Gràcies Espanya, gràcies espanyols

Aquests dies estem vivint una sèrie de fets que poden marcar, marcaran, el futur del nostre país.

1.- Les llengües al Senat espanyol: tota la polèmica de les llengües al Senat, els traductors i tota la pesca, que per mi és la xocolata del lloro a nivell de país, ens demostra com veuen els dos grans partits espanyols el seu estat, uniforme, monolingüe i moooooolt espanyol.

2.- El dèficit de les comunitats autònomes i els dubtes de l’estat autonòmic: amb l’excusa del dèficit estatal i de les comunitats (un 70% del dèficit de l’estat espanyol es deu a l’estructura de l’estat i només un 20-25% a les autonomies), es posa en dubte la viabilitat de l’estat autonòmic, quan la gran despesa de les autonomies es deu a serveis imprescindibles (sanitat i educació) i on les febleses del nostre sistema de finançament queden ven paleses. Això, crec que no és massa rellevant a nivell de país (en tot cas discutiran la futura estructura del seu país, no del nostre) però si que pot accelerar la separació de Catalunya i Espanya ja que crearà més sentiment independentista a casa nostra.

3.- Un dels temes que menys s’ha comentat, però per mi el més important pel nostre futur: el corredor mediterrani de ferrocarril. És impossible d’entendre que el govern espanyol aposti, per davant del corredor mediterrani (d’una importància cabdal pels Països Catalans i per la seva vertebració) estratègic econòmicament, per l’eix Algesires – Sevilla – Madrid – Saragossa – París, que ni és eix ni té sentit.

Haurem de veure com evolucionen aquests temes i quins sortiran d’aquí fins a les eleccions espanyoles 2012, que no ho oblidem, fotre canya als catalans dóna vots (i això ho fa tant el PP com els pogres del PSOE).