Primera victòria: Bar Metropolitan 6 - Els Arenys 2

Primera i treballada victòria contra els Arenys en un derbi santjoaní amb dues parts ben diferents.
A la primera part, després de multiples ocasions davant un porter de futbolín, no hem sigut capaços de fer cap gol, pals i errades, fins i tot a porta buida, les qe vulguis prò gols ni un. La part positiva és que no ens han fet cap gol ells. Tot i arribar només una vegada, i estar a punt de fer 2 gols, en la mateixa jugada, en Carles Bassaganya, ha fet un partit extraordinari fent de porter.
A la segona part la cosa a començat malament, en el primer minut i el primer corner que tiraven, en un remat al primer pal ens han fet el 0 a 1. Pintava malament. Però en una ràpida reacció, en Marcel, ha posat l'empat al marcador. I poc després, en Carles Bassaganya, ara de jugador ha fet un gol, i amb l'esquerra, a passada del seu germà, 2 a 1, i semblava encarrilat.
Però en el següent corner després del gol, una errada de marcatge, els ha permès rematar sols i fer l'empat a 2. Fins i tot es podien haver posat per davant altre cop, ja que han tingut una jugada de contratac que he aconseguit aturar. En el següent atac nostre, que en Marcel ha fet el 3 a 2. L'últim ensurt, ha estat un penal claríssim d'en Jordi Palomeres que l'àrbit a tret fora l'àrea. A partir d'aquí hem pogut fer més tranquils i ens ha permès fer un quart gol obra del pitxixi Palomeres, un cinquè, i hattrick d'en Marcel, i ja a les acaballes, en un contratac, entre en Jordi Dorca i en Dídac, amb l'inestimable ajuda d'un defensa, han fet el definitiu 6 a 2.
Aquesta victòria ens serveix per sumar els tres punts i deixar de ser els últims, per entrar a la zona de play-off. Haurem de repetir victòria a la tornada si no volem ser els últims.

La proposta Solbes

Sense saber massa què proposa, però només sabent que ve després de reunions amb diferents presidents autonòmics (entre ells en Camps i l'Espe)i que va agradar-los el què en ZP els va dir, i veient que no es concreta cap xifra del que aportarà aquest no sistema a Catalunya, i amb la resposta negativa del PSOE d'aquí, o sigui el PSC, té pinta de ser un desastre més que ens volen fer empassar els nostres molt generosos veins espanyols.

Ara faltarà veure com reaccionem des d'aquí a l'enèsim incompliment, després del de l'estatut, del de l'octubre...

Això va també per nosaltres, ja que ara hem de tenir una resposta contundent (que no vam tenir en el seu moment) i no hem de descartar res.

Segona derrota de pallissa (2 a 8)

Hem hagut d'esperar uns quants dies abans de digerir la segona derrota per sis gols.

Ens vam enfrontar al Pardines al pavelló de Ribes, amb bastantes baixes, ja que no teníem porter (ni el suplent) i vam haver de jugar jo i en Carles Bassaganya de porters (i tenim feina per parar el sol, ja no diguem pilotes). Només erem set, els dos Joan de Ripoll, els dos Jordis de Sant Joan, el nou fixatge Albert i els dos Carles.

El partit va tenir poc secret, en el prmer xut a porta ja em van fer el primer gol i als 3 minuts de joc ja perdíem 0 a 3. De totes maneres en una jugada aillada i amb un pilota llarga vam poder fer el primer gol, obra del nostre golejador Jordi Palomeres. A la mitja part perdíem 1 a 5.

Al començar la segona amb moral, després de fer el primer gol i jo evitar un gol en una falta a la frontal de l'àrea, ens va baixar de seguida ja que amb 40 segons ja teníem el sis. Aquesta segona part, va ser molt millor per part nostre i en alguns moments vam fer fins i tot bon joc. Quan ja anavem 1 a 6, als volts del minut 10 de la segona part, hi va haver un canvi de porter, i va entrar en Carles Bassaganya, que no serveixi de precedent, va fer molt millor paper que jo. De totes maneres en van fer dos gols més i quan ja s'acabava el partit, va arribar el millor gol del partit, obra d'en Jordi Palomeres altre cop, després d'una jugada espectacular entre tots els nostres jugadors, que va acabar en un centre des de la banda d'en Jordi Camprubí que va rematar l'altre Jordi a porta buida. Fins i tot l'àrbit, en Menci, ens va felicitar pel golàs que vam fer.

Haurem d'esperar poder millorar en el següent partit. De fet ja vam millorar pel que fa al joc respecte al primer partit.

Torna la lliga comarcal i...derrota 0 - 6

Dimecres va tornar a començar una lliga comarcal, que es presenta amb moltes novetats en l'equip del Metro, de fet, del primer any seguim només 4 jugadors i 4 més de l'any passat, la resta fins a 13 són nous d'aquest any.

El partit ens va enfrontar a un nou equip d'aquest any, Construccions Bassaganya. En un pavelló amb més expextació del que estem habituats (hi havien 2 espectadors, que a més eren de l'altre equip), i un ambient fred (gèlid a l'hora d'entaar al vestidor) va començar el partit mesurant-nos forces i sense massa ambició per part de cap dels dos equips. Però en un dels primers corners a favor dels altres, val a dir que s'ha tornat a canviar normes (en van tres de canvis en tres anys), després de tirar-lo al primer pal i de pentinar-lo un d'ells, degut a una badada defensiva ens feien el primer. El segon va arribar si fa no fa, en un rebot després d'un corner, al primer pal que no vam encertar a refusar ens van fer el segon. El tercer, també va arribar d'un corner, però aquest cop a favor nostre, en el que tots vam pujar i en un contratac ens van fer el tercer.

Les coses podien haver canviat a falta d'uns 30 segons pel final de la priemra meitat, però la sort no ens acompanyava i després de que ells fessin la seva sisena falta, vam disposar d'un doble penal, que en Jordi Camprubí, va llençar magistralment però que es va estavellar al travesser. Amb el 0 - 3 arrivabem a la mitja part.

Només començar la segona part i també a la sortida d'un corner ens van rematar, fent el 0 a 4. Tot i els nostres esforços per reduir el marcador i algunes oportunitats (poques i poc clares val a dir), en una sortida de darrera van recuperar la pilota i van encarar sols el porter, en Xevi que prou va fer durant tot el partit, però que no va poder aturar el 0 - 5. Ja a les acaballes del partit, a falta d'uns 40 segons en van fer el 0 - 6, segurament el de més mèrit, ja que va ser una jugada en atac estàtic i que van resoldre amb un xut creuat.

A destacar per part seva, i segons paraules textuals d'en Carles Bassaganya, "aquell refet i amb els pantalons fastigosos (llegeixis amb els pantalons d'ecspanya)...sembla xungo", que ens va cosir a faltes, cops de colzes i empentes vàries amb la connivència del millor del partit, com sempre, l'àrbitre.

La setmana vinent, dijous a Ribes contra el Pardines.

Els meus herois (2): Abadessa Emma

Avui, dia contra la violència de genère, em remeto a una heroina, pròxima fisicament (de Sant Joan) però allunyada en el temps (del segle IX dc) i que va viure una época de violència i sobretot contra els febles, entenent per febles a dones, nens, vells i vasalls.

La meva heroina, a Sant Joan coneguda com Abadessa Emma i a la resta de Catalunya com a Emma de Barcelona, ha sigut una de les dones més influents de la història del nostre país, i ho va fer des de Sant Joan. A més, té part de misteri, ja que es diu que està enterrada a Sant Joan però no se sap on.

Va ser una dona d'estat, que ara ens faria molta falta.

Voleu dir que no en fem un gra massa?

Avui, sóc a Sevilla, en concret, a Dos Hermanas (els sevillans, li diuen de manera masclista "4 tetes"), i per tant només puc veure teles espanyoles. De totes maneres si segueixes per internet pàgines de notícies et passa el mateix. Miris què miris només surt eleccions americanes.

Em sembla important, però tant? Els espanyols de ben segur que li donen més importància a les eleccions de l'altre banda del món, mentre que la informació que afecta a una "comunidad autónoma", a Catalunya, no es ni molt menys la meitat d'important.

I després s'extranyen que no en volguem saber res!

Els meus herois: Pau Casals

Com alguns ja sabeu a mi, m'agrada bastant la història i sóc lector habitual de la revista Sàpiens. Doncs, aquesta revista té un apartat que es diu el meu heroi. L'altre dia pensava en els meus herois i vaig pensar en Pau Casals.

Suposo que la majoria el coneixeu, però és un dels catalans més contemporanis, que jo destacaria en el seu discurs de les Nacions Unides del 1971, que es coneix com a "I am a Catalan".

A mi, encara ara, cada cop que el sento em costa no posar-me a plorar.

Se'ns dubte ens fan falta més catalans com ell.

Les golejades del Barça

Ja en van tres en quatre partits. Aquest any sembla que podem aspirar a tot. Només faltarà veure quan arribem a partits més importants i cap a final de temporada, ja que deixant de banda l'Atlètic de Madrid no hem jugat amb cap equip fort.

S'ha de reconèixer que en Guardiola ha sabut canviar la cara d'aquest equip, que amb poques incorporacions ha modificat la seva forma de jugar i sobretot els seus resultats.

S'ha de destacar, també l'aportació de l'Etoo que a principi de temporada semblava destinat a deixar el Barça i que a hores d'ara és un dels màxims golejadors amb el seu hattrick d'ahir.

La Gemma a París

Aquests dies la Gemma és a París per feina, va marxar dissabte i s'hi estarà fins dijous. Per tant, tota la setmana amb els nens jo solet.

Ja m'està bé, ja que així sabré quin pa i donen quan la Gemma es queda sola.

De moment, aquests dos dies, va tot bé, fins i tot he pogut dormir prou.

Ja us explicaré.

Secretari de Política Parlamentària de la Regional de Girona

Bé, doncs això, des del passat 27 de setembre sóc el nou secretari de política parlamentària de la regional de Girona d'ERC.

Espero poder respondre a la confiança dipositada en mi per en Pep Carrapiço, nou president regional i sobretot a la confiança dels militants d'ERC de Girona.

Ja ho sabeu, em teniu aquí pel que us faci falta.

Salut i república!