dimecres, 12 de setembre de 2012

11S 2012, dia històric

Ahir va ser un dia històric, que els que vam assistir a la manifestació recordarem tota la vida, i que espero que sigui un punt de no retorn.
Un milió mig de persones, un 20% de la població de Catalunya, vam cridar a favor d'un nou estat a Europa (tal com deia el lema dels convocants) i el crit més sentit era el de: INDEPENDÈNCIA.
Així com la manifestació del 10 de juliol del 2010 era la del català emprenyat, i on es veia gent molt empipada amb Espanya, ahir, la gent estava contenta, il·lusionada, per a un futur que il·lusiona a tot un país.
Nosaltres hi vam assistir tots 5, acompanyats a més per en Jordi, un amic. Vam arribar a Barcelona abans de dinar, vam aparcar a l'eixample esquerra, a Entença amb Gran Via i vam dinar a casa als meus pares. Després de dinar, a les 15:30h ja vam enfilar cap a Passeig de Gràcia. El trajecte per Gran Via el vam fer acompanyats de molta gent amb la mateixa direcció que nosaltres, i amb una corrua continua d'autocars que avançaven per la Gran Via amb gent saludant i brandant estelades.
Poc després de les 16:60h arribàvem a Passeig de Gràcia per Diputació i ens posàvem al mig del carrer, buscant l'ombra i ens disposàvem a esperar l'inici i cada minut que passava ens trobàvem cada cop més estrets, amb més gent. I la rematada final va arribar quan una coral d'unes 40 persones es van entestar a cantar just on estàvem nosaltres, es deien "Un poble que canta" i ens van fer estar més d'una hora amb una estretor gairebé claustrofòbica. 
Fins a les 19:15h no ens vam moure, molt poc, i quan ja teníem notícies de Via Laietana col·lapsada, de la dissolució de la capçalera i de les ordres d'arribar a la Ciutadella pels itineraris que es pogués. Al cap de poc, però com que la gent marxava vist la gentada impressionant que hi havia o anava cap a la Ciutadella vam poder anar avançant, però fins les 20h i algun minut no arribàvem a Gran Via amb Passeig de Gràcia i vam decidir marxar, tirant per Gran Via i fins arribar a Entença, per després sortir, envoltats d'autocars per a tot arreu per la Diagonal. 
Pujant vam començar a escoltar per RAC1 els comentaris de cada partit polític, que he seguit escoltant avui, faré un resum ràpid: CiU i el president Mas, correctes, suposo que els toca gestionar un paper difícil per algú que sempre ha nedat entre dues aigües, ara no ho podran fer, s'han de decidir a fer l'únic pas que els és possible i que alliberarà a tot un poble. ERC, SI i altres independentistes, paper d'orgull, de tenir a prop el seu gran moment, la INDEPENDÈNCIA. Iniciativa, per mi difícil d'entendre, parlant encara de federalisme i de dret a decidir, crec que cauran de la nostra part, però si fóssim palestins o qualsevol altra minoria oprimida, però no els valen els catalans, ja estarien a primera fila reclamant el nostre dret a decidir. PP i Ciutadans, crec que estan molt afectats, acollonits i que es veuen molt fotuts per tal com pinta tot. PSC, difícil paper, amb figures destacades a la mani, però el seu nou pinyol que apunta a ser al costat del PP en la defensa de la unitat d'Espanya, crec que, o es trenca o se'n va molta gent, sobretot a comarques. Els polítics espanyols, no crec que siguin tant burros com sembla, per què sembla que no han entès res, o es pensen que entre els 1,5 milions no hi havia ni un sol parat? Doncs si que n'hi havien i veuen que a Espanya ho seguiran sent i estan disposats, com a mínim a provar-ho amb Catalunya que més malament no els pot anar.
De totes maneres em semblarà interessant saber els arguments unionistes que fins ara no han donat, per que no crec que es quedin argumentant que junts sortirem abans de la crisi, que es faran fora de la UE (avui fins i tot un espanyol dels rancis, com es l'Almunia ja ho ha frenat), que sortirem de l'euro o que a quina lliga jugarà el Barça (tot bastant surrealista).
Caldrà veure també el paper que jugaran els estats europeus, que sobretot els rics (Europa del nord, Alemanya, Regne Unit i estats de l'est) crec que veuran amb bons ulls (segurament serem aportadors de diners i no receptors) i que només països com Espanya i França segur s'hi oposaran de forma frontal. Crec que tot i que pinta bé per ser ben acceptats a Europa el principal problema serà que si Catalunya sembla un estat viable sense ser a Espanya, no tinc tant clar que Espanya sigui viable sense Catalunya, això és un greu problema per Europa i pel nostre reconeixement.