Família, futbol i muntanya des de Sant Joan de les Aabadesses, el centre del món
dimecres, 15 de juny del 2011
Els indignats i el Parlament
Avui és un dia trist, el què en diuen indignats, o almenys alguns, han signat part de l'inici de la defunció del moviment 15M.
És trist, ja que el moviment té moltes essències que molta gent comparteix i avui, molta gent, fins i tot dels indignats, han perdut part dels seus pilars, no et pots creure que vulguin una democràcia "real" (discutiríem què vol dir real) si no són capaços de respectar els nostres representants (agradi o no, del nostre país) al Parlament.
Només cal respectar-los per què són escollits democràticament i sobretot, per què molta gent a patit tortures i fins i tot ha mort per defensar aquesta institució i amb ella la nostra identitat i drets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ningu no asumeix responsabilitats. Tot es culpa dels altres. Ens creiem que ens ho mereixem tot a canvi de res.
Pero la realitat es ben diferent; tot costa molt, s'ha de lluitar, ser constant, tenir un objectiu i amb sort, al final potser s'aconsegueix.
Per mi, ara mateix es un moviment de nens mimats als que els hi han pres l'iPHONE (per cert, fabricat a un pais que destaca per ser un dels mes democratics del mon, que respecta els drets humans com ningu i que es exemple de tenir una clase politica sense cap tipus de corrupcio). Hipocrites.
Publica un comentari a l'entrada