Aquests dies de vacances, per molts, no per a tothom, ja que nosaltres (la Gemma i jo) treballem, a la feina s’ha de fer una mica de tot i poc de la teva feina. Ho dic per què estic entrant comandes (cosa que no faig la resta de l’any) i fent el seu seguiment.
Com jo hi ha molta gent dels que treballem aquests dies que fem feina no habitual, es nota per què hi ha moltes més consultes que en altres èpoques de l’any, amb tothom a plena activitat són més que sabudes, més errors i més disculpes de “com que estem de vacances estic fent feina que no és la meva” i les comandes, que en segueixen arribant, són molt més petites, vaja, que són les urgències.
A nivell de facturació, si tots els mesos estan sent bastant justos (alguns de molt dolents, com el passat juliol per exemple), aquest mes amenaça de ser catastròfic. Això fa pensar que no és tant clar el procés de millora de l’economia que algú apunta, i que jo en alguns moments em semblava veure, estigui arribant.
No obstant a nivell català, aquest darrer mes ha estat horrorós per a nosaltres, no sé si ens estem convertint en un país de serveis, cosa perillosa si volem mantenir-nos com un país dels més potents d’Europa, no podem oblidar la força que necessitem que tinguin sectors com el de la indústria per tenir un país competitiu o com el primari (agricultura i ramaderia) si volem tenir un país equilibrat, cuidat i amb gent que s’estimi i implantada al territori. No podem viure només de la força turística de marques com Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada o Pirineus, que són molt importants però si només ens centrem en això reduirem el país a un parc temàtic pensat pels turistes i no per a qui ens estimem la nostra terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada