Títol: L'últim Dickens
Autor: Matthew Pearl
Traducció: Núria Parés Sellarés
Editorial: Columna
Pàgines: 494
Nota de l'editorial:
L'últim Dickens
Autor: Matthew Pearl
Col·lecció: Clàssica
« Pearl domina prodigiosament els ambients de misteri i d’intriga »
Un dels misteris més grans de la història de la literatura
Text de contraportada
Boston, 1870. Quan la notícia de la mort sobtada de Charles Dickens arriba a l’oficina de Nova York dels seus editors americans, un dels socis, James Osgood, envia el seu empleat de confiança, Daniel Sand, a esperar l’arribada de la novel·la inacabada de Dickens, El misteri d’Edwin Drood.
Però quan es descobreix el cos sense vida d’en Daniel a prop del moll i no es troba enlloc el manuscrit, en James es veurà abocat a una recerca transatlàntica per trobar la novel·la que creu que salvarà el seu negoci i ajudarà a desemmascarar l’assassí d’en Daniel.
Rebecca Sand, la germana gran d’en Daniel, serà l’escollida per acompanyar James Osgood en aquest viatge cap a Anglaterra ple de perills i intrigues: xarxes de traficants d’opi i escriptors de segona fila, sicaris sàdics i aristòcrates mentiders, i els membres del cercle més íntim de Dickens... Ben aviat, en James i la Rebecca s’adonaran que entendre el final de la novel·la perduda de Dickens és una qüestió de vida o mort i la clau per aturar una ment assassina.
Un llibre que jo no hagués comprat mai, però que he acabat llegint, i tot i que seguiria sense comprar-lo, puc recomanar llegir-lo.
No el compraria mai, per què d'entrada la trama, sobre Charles Dickens (pels que no ho heu deduït del títol) no m'atrau, ni pel personatge, ni pel seu moment històric. No obstant, l'autor aconsegueix crear una atmosfera prou intrigant com per fer-te llegir el llibre prou ràpid (sobretot un cop mort Dickens i on comença pròpiament la part més detectivesca del llibre).
També, crec que retrata molt bé la societat anglesa de l'època, i que, sobretot pels que no hem estat mai a Anglaterra, ens dóna idea de l'origen de molt estereotips anglesos actuals (la pompositat, l'hora del tè...).
A nivell de l'origen de la trama, està bé per a gent aficionada a la lectura, com un servidor, però que no som seguidors de Dickens, conèixer l'història del seu últim llibre, que és si més no curiosa. A més, la primera part del llibre, on narra l'últim viatge de Dickens a Amèrica, ens descobreix quelcom inimaginable avui en dia, les lectures dramatitzades d'un llibre per part del seu autor davnat d'un gran auditori.
Per mi, l'escriptura de l'autor és bastant sobrecarregada (molt anglès no també sobrecarregar d'adjectius les coses?) i en alguns moments feixuga.
Llibre recomanable sobretot a qui sigui seguidor de Dickens i de la novel·la policíaca, però no espereu una novel·la de polis a l'ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada