El bloc d'en Carles i la Gemma

Geocaching, nova afició familiar

2012-01-28T21:40:00.000+01:00

Ara ja fa 3 setmanes, vam començar, després de veure que en Guiu motivat era capaç de caminar (ho vam descobrir en l'ascens al castell de Montsegur) vam decidir comprar un GPS i dedicaar-nos a fer Geocaching.

Pels que no sabeu de què va, visiteu la pàgina, però en resum es tracta de trobar "tresors" amb l'ajuda d'un GPS. La gent registrada, comparteix llocs que destaquen per la bellesa dels paisatges, del lloc, es fan rutes... deixant les coordenades del lloc, una petita explicació del què veurem i s'amaga prop del lloc un taper (o rodet de fotos o similar) amb una llibreta per registrar les visites i una sèrie d'objectes a mode de tresor. Tu, quan en trobes un, fas un intercanvi d'objectes,

En aquests objectes hi han, a més objectes "viatgers", que es registren amb un codi i la gent els mou pel món. En aquests dies, ja hem fet 13 descobertes, moltes pels volts de Sant Joan, on ja hi ha un grup de gent que ho fem de forma regular, on hi ha bastant "tresors", que de fet es diuen catxés, i val la pena visitar-ne alguns.

Avui hem estat a Vidabona, un lloc de molt bon record, pel què em va agradar quan hi havia estat, però que sense ajuda era incapaç de saber com arribar-hi. Hem estat també a Maús, voltant per Sant Joan, a les esglésies d'Ogassa i tenim pendent Malatosca, Perella... i molt més.

Una activitat 100% recomanable per la canalla.

Garrotxa 19 – Alella 7, va per en Pep

2012-01-23T21:44:00.001+01:00

Partit marcat per la greu lesió d’en Pep, on els Teixons van poder brindar-li la victòria contra un rival directe en la lluita per la permanència.

Partit marcat en vermell en el calendari dels Teixons, que estaven obligats a guanyar per mantenir les esperances de seguir un any més a segona divisió i que afrontaven amb nombroses baixes, jugadors titulars tocats i poca banqueta.

El partit va començar dominat pel Garrotxa en els 10 primers minuts, posant pressió a la línia de marca visitant, però sense poder acabar d’imposar-se. Després, els maresmencs, es van treure de sobre la primera embranzida garrotxina i van passar a dominar el partit sense acostar-se a la marca local. El partit va entrar en una fase de joc dividit que es va trencar quan els Teixons, en una jugada d’atac des de mig camp, la davantera va fer arribar l’atac garrotxí a dins de 22 i la línea de tres quarts en una gran jugada va fer la primera marca, obra de Joan Albert que va plantar l’oval a l’escaire esquerra de la marca de l’Alella, posant el 5 a 0, que va arrodonir en Menes amb un excel•lent xut a pals que suposava el 7 a 0.

En aquesta jugada, però es va produir la jugada negativa del partit, quan un rival, va placar de forma retardada (fet que li va suposar una tarja groga i 10 minuts sense jugar) a en Pep i el va fer caure de mala manera amb ell a sobre provocant-li una greu lesió, que l’apartarà durant molt temps dels terrenys de joc.

Després de retirar en Pep els serveis mèdics el partit es va reprendre amb la mateixa tònica, joc al mig del camp amb lleuger domini visitant, però en una touche a 10 metres de la línia de marca maresmenca, mal tirada i que els va caure, en Baldó, molt atent, va recollir la pilota de terra i va entrar sense massa oposició a dins de marca per posar el 12 a 0, que marcava diferències i encarrilava molt bé el partit pels olotins. En Menes, tot i un excel•lent xut, la pilota va tocar el pal i va sortir refusada cap dins el camp i no va poder anotar 2 punts més pels Teixons.

Amb aquest resultat l’Alella va treure forces i jugant amb 14, però imposant el seu major pes en davantera va posar els Teixons contra les cordes i dins la seva 22, amb uns bona defensa garrotxina va provocar l’expulsió temporal d’en Carriel que deixava igualats els 2 equips pel què fa a efectius i en la següent jugada l’Alella va anotar per davantera el 12 a 5, que va transformar per deixar el 12 a 7 amb el que es va arribar a la mitja part just després de la transformació i amb els maresmencs jugant ja amb 15.

La represa, amb 14 jugadors pels olotins, va ser fàcil, van controlar el partit i no van passar massa sobresalts. I quan faltaven 10 minuts de joc, els visitants van intensificar els seus atacs, posant en més dificultats la defensa dels Teixons i quan més falta els feia, una errada en atac de l’Alella, va permetre una recuperació al mig camp d’en Joan Albert, que es va desfer dels seu marcatge amb un bon refús, va tenir metres per córrer i aprofitant la seva velocitat va fintar un parell de rivals i va plantar la pilota gairebé sota pals, posant el 17 a 7. En Pallàs, va transformar el xut i va deixar el 19 a 7 definitiu.

A partir d’aquí l’Alella es va resignar i no va inquietar més la línia de marca dels Teixons que tot i intentar-ho, l’esforç realitzat no els va deixar fer la quarta marca que els hagués donat el bonus ofensiu.

Només desitjar a en Pep una ràpida recuperació!

Pep! Pit i collons!!!

Garrotxa 7 – Enginyers 12

2012-01-08T16:57:00.001+01:00

Inici de la segona volta amb derrota ajustadacontra els Enginyers en un partit molt igualat que els Teixons podien haverperdut de més punts però amb l’esforç i l’ajut del públic olotí van podertreure el primer punt extra defensiu de la temporada.

El partit començava igualat, amb lleuger dominidels Enginyers que els portava al minut 10 a tenir un cop de càstig, a un metre de la22 garrotxina, que va anar a parar al pal de i que van recuperar els Teixons,sense poder arribar a treure de la seva 22 amb un xut buscant la banda. En lasegüent jugada els barcelonins van disposar d’una gran ocasió d’atac a la màque els va portar a gairebé fer un assaig evitat dins la línia de marca pelsTeixons. En la melé posterior, els Teixons, amb molta empenta van recuperarl’oval i van poder allunyar el perill.

Poc després es lesionava en Pallàs, que jugava demig de melè amb una estrebada a la cuixa, això obligava a sortir en Ras.

Quan més bé jugaven els Teixons, i amb un xutbuscant l’esquena de la defensa dels Enginyers, molt ben defensada pels delPoble Nou i que en el contraatac posterior van fer una excel·lent jugada queposava el 0 a5 al marcador. La transformació posterior va sortir lleugerament desviada.

Els Teixons van continuar amb bon esperit i vanarribar a la mitja part sense passar problemes en defensa, però també sensepoder puntuar.

La segona part començava igual que la primera,amb lleuger domini dels Enginyers però sense portar massa perill a la línia demarca garrotxina i amb els Teixons defensant bé, però sense crear perill.

En una de les jugades d’atac dels Enginyers,sobrepassats els 20 minuts de la segona part, combinant bé el joc de davanterai la línia es van plantar dins la marca dels garrotxins i van posar el 0 a 10 al marcador, per desprésconvertir la transformació i posar-se amb un perillós 0 a 12 pels garrotxins.

Malgrat la distància, els Teixons van seguircreient en les seves possibilitats i tot i perdre en Fales i en Pep alressentir-se de dues lesions que porten tota la temporada arrossegant, vanaconseguir apropar-se a la línia de 22 visitant i en una molt bona jugada del’Òscar, que havia passat a jugar de 10, va enganyar amb un bon gest tècnic queanava cap a fora per entrar sense massa oposició fins sota pals i establir unencoratjador 5 a12. En Menes va acabar d’arrodonir el resultat i va transformar el xut a palsque posava el 7 a12 definitiu.

No obstant això, i malgrat l’empenta del públic,els Teixons no van tenir opció per tornar a anotar i en canvi, els Enginyers,van estar a punt de deixar sense premi del punt extra als Teixons, quan al’última jugada van entrar fins a la línia de marca garrotxina i els Teixons deforma heroica van evitar que plantessin l’oval a la línia de marca i tot seguitl’àrbitre va donar per acabat el partit.

Aquest punt assolit pel bonus defensiu davant undels equips més forts, aquest any en la lliga de segona, dóna moral alsgarrotxins per encarar aquesta segona volta, i si els respecten les lesions mésdel què els han importunat aquesta primera part de temporada poden aspirar apujar posicions.

La setmana vinentdesplaçament molt complicat al camp del segon de la lliga, el Cornellà.

En Berenguer fa 2 anys!

2012-01-05T16:03:00.001+01:00

En Berenguer fa pocs dies

Passa el temps i ara en Berenguer ja té 2 anys, sembla que era ahir, i aviat serà tant autònom com els seus germans, de fet pel què fa a mobilitat i tot el referent a la psicomotricitat, menjar inclòs, ja fa temps que ho és. Avui, veient com creix he revisitat el blog, a l'entrada del 7 de gener de fa dos anys, on explicava el seu naixement, us el transcric:

Ja som a casa!!! El naixement d'en Berenguer

Des d'ahir, dia de Reis, tenim en Berenguer a casa. Ja us vaig dir que havia anat molt bé, però ara us ho explico minut a minut.

El dia 4, al vespre, després de sopar amb els nens, quan anàvem per posar-los a dormir, de fet jo ja explicava els contes. La Gemma havia tingut contraccions durant la tarda, però amb poc dolor, a aquesta hora, li van començar les contraccions doloroses i a més va començar a sagnar i això ens va indicar que haviem de començar a moure'ns. Vam trucar als meus tiets, per què es fessin càrrec dels nens i nosaltres poguèssim anar a a l'hospital.

Un cop els nens amb els tiets, vam anar cap a l'hospital de Campdevànol, on vam entrar directament a urgències a les 21:30h. La Gemma, tenia contraccions doloroses cada 5 minuts. Quan va arribar la llevadora de guàrdia, l'Ester, sobre les 22:10h, va palpar a la Gemma, que estava dilatada de 3 centímetres.

23:30h: arriba el ginecòleg. Ha de venir per una altra pacient i passa a mirar a la Gemma, per veure com va. La palpa ell i ens diu que està dilatada de 5cm.

23:45h: ens plantegen dues opcions, primer part 100% natural, esperem que avanci el part sol, ja trencarem la bossa i la Gemma acabarà parint amb dolor per ella mateixa, o posem epidural i podrem trencar la bossa i això accelerarà el part. La Gemma, vol patir poc i decidim posar epidural però amb control, ja que vol poder sentir les contraccions.

00:00h: pujem al quiròfan, entrem a quiròfan i avisen al personal pel part.

00:30h: arriba l'anestesista i li posen la injecció a la columna.

00:45h: amb la llevadora i el ginecòleg ja al quiròfan, procedim a palpar primer. Està dilatada de 7cm, pinta molt bé, amb poca estona ha dilatat molt. L'Ester trenca la bossa d'aigües. El ginecòleg, vol posar oxitocina, però després de trencar la bossa d'aigües, com que la Gemma està amb contraccions continues ho descarten.

01:25h: palpen de nou per veure com va, està dilatada de més de 10cm, va molt ràpid, sembla que s'acabarà de pressa. Amb unes quantes apretades ja es veu el cap.

En Berenguer quan va nèixer

01:48h: neix en... encara no tenim nom. Mentre preparen la sang del cordó umbilical per què em fet la donació, nosaltres decidim el nom, estem entre dos Hug i l'elegit Berenguer.

La Gemma no s'esqueixa ni l'han hagut de tallar, per tant no porta punts i la recuperació serà ràpida. Un cop sortim del quiròfan, ens porten, no a la habitació, ja que no n'hi ha (l'hospital està a tope), sinó a la sala de dilatacions (on fan els registres obstètrics). Allà passarem tota la nit, el matí i fins les 15:30h no ens passen a una habitació.

Ahir, dia de Reis ens van demanar si volíem tornar a casa ràpid, i com que la Gemma estava molt bé i tenim els dos nens, a migdia marxavem de l'hospital cap a casa.

Un dia de Reis diferent, amb l'arribada d'en Berenguer a casa.

Ara ja som 5 a casa, i per tant família nombrosa!!!

Els meus reptes pel 2012

2012-01-02T13:51:00.000+01:00

Comencem l’any 2012, totsfem propòsits aquests dies per l’any que encarem, propòsits que en el 99% delscasos acaben oblidats, en el millor dels casos en un parell de mesos i en lamajoria en un setmana o 10 dies. Jo, ja fa temps que he deixat de plantejar-mepropòsits, però una altra cosa és establir-me reptes, reptes a llarg terminique siguin atractius i es puguin fer (un consell, mai us poseu o poseu a algúun objectiu inassolible, és una tonteria i només serveix per frustrar).

Bé, doncs per aquest 2012tinc uns quants reptes personals, de feina, personals... que espero assolir.

El primer, que és obligatassolir, és recuperar el dit petit i la mà esquerra al 100%. El termini per fervida normal entre 3 i 6 setmanes, jo treballaré per les 4 setmanes i miraremd’escurçar-les.

El segon, va lligat alprimer, m’hauré perdut mitja lliga (o més) de rugbi, doncs haurem de tornar ajugar i fer una altre temporada complerta amb el Garrotxa.

Un de feina, fer més propostes,tant en producte com en campanyes per intentar millorar les xifres del 2011.

Un de personal, amb elsmeus 3 fills, tenir més paciència amb ells, reconec que són bastant efectius al’hora de treure’m de polleguera, sobretot per què tenen l’habilitat especialde fer equip per, normalment 2 portar-se bé, mentre el que falta (o es combinaamb algun altre) es porta de pena, crida, no fa cas o no vol menjar o anar adormir. Per això intentaré gestionar els càstigs i les esbroncades, càstigs a 1per nen i per setmana i canviar les esbroncades per intents de raonament,sobretot amb en Pau i també amb en Guiu, que encara li costa.

Un altre objectiu personali que estic, o estem, obligats amb la Gemma a assolir és coordinar i portartant bé com puguem el calendari de viatges de cada un, que aquest any, amb lanova feina de la Gemma seran més habituals en el seu cas i els mateixos en elmeu.

Durant aquest any tindremles següents efemèrides familiars:

- 5de gener: en Berenguer fa 2 anys.

- 13de març: la Gemma uns quants més, 35.

- 27de maig: i jo encara més 36.

- 29de juny: 10 anys que ens vam casar, si, ja en farà deu!!!

- 11de setembre: en Guiu posarà el seu comptador particular al 5!

- 15de novembre: en Pau ja arribarà als 7!

Bé, que aquest 2012 usporti a assolir els reptes i objectius que us marqueu.

I pels que teniu dubtesper assolir els vostres objectius, us emplaço a visitar la web del santjoaníAlbert Bosch, segur que canvieu d’idea.

Bon Any!!!

2011-12-31T15:49:00.002+01:00

Avui, dia 31 de desembre del 2011, i amb l'entrada 200 del bloc només desitjar-vos:

BON ANY 2012!!!

Darrera setmana del 2011

2011-12-29T22:30:00.000+01:00

Aquesta darrera setmana del’any, inclou festes tradicionals per passar amb família i amics i uns dies pertenir els nens a casa que poden resultar un problema, primer de gestiód’horaris i després per poder aguantar-los durant molt dies dins pel fred quesol fer.

Inclou, la cagada del Tió,que no hem de deixar perdre de cap manera davant la creixent mareaparenoelística que ens envaeix. A casa con cada any toca nit de Nadal amb elspares de la Gemma i la seva germana Raquel, en Pere i les nenes i fem cagar elTió, que repeteix l’endemà a casa els meus tiets, amb la meva família.

Aquest any destacar unregal, la consola Wii. La destaco, per que dos o tres dies ja hem jugat tota lafamília, menys en Berenguer, junts i et serveix per, en dies de fred, ferexercici, i cansar els nens, dins de casa i per un parell de curiositats: laprimera és que em permet fer esport mentre dura la lesió del dit, un cop headormit els nens i sense quedar glaçat pels carrers. La segona, si segueixes elprograma d’exercicis, quan falles un dia (que de moment és el què ens ha passatet diu: “què, molta feina ahir, no?”, quins collons la màquina!

L’endemà Sant Esteve,després de dinar a Manlleu, a casa la tieta Marta, vam anar a patinar sobre gela la plaça, aprofito per dir que ja s’intueix el canvi a positiu (per mi moltpositiu, malgrat les crítiques rebudes) de la plaça amb la sevapeatonalització. La patinada dels nens i la Gemma va està bé, ells una micaespantats, pel nou medi, la poca estabilitat i la molta gent que hi havia.

Aquesta setmana, els nenses queden amb la Gemma, que fa vacances a la seva feina. Pel que encara no hosabeu, després del seu pas per l’atur, ara treballa a Fibran, on fa de tècnicade qualitat pel mercat internacional. Això farà que haguem de combinar viatgesa partir d’ara i que, previsiblement ens veiem menys.

Jo segueixo treballant,amb un petit canvi, com que no condueixo, vaig de paquet i he adaptat l’horaride feina a qui em porta, entro a les 7h (em llevo a les 6h), dino a la feina(algun dia al Punt Zero i la majoria a la mateixa taula amb un tupper) i surtoa les 17h.

Ahir però, trencament derutina! Sopar de la colla a Manlleu. Aquests sopars els fem un cop al mes,l’últim dimecres i ens trobem els que podem de la colla que hem anat juntssempre. Jo fallo sovint, entre viatges i entrenaments però si puc m’hi apunto.Ahir tocava a Manlleu, al Manlleuet, bon sopar, molta gent, es notava que lagent fa vacances, després a Xauxa, molt ple, recordant vells temps am molta músicaigual que quan hi anàvem, només va fallar en Carles Bassaganya.

I per tancar la setmanaCap d’Any, a casa amb en Carles, l’Helena, el meu fillol Miró i l’Elna inosaltres cinc, el cuiner jo i tinc un foie fresc!!!

Cap de setmana llarg a l'Arieja

2011-12-19T23:43:00.000+01:00

La setmana passada vam estar de cap de setmana llarg a l'Arieja, aprofitant el magnífic pont de la puríssima, tot i la meva mà.

Dinant prop de Ax-les-Thermes

L'excursió començava el dijous al matí, sortint de casa direcció a Tarascon-sur-Arieja, vam passar la collada de Toses, utilitzant totes les dreceres i ja vam tenir el primer petit ensurt, en Berenguer va fer una petita vomitada que per sort no ens va obligar a parar, però si que em va obligar a fer part de collada assegut, darrera, al seu costat. Vam poder passar cap a Puigcerdà sense cap més incidència i quan passàvem cap a la Guingueta, parada total, cua com els turistes que èrem, gairebé 10 minuts per poder sortir direcció la Tour de Carol. A partit d'aquí una altra petita sorpresa, cartells lluminosos anunciant pas alternatiu al túnel de Porté-Puymorens. Un cop arribats al túnel, però falsa alarma, es tracta d'unes petites obres a la sortida que no ens entretenen més d'un minut mal comptat. Direcció a Ax-les-Thermes apareix la gana, aconseguim passar de llarg i una míca més enllà parem a dinar a una zona de pícnic annexa a la carretera (com milers n'hi han a França) i ens preparem a dinar, que ja portàvem. La parada està bé, estirem les cames, menjem arròs blanc i pollastre arrebossat, però és ràpida, molt ràpida, fa fred i estem a l'ombra.

Casa a Bompas

Quan arribem a Tarascon ens dirigim a Bompas, on tenim la casa llogada, es tracta d'un poble petit a 3 o 4 quilòmetres de Tarascon. La casa és de l'ajuntament, cutreja, com moltes cases franceses, fa fred però hi acabarem estant bé.

Un cop instal·lats, amb algún problema, ja que no teníen previst que utilitzèssim els llençols de la casa i els han hagut d'anar a buscar, a més la tele no va i l'han de canviar, ens n'anem cap a Tarascon.

En Pau a la creu prop de la torre que presideix Tarascon

La tarda la passem voltant per Tarascon, on fem un passeig pel poble, visitem l'oficina de turisme, on ens informem de les hores de visita del castell de Foix, del de Montsegur i ens informen que tant el parc de la prehistòria com el museu de les Forges del Pirineu estan tancades aquests dies. Ens arribem a la torre que presideix el poble, encara que potser el més destacat és una torre de l'antiga muralla que es troba sola prop de la plaça del poble, descobrim que es fa un aperitiu medieval anomenat Hypocras, que ens tempta. Comprem pa, un pa de quilo que ens durarà, sense endurir-se ni estovar-se fins al final del viatge.

Al vespre, tornem a la casa, passant abans per una farmàcia a comprar la vacuna Prevenar 13, molt més barata que a casa nostre.

Els nens al peu d'una torre del castell de Foix

Divendres al matí, tocava visitar Foix i el seu castell. Vam pujar amb els tres nens, el cotxet i la motxilla per en Berenguer. Un cop a dalt vam fer la volta a tot el castell, per fora, amb magnífiques vistes cap a Foix i les seves muntanyes, vam pujar a les dues torres visitables del castell i vam coincidir, com no amb una parella de catalans (nosaltres i ells erem els únics visitants). Després vam fer una volta pel mercat de Foix, que es fa els divendres i vam jugar a un parc infantil, vam comprar unes botes per la Gemma i vam anar a dinar a una zona de pícnic a la sortida de Foix direcció Saint Gaudens.

En Berenguer amb fulles per tirar-me

A la tarda visitem Saint Lizier, ciutat medieval, amb un claustre romànic esplèndid, i una trama de carrers que amaga alguna sorpresa com picaportes o pedres escolpides. Acabem berenant a un petit bar, situat a una porxada molt maca davant de l'esglèsia on menjem unes galetes de xocolata, que no agraden als nens, la Gemma es veu un café-au-lait, en Pau una xocolata, en Guiu i en Berenguer un suc de mandarina i jo un tè verd. Acabats tornem cap a casa a sopar, que demà ens espera un dia complicat, però al parquing on tenim el cotxe és ple de plataners i el terra ple de fulles i fem una petita guerra de fulles que hem de deixar ràpid que fa molt fred. De tornada ens parem a Foix a veure un parell de centres comercials (Kiabi i Intermarché).

Dissabte matí, un cop esmorzats anem cap a Montsegur, el principal motiu del nostre viatge, o millor dit el meu, per veure un dels llocs místics del catarisme, una de les meves dèries preferides de l'edat mitjana junt amb els Almogàvers.

Esmorzant dins el castell de Montsegur

Un cop arribats a Montsegur, després de tenir unes vistes del castell que impresionen, ens arribem al poble, que queda als peus del castell per guanyar una mica de temps abans no obrin el castell, trobem l'oficina de turisme tancada i tornem a la sortida de l'excursió cap al castell, excursió que pel què sabem dura una mitja hora llarga i que amb els nens ens fa una mica de por. En Berenguer puja a la motxilla a la meva esquena, mentre que els nens pugen a peu. Arribem a la guixeta de venda de tiquets un parell de minuts abans de què arribi la dona que ven les entrades, seguim pujant i per sorpresa nostre en Guiu arriba a dalt sol, sense que l'ajudem. Un cop a dalt, els nens estan molt contents per què som els primers, esmorzem, visitem a fons el castell i el seu voltant i arriba l'hora de tornar, el moment més complicat del matí, en Berenguer no es vol posar a la motxilla i plora, però enfilant-me una mica per rocs i anant-li dient coses es calma, i un cop comencem a baixar s'adorm fins al cotxe. Poc després de passar la guixeta de les entrades en Guiu, per primer cop es queixa, està cansat, l'haig d'agafar uns 20 o 25 metres i aconseguim que acabi de caminar fins el cotxe. Estem contents, hem estat dalt el castell, que és molt amunt i tots els nens han caminat i han pujat sols, la primera caminada d'en Guiu.

Pont del Diable prop de Mercus

Per dinar baixem al poble, anem a l'alberg, únic restaurant del poble, decorat a l'estil medieval amb en Berenguer dormint. Menjem, els nens el seu menú, amb foie (si foie en un menú per nens, ja començo a entendre com els agrada tant als francesos el foie) que en Pau devora i en Guiu no vol. Ells de segon tenen Steak Haché, ho resumeixo, bistec triturat sense amanir, carn bona, molt bona i ells de postres un gelat de bola. Nosaltres, menjem pitjor, sense dubte, tot i que d'aperitiu la Gemma prova l'Hypocras (licor dolç amb molta canella, tot i que es pot veure bé, molt bé) i jo un muscat de Rivesaltes, de primer, que només faig jo i la Gemma tasta, una tartaleta de pernil fumat i formatge de cabra. De plat fort hi havia Paella Poisson, si una paella, que va resultar ser feta al curri, picant i amb alguna gamba i era inmenjable. De postres, però, un pastís de xocolata blanca.

A la tarda, després de visitar el museu de Montsegur, que visitem ràpid ja que en Berenguer els deixa un record inolvidable, ens dirigim cap a les forges del Pirineu, sense recordar que era tancat i vam haver d'improvisar, acabant anant a veure un pont del Diable, prop de Mercus, al costat de Bompas.

Al vespre, a casa, sense possibilitat de veure el Madrid - Barça acabem mirant el Baiona - Wasps de la Hamlin Cup de rugbi, a la mitja part els nens al llit i jo un cop acabat intentant saber què feia el Barça, a la mitja part i em va ser impossible, no anava el teletext i vaig anar a dormir sense saber res.

En Pau a Pista Llarga

Diumenge ens llevem d'hora, hem quedat per marxar a les 10, jo m'assabento per la tele que el Barç va guanyar 1 a 3, alegria!!! Sortim direcció a Ax-les Thermes per anar de termes, però... si jo vaig amb la mà embenada!!! i a més els menors de 5 anys no poden entrar. Acabem anant cap a Puigcerdà i abans decidim anar a Pyrenees 2000 a jugar a la bolera, però quan som a Odeillo, en Pau fa la gran vomitada, parem a canviar-lo i aprofitem per dinar, dins el cotxe, fa molt fred. Un cop acabats decidim anar a la Molina, a Pista Llarga a veure com està, i està pelada, just una mica de neu on hi han els canons de neu, que en Pau i en Guiu aprofiten per baixar amb una pala que vam comprar a Eslovènia aquest febrer. Berenem una mica, al bar i tornem cap a casa. Quan som a Planoles, parada inesperada, en Guiu, el que faltava per vomitar durant el viatge, ho fa, l'hem de canviar i seguim cap a la última parada, Ribes on volem entrar a la botiga d'esports de l'entrada del poble, tot i que és tancada i acabem per arribar a casa on farem l'arbre de Nadal.

En resum, 4 dies en familia, molt divertits, i que estem disposats a repetir quan poguem!

Ara fa 2 anys

2011-12-18T22:00:00.000+01:00

El divendres passat, va fer 2 anys que vaig tornar a entrenar i jugar a rugbi, recupero el post que en vaig fer, i els que em seguiu, ja sabeu com estic ara, completament enganxat a jugar i per desgràcia lesionat.

"Una nova bestiesa, a entrenar rugbi"

Si, com llegiu, des de la setmana pasada he començat a entrenar amb l'equip de rugby de la Garrotxa.
Vaig provar-ho dimecres per primer cop, i divendres, com que tenia sopar de feina no hi vaig poder anar. Les sensacions són bones, molt bones. Després de gairebé 10 anys sense jugar, encara que fos només un entrenament, vaig disfrutar moltíssim, tot i que em va servir per comprobar la meva falta de forma (espero poder recuperar-la) i que els anys passen (l'endemà estava baldat).
De totes maneres estic content, ja que en el meu primer exercici de placatges em va tocar treballar amb els tres primeres línies titulars, i no va anar del tot malament.
De totes maneres, vaig acabar amb una espatllada destrossada d'un cop, mentre entrenavem perfecte, però quan vaig pujar al cotxe i vaig arribar a casa... de fet encara no estic al 100%, però dimecres a tornar-hi...
Ah, per acabar agraïr als amics del Garrotxa, poder tornar a disfrutar del rugby en primera persona. I qui vulgui veure rugby prop de casa, anar al seu camp els dissabtes que juguen a casa és una molt bona opció i una molt bona manera de passar la tarda (malgrat el fred).

Setmana estranya

2011-12-07T11:21:00.001+01:00

Aquesta setmana amb dos festius intersetmanals, isaltats, dimarts i dijous, és de les coses més difícils d’explicar als nens i aalgú que no sigui espanyol.

