 |
| A dalt al Coll amb molt vent |
Ahir, vam fer una excursió que feia temps que teníem pendent, al
Coll de la Marrana.
Ja feia dies que ens plantejàvem fer una excursió a alta muntanya
amb els nens, però al anar-hi amb tots tres ens coartava fer segons
quin pic i fer el Coll de la Marrana, amb possibilitats després de seguir
fent cap a Bastiments o Gra de Fajol, era una bona opció. A més va
coincidir, que dissabte mentre compràvem de rebaixes a Girona, ens
va enviar un whatsapp, en Josep Maria de Maians dient si ens volíem
apuntar a anar al Coll de la Marrana. Després de parlar-ne vam
decidir anar-hi ahir tots junts, els cinc de casa i ell amb els grans, en
Marc i en Cesc deixant la Marta embarassadíssima a casa amb l’Ia.
 |
| Inici de a caminada |
El dia pintava bé, però pujant cap a Vallter, els núvols corrien molt
presagiant vent a les cotes altes.
Quan arribem a sota el refugi, primer hem de deixar el cotxe una
mica més avall, just a l’inici del camí el pàrquing ja és ple de cotxes,
les previsions indicaven bon temps i molta gent ha aprofitat per pujar
a fer muntanya. Just sortir del cotxe l’aire fred era considerable i
apuntava a fred intens a dalt el coll.
La primera pujada fins el refugi d’Ulldeter, com que es fa per camins
estrets, amb pedra, bosc (i arbres llampats),
 |
| En Berenguer pujant un roc |
rec i ponts els nens van
anar fent molt bé, de fet vam arrencar amb un ritme molt alt. Un cop
al refugi, i seguint ja per prat obert, els nens els va costar una mica
més seguir i al cap de poc demanaven poder esmorzar. Cosa que
vam fer a les envistes del Coll, ben arrecerats i veient la corrua de
gent que enfila cap a dalt.
Un cop esmorzats, els nens van voler trepitjar neu d’una congesta
petita, cosa que van fer amb alguna patinada. L’ascensió va seguir
 |
| En Berenguer un cop sobre la pedra |
fins a l’última tirada sense més problemes. Aquesta última pujada,
els nens van voler desviar-se i pujar per una congesta, idea que van
deixar estar ja que al ser glaçat no podien pujar, mentre jo pujava a
coll a en Berenguer que es queixava de fred. Al final els nens van
pujar molt pel dret un bon tros i en Berenguer va pujar a peu gairebé
tot el coll ja que així no tenia fred i jo no patia el vent amb ell a
sobre.
Arribant a dalt, vam trobar un grup de gent amb 4 o 5 nens
arrecerats just abans del coll i un cop vam sortir a dalt... els nens fins i tot es van posar pedres a les butxaques per no sortir volant. El vent
era molt intens i fred. Vam intentar tirar una mica cap a Bastiments
 |
| Els nens a terra el Coll de la Marrana per evitar el vent |
per buscar una canal per on baixar i anar fins al naixement del Ter,
però com que el vent dificultava als nens caminar i era molt fred vam
recular i vam decidir entre tots (nens inclosos) no anar al naixement i
arribar-nos fins les ruïnes del refugi vell abans de tornar cap a casa.
 |
| Al refugi vell d'Ulldeter |
Arribant al refugi nou, com que era d’hora vam entrar a fer la tassa,
Aquarius pels nens, cerveses pels grans i patates fregides, tot ben
racionat ja que la parada no prevista ens va fer buscar els calers que
portàvem per mirar si podíem pagar i ens van sobrar 80 cèntims.
La baixada posterior del refugi fins al cotxe el vam fer a la carrera
gairebé.
Bona excursió, d’uns 6km passant dels 2.100m fins als 2.600m, amb
els nens cansats al final però portant-se prou bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada