Diumenge passat, de bon matí, a les 7h vam anar cap al Taga, tots cinc, si, amb els nens, tots tres.
Vam comptar amb l'ajuda dels tiets, tot i que en Pau va pujar gairebé tot el camí sol (i una estona al cim del tiet Miquel), jo vaig pujar en Guiu (amb ajuda de la tieta Maria un trosset) i la Gemma va pujar tot el camí en Berenguer.
Feia un dia, aquí baix a Sant Joan, que pintava malament, amb núvols tapant Serra Cavallera i el Taga, però un cop per sobre Surroca, el dia era espectacular, malgrat el ventet que bufava. Vam pujar molt ràpid, des de Coll de Jou en poc més d'uns 45 minuts.
Un cop dalt, amb al senyera onejant, vam esmorzar i aguantar l'aire que hi feia, el dia malgrat ser bo no ens va deixar disfrutar massa del paisatge, ja que les dues valls que es veien, la de Sant Joan i la de Ribes (fins arribar a Pardines) estaven sota una espessa capa de cotó fluix, que a la zona de Ribes es va aixecar sobre les 10h i que cap a Sant Joan ho feia quan ja haviem arribat al cotxe. Baixant, ens vam tornar en Berenguer jo i Gemma, en Guiu va baixar amb el tiet i en Pau sol fins al final quan es va encetar el peu i entre la tieta i jo (l'últim tram de baixada amb els dos nens, en Pau i en Berenguer), un cop al cotxe vam baixar fins Ogassa i a fer una cerveseta i un suc els nens a la Cooperativa i vam arribar a casa sobre les 12h.
Un matí ben aprofitat, llàstima que després ens vam passar la tarda a casa descansant, dormint i recuperant el cansament i la son.
1 comentari:
Ei!!! quina enveja que em feu, pujar al Taga. L'any que ve a veure si hi som tots plegats. La pujada al Taga és una barreja entre litúrgia, tradició, muntanya, país....
Publica un comentari a l'entrada