divendres, 14 de gener del 2011

Després de les eleccions


Ara feia molts dies que no escrivia res, dies intensos políticament, tenim nou President al país i es viuen moments convulsos en alguns partits i moments plàcids en altres.
En el partit ara del govern CiU el ritme ha estat frenètic, tancant un govern i gairebé ultimat en tots els seus càrrecs. Les cares més visibles (Consellers i alts càrrecs de les Conselleries) per mi presenten un gran encert, el Conseller de PTOP, Lluís Recoder, de qui tothom en parla meravelles i que em sembla que ha demostrat ser molt vàlid en els seus anys d’alcalde Sant Cugat i molts dubtes, no tant per si són o no són vàlids (recordem que Mas va prometre el Govern dels millors) sinó per què presenta massa cares de fa set anys, de l’últim govern Pujol (Rigau, Puig, Mas Collell, Pelegrí) i sobretot una mala cara la Consellera de Justícia, Pilar Fernàndez, recordem contrària a les consultes per la independència.
En el PSC, el festival és continu, i només faltava Barcelona amb l’Hereu (algú li ha dit que es miri alguna vegada en vídeo o s’escolti? Em sembla que si ho fes plegaria de cop).
En el PP, sembla que de moment no treuen massa pit, tot i que ho podrien fer (en quin país vivim, com més ens foten més els premiem).
IC-V tot i salvar els mobles estan a la grenya pel senador (al final serà en Saura), i això que el càrrecs no els importaven.
A ERC després d’un mal inici post-electoral, sembla que tot torna al seu lloc i s’han centrat en preparar les municipals (la millor pensada dels últims anys) i excepte en Portabella que dóna titulars la resta es mantenen dins la línia.
A SI, van a la seva, a mi em costa entendre’ls, volen un partit obert i primàries a BCN, però al mateix temps veten candidats de la possible coalició independentista (que ja era hora que algú plantegés).
I a Reagrupament han passat de l’eufòria a la crua realitat.
Només demanaria a en Joan Puigcercós que ara que ja ha dit que no repetirà com a President d’ERC no tanqui les portes a ningú i que es plantegi realment la possible readmissió de la gent de Reagrupament ni es tanqui a possibles coalicions amb ningú, per no hipotecar qui vingui a darrera, ja que em sembla que molts dels problemes amb altres grups són de tipus personals.

2 comentaris:

Jordi Vilarrodà ha dit...

Encertat comentari, en línies generals. Jo només faria una excepció en el cas d'en Mas Colell. Encara que hagués estat conseller abans, crec que és un luxe que un home com ell, amb el seu prestigi acadèmic, es mulli en política. El més fàcil per a ell seria viure una tranquil.la prejubilació anant d'universitat en universitat a fer conferències i publicant llibres.

Carles Martínez ha dit...

Puc acceptar l'exepció, reconec que és un dels millors, però en general els millors envelleixen i no n'apareixen de nous (o busquem els millors dels nostres). I potser hi ha altres Consellers encertats, tot i que ja em generen dubtes con el Conseller de Salut (que ja parla de privatitzar a nivell individual la sanitat)o en Mascarell que probablement tu, Jordi, qualificaries millor per la coneixença