dimecres, 19 de juliol de 2017

Cap de setmana a Prades





Aquest cap de setmana hem passat un molt bon cap de setmana amb uns molt bons amics a Prades.
La idea era estar un cap de setmana de relax, en una casa de turisme rural (o similar) i cap al sud del Principat. Buscant, buscant, ens vam trobar amb disponibilitat i a un preu raonable, al Xalet de Prades, resort familiar a les afores de Prades, però al mateix temps a 5 minuts a peu del centre del poble.
Vam sortir divendres  a les quatre de la tarda, per arribar sense entrebancs a Prades a quarts de set. Amb el temps just per instal·lar-nos, anar a comprar i poder fer la cervesa una de les terrasses de la plaça; on vam saber que aquell cap de setmana es celebrava la Fira del Vi i del Cava de Prades, que substitueix la Festa del Cava, que es va deixar de celebrar fa un parell d’anys arrel dels incomptables problemes que els generava l’arribada massiva d’un turisme etílic de cap de setmana. La cervesa ens va servir per tastar un reguitzell de croquetes de gustos variats, a mi em va tocar d’ou ferrat i xistorra, curiosa però que no quedarà en el meu record.
El sopar, un cop retornats a la casa, a base de pa amb tomàquet (pidolats a un bar ja que ens els vam deixar a la botiga), formatge, embotit i cansalada i tot ben regat amb un parell d’ampolles de vi del territori, va deixar-nos a punt per dormir, tot i que amb la companyia d’en Carles vam anar a “investigar” la vida nocturna de Prades, fent el gintònic a la plaça i seguint les indicacions d’un individu local anar a buscar el pub del poble, que a aquelles hores de la nit (quarts de dues) encara era mig buidat, motiu de sobra per tornar cap a casa a dormir després de fer el passeig pel poble que ens va fer baixar el sopar i el vi acumulat.
L’endemà, dia de relax... matí de piscina de la casa, amb sol, calor i sense cap pressa. Fins a l’hora de dinar, a l’ombra dels pins de davant la casa, una amanida d’arròs que els nens van devorar i carn a la brasa, especialitat d’en Carles. La tarda la vam passar entre fer la sobretaula, visites curtes a la piscina (ja molt plena d’urbanites de ciutat i algun visitant del sud del país, València) i jocs de cartes.
Als volts de les set, escapada cap a la plaça del poble, on ens vam apoderar d’una de les taules i després de comprar la copa i el porta copes ens vam dedicar a catar els vins negres, blancs i caves que se’ns oferien acompanyats d’alguna tapa dels bars de la plaça (alguna millor que una altra) mentre els nens feien carreres amb els patinets portats de casa, esquivant de forma temerària en alguns casos els vianants locals. Val a dir que la plaça va estar molt concorreguda i més quan va anar avançant la tarda, fins al punt que quan ens vam aixecar de la taula la celebració de la colla que va agafar la taula va ser similar a la d’una victòria en una lliga.
El sopar, encarregat el dia anterior, fent gala de la meva previsió que en múltiples ocasions és motiu de burla, el vam fer en el restaurant La Taverna, una braseria decorada amb multitud de fotos d’actors i cartells de pel·lícules, regentada per una família molt atenta i a on va sopar molt a gust, des de l’aperitiu fins al cafè.
Després, una petita excursió nocturna pels carrers de Prades i a dormir, que es feia notar el sol del matí i el cansament acumulat de la setmana.
Diumenge no vam poder matinar gaire, ja que a les 10:30h havíem de ser fora de la casa i calia no adormir-se, 4 adults per recollir la desendreça de 5 nens i la seva necessiten prop d’una hora. La discussió al voltant del què fèiem va durar poc, els nens, que havien sentit a dir la paraula caiac, no es van estar d’insistir fins que els vam dir que ens acostàvem al pantà de Siurana a anar encaiac. L’arribada a Siurana feia presagiar un matí de calor i de gent, a primera vista la cua per agafar les canoes o els caiacs era llarga, tot i que mentre alguns ens canviàvem de roba els altres feien cua i de seguida vam tenir adjudicades dues canoes de 4 ocupants i un caiac individual que ens van fer gaudir d’una passejada pel pantà, molt buit, val a dir-ho, d’una horeta amb capbussada inclosa, en una zona fangosa que els nens van gaudir de valent.
Un cop retornats i mentre jo acompanyava els nens a fer una darrera capbussada vam buscar on dinar a Cornudella anant a parar, amb molt bona decisió de l’Helena i la Gemma, al restaurant La Serra, enganxat al celler del vi que va ser recurrent durant el cap de setmana, el Cap de Ruc. Vam dinar molt bé, amb bon vi, bona companyia i ho vam rematar amb la compra de vins, record d’aquest fantàstic cap de setmana.

Excel·lent companyia per un excel·lent cap de setmana.

Cap comentari: