Pel proper dissabte dia 10 de juliol s'ha convocat la manifestació unitària que ha de ser la resposta del país a la sentència del tribunal constitucional espanyol al nostre estatut.
En un principi, no tenia massa clar anar-hi, ja que sóc dels ja molts que pensem que amb Espanya no hi ha res a fer i que no ens pendran seriosament fins que per ells sigui tard, o sigui, quan declarem la independència.
Al final, hi assistirem amb els nens, hi ha dues coses que m'han fet canviar d'opinió, una, si voleu, una collonada, un dels que deu ser dels més llestos de Reagrupament, que va publicar al seu bloc un seguit de bestieses sobre la manifestació. L'altre motiu, és la polèmica de la capçalera, entre Òmnium Cultural, el convocant de la manifestació, que vol encapçalar la mani amb el lema "Som una nació, nosaltres decidim" i el PSC amb el President al capdavant, que s'han adonat massa tard, que no es pot ser a la processó i repicar les campanes.
La reacció inicial del President de la Generalitat després de conèixer la sentència va estar bé (per ser del PSC), va sorpedre fins i tot a la gent del PSOE, però a mesura que han anat passant els dies l'han anat domesticant fins que el PSC és qui compromet la unitat entre els partits. I a mi, fotre als socialistes em motiva especialment.
En resum, que dissabte anirem a Barcelona a manifestar-nos, jo primer pel meu país i la seva independència, expressada en el lema de la mani, "NOSALTRES DECIDIM"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada