Des de dilluns, tant jo com la Gemma, hem tornat a la rutina habitual de tot l’any i hem deixat enrere 15 de vacances.
Aquest any, com ja en fa uns quants (per ser més exactes 9 anys) hem anat de vacances a Aguatón, pels que no ho sabeu, és el poble del meu sogre, on hi té una casa que ens serveix per passar els estius i que aquest any ha tingut una millora important amb obres incloses que haurien de permetre poder anar-hi a més fora de temporada.
Es tracta d’un poble situat per sobre els 1200 metres, que durant el dia pot fer molta calor (amb sol de muntanya a més, per tant molt calent) i que durant la nit refresca, cosa que et permet dormir de forma molt agradable. A mi, particularment, em va molt bé, ja que es tracta d’un poble petit, amb poca gent, tranquil i que després de tot l’any anant amunt i avall, per grans ciutats, aeroports, polígons, fires... va de conya per poder desconnectar. Aquest any però ha estat més desconnexió de l’habitual, ja que des de fa un parell d’anys hi ha un punt de connexió a Internet, que et serveix de cordó umbilical amb el món real, i aquest any, ha estat els 15 dies de vacances espatllat i per tant sense poder-nos connectar a internet.
La part bona, és que he desconnectat de tot (feina, política, blog, Twitter...) i la part dolenta és que quedes molt despenjat de tot i quan tornes et costa re col•locar-te, tot i que normalment l’agost és època de poc moviment, aquest any no ha estat així i em sembla que m’he perdut unes quantes coses. Per què, ja en parlaré algun altre dia, les televisions espanyoles (que són les que es veuen allà) passen a un altre capítol que no té res a veure amb el meu interès informatiu.
A més, aquest estiu serà per mi, l’estiu sense fotos, ja que em vaig oblidar al marxar, entre altres coses (carregadors de mòbil, llibres...) la càmera de fotos, creu que he arrossegat tot l’estiu.
La tornada a la normalitat (relativa) ha anat acompanyada d’una setmana amb molta feina al despatx, amb acabar de posar al dia casa (comprar després de 15 dies fores), enllestir la tornada a l’escola dels nens, en Pau a P5, en Guiu a P3 a partir del dia 7 i en Berenguer a P1 a la guarderia (heu llegit bé a P1 per problemes d’espai), la nova habitació dels nens i la tornada als entrenaments de rugby, amb el Garrotxa Rugby Club, amb qui intentaré fer la temporada (o aquesta és la meva intenció).
En fi, l’estiu 2010, per molts ja no és més que un record (més o menys proper) i cada dia que passa ens acosta més a l’estiu vinent.
Per cert, encara existeix la cançó de l’estiu? Quina ha estat per vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada