Els que ja hem seguiu o em coneixeu, sabeu que he començat a jugar amb el Garrotxa Rugbi Club, i a dia d'avui, he jugat ja un parell de partits. El primer va ser fa 15 dies, a casa, a Olot contra el Manresa, equip acabat de crear, amb 6 o 7 ex-jugadors dels Crancs de Vic. El partit, per nosaltres va ser fàcil, ja que èrem uns 30 hi vam alinear 2 equips per banda, mentre que ells només eren només una vintena. El resultat va ser el de menys i jo vaig començar com a ala la segona part i quan feia uns 20 minuts que jugava va entrar un company. A nivell de joc, no vaig entrar massa en joc, però vaig tenir temps de fer n parell de placatges i alguna jugada d'atac (un parell de retorns que vaig agafar jo directament del xut).
La sensació de tornar a jugar després d'uns 11 anys va estar bé, a més començar tranquilament va bé per evitar problemes i lesions.
La setmana passada no vaig poder jugar contra el GEiEG ja que era fra, però dissabte vaig tornar a jugar. Aquest cop contra un altre equip nou, el Banyoles. Són molt joves, poc pesats però estremandament físics (diu que la majoria estudien Educació Física). El partit a nivell de joc va ser fàcil per nosaltres, degut a la falta d'experiència d'ells i al major pes de la nostra davantera, però compensat per la falta de físic nostra (ja que divendres vam entrenar 2 hores i dissabte al matí 2 i mitja més) i per la falta d'efectius, només 18 jugadors. Vaig començar a la banqueta, però als 5 minuts i per la lesió d'un company vaig sortir de segon centre. A la segona part i com que encara vam tenir un parell de lesions més, vaig acabar jugant de flanker, a la davantera, cosa que només havia fet en una ocasió uns 20 minuts.
De centre em vaig veure prou bé (excepte un error de placatage, i un cop de càstig per robar la pilota des de terra després de fer un bon placatge). En canvi com a tercera, molt perdut, bé a les melés (la giràvem sempre del meu costat, més pel pilier que per mi), i no tant als rucks on anava molt perdut i vaig fer el meu segon cop de càstig (per robar la pilota de terra amb les mans en un ruck). A més, a les touches feia de saltador sense tenir ni idea de com cantàvem les sacades.
Al final, el resultat va ser que vaig acabar molt cansat, però sense lesions (una rascada al front, un parell de trepitjades a les cames i l'espatlla molt cansada).
Dissabte comença la lliga, contra els Crancs, el què no tinc clar és si a casa o fora, ja us ho diré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada