El temps passa ràpid, molt ràpid

Des del passat 20 de gener no he escrit al bloc, passo èpoques, en aquest temps que ha passat ràpid, molt ràpid, han succeït diferents coses que m’agradaria destacar i resumir.
En aquest temps hi ha hagut un terratrèmol, impressionant al Japó, acompanyat d’un tsunami terrorífic (només cal veure algunes d eles imatges que circulen per internet), que encara ha provocat una desgràcia (potser no tan mortal com el tsunami, però de conseqüències a més llarg termini), com ha estat l’accident nuclear de la central de Fukushima. S’han dit moltes coses sobre l’accident i a mi em sorprèn el que un expert va dir pocs dies després, que totes les casuístiques d’accidents en una central nuclear es poden reduir gairebé a una de sola: la falta de llum elèctrica en una central. De la llum en depèn la seva refrigeració i la seva seguretat. Doncs resulta que si bé és cert que hi havia 3 sistemes d’alimentació d’energia, la llum de la xarxa (desapareguda després del tsunami i per tant impossible de recuperar a curt termini), els generadors propis (inundats amb el tsunami i inutilitzables) i les bateries (pensades per a poques hores de falta de llum si no es recarreguen) la central va quedar sense energia elèctrica i d’aquí tots els problemes, que són molts. No entraré a valorar si s’ha actuat bé o malament, simplement no ho sé, no sóc enginyer nuclear ni cap cosa que s’hi assembli. El què si que vull valorar és la idoneïtat de l’energia nuclear. Jo, tot i ser d’esquerres, pensava (no sé si encara penso) que l’energia nuclear era la única alternativa per seguir creixent com a societats, ja que sembla que no estem disposats a renunciar a moltes coses que l’energia ens aporta. Però aquests dies s’han dit moltes coses, com que l’energia nuclear representa només un 3% de l’energia utilitzada a Espanya, a Catalunya representa més i a països com França és majoritària. A mi, que només representés un 3% em va sorprendre molt, però quan t’ho expliquen, que l’energia que es consumeix a Espanya “només” un 30% és energia elèctrica, la resta, el 70%, es energia usada en el transport, una barbaritat. Tots els ecologistes, gent que té respecte pel medi ambient i similars ens hauríem de plantejar, igualment que la utilització de l’energia nuclear, l’ús del transport que es fa, potser hauríem de començar a plantejar-nos la obligatorietat del transport de mercaderies per tren (algú entén que la principal via de mercaderies per carretera, no sols d’Espanya, sinó d’Europa, l’AP-7 no tingui el desdoblament amb via d’alta velocitat?). Pel què fa l’energia nuclear, si bé fa 3 mesos n’era partidari, ara no sé què dir-vos, penso que en ple accident és difícil fer judicis de valor no influenciats i que caldrà que passi un temps i que la discussió de l’energia no es centri en nuclear si – nuclear no, caldrà fer un debat més ampli sobre l’energia en general (principalment sobre l’ús i sobre les fonts).
Un altre front obert, el futbol i el Barça. Portem un dels 4 partits contra el Madrid, amb un empat, que ens val a nosaltres (seguim 8 punts per davant) i no a ells, encara que ens vulguin fer creure que va ser èpic, us remeto a l’escrit del Marca de Don Alfredo Di Stefano. Si nosaltres, fa uns anys ens conformàvem a salvar les temporades guanyant a casa al Madrid, ara ells es conformen a empatar a casa amb nosaltres i jugant com un equip de les darreres places de la lliga. A més, tenen una cara de queixar-se dels àrbitres, en Pepe, l’assassí no hauria d’acabar cap partit i el joc brut general per part seu hauria de fer que cabessin no amb 10 si no amb 9. Demà, a la final de Copa, costarà treure el partit, tot i que crec que guanyarem. Els altres dos, a la Champions, només hem d’empatar el de casa seva i guanyar el del Camp Nou. Per cert, sobre el Marca i en Piqué, no em crec el què diuen, però si fos veritat, en Pepe és el que s’ha d’emprenyhttp://www.blogger.com/img/blank.gifar per lo del seu rei? http://www.blogger.com/img/blank.gif
Un altre esport, el rugby. A nivell personal, al Garrotxa, hem acabat en sisena posició, molt bon lloc per ser novells a segona, tot i que acabem amb mal sabor de boca, ja que els últims 6 partits (l’últim tram) s’han fet molt llargs, degut a les lesions i la poca profunditat de plantilla i falta d’entrenament físic. Pel què fa a la USAP, fantàstic final de temporada, a quarts de la Heineken i a Barcelona, amb presència de tota la família en ple (on vam gaudir d’un dia diferent amb rugby, música i calor, molta calor) van guanyar el Toulon i ara som a semis, que haurem de jugar a Northampton. A la lliga, han anat escalant posicions, estan vuitens i tenen a un partit la quarta plaça. Haurem de seguir les evolucions.
En política nacional, tela el tema de les retallades. Crec que es fan algunes de les retallades que no toquen (sanitat o educació), però arribar a com diuen que no es pugui anar a parir a Campdevànol, per exemple, crec que és exagerat. A més caldrà veure com acaba el fons de competitivitat, reclamat per tots, fins i tot pel PSC, que diu que hi està d’acord i que ho recolzarà a Madrid (s’haurà de veure) i que ara diu l’Espe que ho portarà a la justícia (tot i que el PP quan és a Catalunya diu que el govern central l’ha de pagar). També hi ha el tema de les consultes, la del 10 d’abril a BCN, va ser un èxit, un 19% del cens que inclou immigrants i majors de 16 anys és una barbaritat encara que a Espanya s’entestin a dir el contrari. Per cert, escoltant ràdios espanyoles, em sembla que no saben el què està passant a Catalunya amb el tema de la independència, ells segueixen pensant que això és cosa de quatre cap calents i no s’adonen que ara ja som molts, de totes les tendències (fins i tot CiU), edats (molts joves però gent gran també) i de tots els orígens (fins i tot molts nascuts a Espanya i castellanoparlants habituals), i que quan vulguin fer alguna cosa per evitar la nostra independència ja hauran fet tard.
Pel què fa a la política municipal, constatar que a Sant Joan ERC ha fet una molt bona llista, la de Sentit de poble, encapçalada per en Sergi Albrich que crec i espero que farà molt bon resultat. És una llista molt renovada, els veterans d’ERC a Sant Joan no hi som, només en Pep com a militant històric, i la Roser com a exregidora, la resta de primeres files o històrics (la Bet, en Carles, en Menci i jo mateix) no hi som, els altres dos regidors actuals tanquen les dues llistes (la dels 11 primers i la de suport, els que fan 21). Per tant podem dir que és una llista molt renovada, contrasta amb la llista de CiU o del PSC, molt continuistes (o iguals en el cas del PSC) amb alguna petita sorpresa. Falta veure la del PP i de la CUP, però aquesta poca renovació i les dificultats dels dos darrers grups a arribar a fer llista demostra que és difícil fer una llista, molt difícil fer una bona llista i això fa que la llista de Sentit de Poble tingui més valor. És una llista de gent nova, implicada amb Sant Joan, de gent vàlida i que pot fer un molt bon resultat a les properes eleccions del 22 de maig.