
La idea era estar un cap de setmana de relax, en una casa de turisme rural
(o similar) i cap al sud del Principat. Buscant, buscant, ens vam trobar amb
disponibilitat i a un preu raonable, al Xalet de Prades, resort familiar a les
afores de Prades, però al mateix temps a 5 minuts a peu del centre del poble.
Vam sortir divendres a les quatre de
la tarda, per arribar sense entrebancs a Prades a quarts de set. Amb el temps
just per instal·lar-nos, anar a comprar i poder fer la cervesa una de les
terrasses de la plaça; on vam saber que aquell cap de setmana es celebrava la
Fira del Vi i del Cava de Prades, que substitueix la Festa del Cava, que es va
deixar de celebrar fa un parell d’anys arrel dels incomptables problemes que
els generava l’arribada massiva d’un turisme etílic de cap de setmana. La
cervesa ens va servir per tastar un reguitzell de croquetes de gustos variats,
a mi em va tocar d’ou ferrat i xistorra, curiosa però que no quedarà en el meu
record.
El sopar, un cop retornats a la casa, a base de pa amb tomàquet (pidolats a
un bar ja que ens els vam deixar a la botiga), formatge, embotit i cansalada i
tot ben regat amb un parell d’ampolles de vi del territori, va deixar-nos a
punt per dormir, tot i que amb la companyia d’en Carles vam anar a “investigar”
la vida nocturna de Prades, fent el gintònic a la plaça i seguint les
indicacions d’un individu local anar a buscar el pub del poble, que a aquelles
hores de la nit (quarts de dues) encara era mig buidat, motiu de sobra per
tornar cap a casa a dormir després de fer el passeig pel poble que ens va fer
baixar el sopar i el vi acumulat.

Als volts de les set, escapada cap a la plaça del poble, on ens vam
apoderar d’una de les taules i després de comprar la copa i el porta copes ens vam
dedicar a catar els vins negres, blancs i caves que se’ns oferien acompanyats
d’alguna tapa dels bars de la plaça (alguna millor que una altra) mentre els
nens feien carreres amb els patinets portats de casa, esquivant de forma
temerària en alguns casos els vianants locals. Val a dir que la plaça va estar
molt concorreguda i més quan va anar avançant la tarda, fins al punt que quan
ens vam aixecar de la taula la celebració de la colla que va agafar la taula va
ser similar a la d’una victòria en una lliga.
El sopar, encarregat el dia anterior, fent gala de la meva previsió que en
múltiples ocasions és motiu de burla, el vam fer en el restaurant La Taverna,
una braseria decorada amb multitud de fotos d’actors i cartells de pel·lícules,
regentada per una família molt atenta i a on va sopar molt a gust, des de
l’aperitiu fins al cafè.
Després, una petita excursió nocturna pels carrers de Prades i a dormir,
que es feia notar el sol del matí i el cansament acumulat de la setmana.

Un cop retornats i mentre jo acompanyava els nens a fer una darrera
capbussada vam buscar on dinar a Cornudella anant a parar, amb molt bona
decisió de l’Helena i la Gemma, al restaurant La Serra, enganxat al celler del
vi que va ser recurrent durant el cap de setmana, el Cap de Ruc. Vam dinar molt
bé, amb bon vi, bona companyia i ho vam rematar amb la compra de vins, record d’aquest
fantàstic cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada