"Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson

Títol: Els homes que no estimaven les dones
Autor: Stieg Larsson
Traducció: Alexandre Gombau Arnau i Núria Vives Colom
Editorial: Columna
Pàgines: 625

Nota de l'editorial:
Els homes que no estimaven les dones

Autor: Stieg Larsson
Col·lecció: Clàssica

« La novel·la negra de la dècada. »

Una sorprenent novel·la de gran perspicàcia sobre les ments corruptes.

Text de contraportada

En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai.
Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel·la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines.

El primer llibre de la trilogia Millenium, molt recomanada des del Sant Jordi 2009, que com que es tracta d'una novel·la negra, no m'atreia en excés, però que a base de sentri-ne bones crítiques vaig acabar de deixar passar un temps per pair-ho i el vaig demanar als reis del 2010, que van ser generosos i em van portar la trilogia sencera. Un cop la vaig tenir, encara he deixat passar un temps abans de començar-ne la lectura.

L'arrencada del llibre em va costar, però a partir de la meitat, més o menys, ha estat un llibre que he devorat. Sense haver estat mai a Suècia, crec que en fa un bon retrat de la societat, una societat contradictòria en molts moments (tolera una relació més que coneguda entre una dona casada i el protagonista, en Mikael Blomkvist, que és un conegut periodista, cosa impensable aquí, però al mateix temps tutela una major d'edat, hacker reconeguda, eficaç investigadora i no diagnosticada o millor dit, mal diagnosticada com a "retrasada mental", que és l'altra protagonista, la Lisbeth Salander), i que tot i ser més avançada que la nostra societat, a mi, particularment, m'agradaria que quan fóssim grans no ens hi assamblessim en tot (gran índex d'alcohòlics...).

Com a llibre, conté alguns passatges durs (fins i tot molt durs) amb una violació o amb molta violència (això si, mai gratuita). Enllaça fins a tres històries diferents dins la trama, que comença amb un intent de descobrir els tripijocs d'un magnat del negocis amb una història no massa neta darrera (ni hi ha molts al nostre país), que és secundària i que no es resol fins al final, i la història central, la de mirar d'esbrinar què va passar amb una desapareguda fa 40 anys, que es transforma en el descobriment d'un assassí en sèrie i la trobada de la desapareguda.

Si bé he dit que em va costar iniciar la lectura i que m'enganxés, el segon (que ja estic acabant) acaba de demostrar-me que es tracta d'una gran sèrie de llibres de novel·la negra, que per desgràcia no tindrà més continuitat ja que l'autor ha mort, aquest fet, també ha ajudat a fer famosa aquest trilogia.