Nosaltres hi erem!

Si, això és el què podrem dir sempre més als nostres fills, i ells també podran dir als seus fills (els nostres néts) que també hi eren.
I on eren? doncs al principi de tot, a la mani del 10 de juliol del 2010, on aquest país va començar a canviar, on prop de milió i mig de persones van clamar per la seva dignitat i la del seu poble.
Ahir potser, hi havia una part de la gent que es manifestava que ho feia per l'estatut, però nosaltres i una gran majoria de gent ho fèiem per la independència, que ha d'arribar ben aviat.
D'ahir destacaria dues o tres coses:
- la transversalitat de la manifestació i del sentiment independentista: suposo que molts dels que ahir cridaven per la independència ho feien sense ser de cor independentistes, molts s'hi han vist obligats, però erem molts, d'edats diferents, famílies senceres, de tots els estrats, de diferents orígens i de diferents sentiments polítics.
- l'emprenyada de la gent amb els nostres líders polítics: hi no ho dic només pel xou al voltant del President, volem que esstiguin a la nostra altura, volem que ens portin cap a la independència ja!
- què ens diran ara els espanyols: si en un dia calurós de juliol som tants a dir no a l'estat espanyol, encara ens faran creure que som una minoria?

Per acabar una reflexió final: podrem triar algú, que deixant de banda els partits, ens ajunti a tots, anem a les urnes i tots els que ahir erem a la manifestació (i molts més que no van venir) votem per dir adéu a Espanya?
Si ho fem ningú podrà aturar el què ahir vam començar a Passeig de Gràcia amb Diagonal.

Salut i, sobretot, independència!!!