sant Joan i deixo de banda el rugby. Fins fa uns 3 anys, coincidint amb la bona marxa de la USAP, tot i que pel mig seguia algun partit de la Santboiana pel 33 (per què no en segueixen fent ara?) i amb l’arribada de la TDT i el canal Teledeporte que fa la lliga anglesa. Amb el cuc del rugby un altre cop al cos, coincideix ara fa un any i mig que deixo de jugar a futbol sala i buscant alternatives per internet trobo uns “bojos” pel rugby a Olot (molt més a prop de casa, “només” uns 30km) i després d’anar a veure un partit de lliga de tercera catalana, començo a entrenar i a l’inici d’aquesta temporada em deixo convèncer per jugar a la segona catalana de rugby amb els Teixons del Garrotxa Rugby Club.
Com es pot veure no sóc un dels de rugby de tota la vida, però alguna cosa m’agrada, ja que a part dels 60km per entrenament (2 dies a la setmana) i els dels partits (60km com a mínim), ho combino amb una feina de comercial per Espanya (amb moltes setmanes fora de casa) i una família (amb una santa dona) amb tres fills entre 1 i 5 anys.
Una de les coses que diu l’article és que la salut del rugby català no és bona. Discrepo en part, m’explico. Crec que ara hi ha més implantació geogràfica que fa 20 anys, que és quan ho compara la carta, em sembla que ara hi ha clubs on mai n’hi havia hagut (Olot, Banyoles, Manresa, Torroella...) per tant ara està millor implantat al territori, creixen nous clubs, però, probablement té raó quan planteja que el nivell de fa 20 anys era millor que ara. Això ens hauria de fer reflexionar a tots dins el món del rugby català. Jo, envoltat de gent que entén el futbol, però no el rugby, utilitzo sovint l’argument de Itàlia, m’explico: han entrat als Sis Nacions i ara a la lliga Cèltica, com a decisió estratègica adoptada per fer créixer el rugby en un país important d’Europa. Aquí hauríem de ser capaços de dotar d’eines als equips que comencen per poder fer aquest salt endavant. A zones on no es juga a rugby, trobar una trentena de persones disposades a començar de zero (molt amb una edat no infantil, prop dels 30 i sense haver jugat mai) es fa difícil i tenir ajuda d’equips consolidats seria important i això no es dóna. I nosaltres, al Garrotxa no ens podem queixar d’això, aquest estiu sense anar més lluny vam compartir entrenaments amb el primer equip de la Santboiana (i s’aprèn ràpid, molt ràpid al costat dels que en saben). Un altre problema associat a aquest i de difícil resolució (també) és la presència de segons i tercers equips en lligues baixes de Catalunya, que fa que en determinats trams de la lliga acabi jugant habituals de segona i tercera, completament amateurs i alguns novells, contra gent habitual de Lliga Nacional (o fins i tot més amunt) semi-professionals.
Una dels altres apunts que es fan a la carta és el del tema ajudes econòmiques a la USAP i el mal tracte al rugby del principat. Discrepo en part, pel què tinc entès, l’aportació econòmica a l’USAP en format de patrocini la fa Turisme de Catalunya, que poc té a veure amb l’esport. Aquesta acció de patrocini s’ha de veure com una inversió per part del govern del nostre país en un equip punter de rugby de la lliga francesa (fixeu-vos que no dic país veí, jo penso que som un país, únic, els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ho sento, però jo penso així i em nego a dir-los equip francès), que porta el nom de Catalunya als principals estadis de França, d’un dels esports més seguits i hem de tenir en compte que França és el país que més turistes aporta en els visitants del principat, per tant crec que no té res a veure amb inversió esportiva i molt en inversió publicitària.
Ara, completament d’acord en la manca de suport econòmic en el món dels esports. Aquí vivim en un país on el patrocini privat en l’àmbit de l’esport se l’endú el futbol i la resta a buscar engrunes. I els públics, a diferència del què passa a l’estat espanyol, on en cada zona hi ha un sol equip que destaca en algun esport “minoritari” (Lleó i Ciudad Real l’handbol, La Coruña l’hoquei herba, el rugby i l’handbol a Valladolid...) i ¡ les institucions s’hi aboquen per promocionar la ciutat, autonomia... aquí tenim multitud de llocs amb esport d’equip o individual que fan inviable poder disposar de prous recursos per subvencionar tot el què s’hauria de subvencionar. Agreujat a més que fins ara no és un esport olímpic (ho serà el rugby a 7, però no el 15). I a partir d’ara preparem-nos, les retallades poden ser brutals, si ho són en sanitat o ensenyament, més ho seran en esport. La possible solució és molt complexa i passa per disposar de més diners (se m’acut una via directe per fer-ho, però no és ràpida).
Un altre tema que toca, és el tema dels fixatges per part de l’USAP de jugadors del principat. Segur que té tota la raó, però què en traiem de lamentar-nos? I és culpa 100% de l’USAP? Primer no en traiem res de lamentar-nos, s’ha d’intentar que no es repeteixi i segon, el Barça o l’Espanyol no actuen així en futbol? Si poguessin ho farien i per això no dic que és 100% culpa de l’USAP. L’USAP com a entitat que gestiona un equip professional al 100% i com a empresa (també es ressalta a la carta, és una empresa), té uns objectius (econòmics) i els ha d’assolir com sigui. Desconec si l’USAP signa acords o si en té signats amb clubs del principat, però pel què sé el Barça, arriba a acords amb equips en els següents termes: prioritat per fitxar nens de les escoles dels clubs (em sembla que s’obliguen a provar nens cada any si l’equip emissor creu que tenen nivell), a canvi ofereixen partits d’equips base a casa de l’equip emet els nens (si les instal•lacions són correctes) i un bonus econòmic segons el nivell que assoleixin els fixatges (arribar a juvenils, filials o primer equip, títols...). Crec que podria ser una via de treball, es pot arribar a un acord, amb suport tècnic per part de l’USAP als equips i contraprestacions econòmiques segons el nivell que assoleixi cada nen fitxat.
Pel què fa a la denominació de la “Festa del rugby català”, estic d’acord que la denominació potser no és la més encertada, però repartiria culpes almenys en 3 parts: la més petita, potser per l’USAP, una part gran pel Barça, que si no tinc mal entès era l’organitzador, i en tercer lloc, i potser la més gran, per la Federació Catalana de Rugby, que va deixar utilitzar el nom de Catalunya sense treure’n prous “beneficis”. Si s’hagués volgut fer una mica més bé, estic d’acord que s’havia de convidar capitans de la selecció, representació dels clubs (no val la desfilada prèvia al partit) i més implicació per part dels que juguem a rugby a Catalunya (i això no vol dir que ens paguessin l’entrada).
Acabo de repassar el què he escrit i em sembla que m’ha quedat una defensa molt aferrissada de l’USAP i no era la meva intenció, en tenia un altra, que intentaré que quedi clara en un resum:
El transfons de la carta són els problemes del rugby a Catalunya, al meu entendre venen tots d’un de sol, que és el pas al professionalisme del rugby. El rugby d’avui és un esport 100% professional en els països punters, a casa nostra comença a ser semi-professional. I això és un problema, anem tard. Però per mi ve encara agreujat per què molts altres esports “minoritaris”, com l’handbol, el waterpolo, el voleibol... de primer nivell a casa nostra són esports professionals i el rugby no, i això encara és un problema més greu.
És cert que tots aquests esports tenen una avantatge respecte al rugby, que és són olímpics. El rugby, ara serà olímpic en el format rugby a 7, haurem d’aprofitar-ho.
Això que exposo ens complica la vida a l’hora de desenvolupar el nostre esport a Catalunya que es redueix a 3 problemes:
- Temps: el temps juga al nostre favor, podem tenir en breu una bona base on treballar, el rugby serà un esport cada cop més popular, haurem de saber aprofitar aquesta base. El què no sé és si això ens val o hauríem d’accelerar-ho, i la única manera de fer-ho és amb...
- Diners: escassos i ara encara més. Haurem de buscar solucions imaginatives i buscar recursos on sembla que no n’hi hagin.
- Mitjans de comunicació: també són diners, però d’una altra manera. Si no sabem posar a favor nostre els grans mitjans de comunicació no tirarem endavant, i això inclou sobretot TVC, podent retransmetre l’USAP (com més partits millor) i la lliga espanyola amb els partits de la Santboiana.
Com a solucions al 3 problemes, i no només per atacar cada un dels problemes per separat proposo:
- Col•laboració entre clubs a nivell de Catalunya: això hauria d’augmentar el nivell mig dels jugadors. Molt important el paper de la Santboiana, com a principal club del principat i com a motor d’aquest augment de nivell.
- Col•laboració amb l’USAP: ells han fet una aposta (empresarial) per créixer cap al sud, no tenen volta enrere, això juga al nostre favor, oblidem rancúnies i ofenses i aprofitem-ho. Obliguem-los a establir acords de col•laboració reals amb els clubs de rugby del principat (no un acord de poca base esportiva i molt de mercantil amb el Barça), de pedrera, de col•laboracions amb entrenadors, amb presència dels equips de base a tornejos al principat, de presència d’equips de base (com premi a la victòria a la lliga catalana?) al torneig de l’u de novembre a Perpinyà, de pre-temporades “conjuntes” entre USAP i Santboiana (o altres), més partits de l’USAP a Barcelona (lliga, Heineken...)...
- Federació més activa: necessitem més presència al territori, l’ajut de la federació ha de ser més que econòmic, logístic, s’ha de professionalitzar i ajudar tècnicament als clubs.
- Necessitem arribar a acords amb mitjans de comunicació per ser visibles, desconec els motius per què TVC va deixar d’emetre partit de la Santboiana, però ara que tenim Esport 3 (i la TDT en general) ha de ser més fàcil tenir-hi presència. Poder emetre els partits del TOP 14 de l’USAP també ajudaria a fer visible el nostre esport.
- Imaginació: per tenir més recursos, no només econòmics. En tema de mitjans treballar bé els 2.0, ens falta, la pàgina de la Federació és com a mínim deficient (s’ha de professionalitzar), hem de ser més actius en les xarxes socials i en la presència a mitjans d’internet, si ets molt actiu (i els dones les notícies mastegades) els mitjans d’internet responen. Si no sortim a la televisió per què no fem una televisió per internet? Es pot fer un portal amb televisió, notícies, venda online... rentable, amb anuncis, vendes...
No ho sé, a vegades somio despert, però amb el meu bagatge personal, essent regidor d’un ajuntament petit vam organitzat un parell de campionats d’Espanya de duatló (amb una inversió inicial forta i un esport minoritari), una prova de campionat del món de trial (esport molt car de dur a un poble) amb cert èxit. He participat en campanyes electorals municipals, pocs recursos econòmics i moltes coses a fer (i les hem fet), sóc cap de ventes d’una empresa petita amb moltes idees i ara poc recursos i fem coses importants, amb imaginació, esforç i ganes (que no dubto que tots n’hi poseu a la Santboiana) es pot tirar endavant.
Per últim felicitar-vos per la feina que feu i per la part que em toca més directament agrair-vos el tracte que heu tingut amb nosaltres, el Garrotxa RC sempre, i sobretot quan vam jugar aquest any contra el vostre tercer equip al Baldiri Aleu (podré explicar que he tingut l’honor de jugar-hi sempre més) que vam rebre un tracte impecable i molt d’agrair.
Visca el rugby! Visca el rugby català! Visca Catalunya! I ferro Sant Boi!

1 comentari:

Unknown ha dit...

Molt interessant Carles ... m'ha agradat molt l'article.