De fet, és inexplicable.

En els moments en què ens trobem, on les empresesfem el què podem per tirar endavant els migrats números, aquesta setmanaproductivament i comercialment és nefasta. No parlem de competitivitat? I el quèestem fent és de tot (poseu-hi de burros, d’imbècils...) menys ser productius.

A més, a totes les cases amb nens, qui més quimenys ha hagut de fer miracles per conjugar horaris laborals i horarisescolars, nens amb festa dilluns, altres divendres, empreses treballant cadadia, o amb només un pont, o amb dies festius moguts (dimarts per divendres, soluciómolt lògica) hem hagut de fer vacances, estirar d’avis...

A casa, a mi en tocava vacances, a la Gemma,treballar de dilluns a dimecres i festa a partir de dijous, els nens festadimarts, dijous i pont divendres. Encara em pogut combinar-ho.

Però amb la operació del dit porto una setmana onpodia fer coses endarrerides, sense fer res i encara avui haig d’anar a Girona.

Però... demà aprofitem el cap de setmana llarg,anem a passar 4 dies a l’Arieja, visitarem Foix, Montsegur i rodalies. Intentaremconèixer de prop la zona on es va originar un dels movoments medievals més míticsi on els catalans, com sempre, vam rebre, el dels Càtars o bonshomes.

Les meves lesions al rugby

2011-12-06T08:38:00.001+01:00

Ahir em van operar del trencament del tendóflexor del dit petit de la mà esquerra, aquesta ha estat la tercera lesió ambels 2 anys que fa que hi jugo (cops, trepitjades i rascades a part).

La primera, va ser una distensió dels lligamentscreuats interns del genoll dret, que va comportar que hagués de parar durant unparell de mesos (de fet era estiu del 2010 i només em va evitar seguircorrent). Sense seqüeles.

La segona, va ser similar a la que tinc ara, ambun trencament del tendó extensor del dit petit de la mà dreta. Aquell cop,però, la solució va ser més fàcil, amb una fèrula que mantenia el dir estirat ique vaig haver de dur 6 setmanes, també coincidents en estiu (el del 2011) i noem va suposar cap aturada per entrenar. Com a seqüela tinc el dit una micatorçat, però amb 100% de mobilitat.

Aquesta, la tercera, és la més greu, almenys perla solució. Ha comportat passar pel quiròfan, ja que el dit petit em va quedarcompletament estirat i sense poder doblar la falange (si podia doblar el ditpel mig). Ahir quan m’operaven, van veure que estava totalment trencat i a mésmolt retret. De fet porto obert des de la falange fins a mig palmell, que és onestava el tendó trencat i que per sort van poder recuperar al 100%, estirant eltendó fins al seu lloc i fixant-lo amb una peça metàl·lica que hauré de portarde per vida i que farà que a partir d’ara piti sempre quan passi pels controlsdels aeroports.

A partir d’ara, fins dimecres vaig enguixat i apartir de dimecres i durant 3 setmanes portaré una fèrula que em farà flexionarel dit i em permetrà estirar-lo. Després hauré de fer entre 3 (al principi eren3) i 6 setmanes (després de veure que el trencament era total) de recuperació.

Ahir, a més diferent gent em va demanar sideixaria de jugar a rugbi, la resposta és no, m’aporta més del què fins aram’ha comportat de lesions.

Garrotxa 19 – Reus 7

2011-12-04T15:52:00.001+01:00

Tercera victòria en lliga dels Teixons que es vanimposar en un bon partit a un ascendit aquest any.

La primera part començava amb domini garrotxí,que s’imposava en tots els aspectes del joc, amb una bona defensa, una bonadavantera i una línia de tres quarts de circumstàncies, però que va donar unexcel·lent resultat.

El partit es jugava dins el camp del Reus, quelluitava per evitar que els Teixons es posessin per davant del marcador finsque una bona jugada d’en Port, que jugava de 10, des de la línia de 22 va feruna finta i va trencar la defensa reusenca per anotar el 5 a 0 que ell mateix no va sercapaç de transformar.

El partit va seguir la mateixa tònica, amb dominigarrotxí però sense acabar d’arribar a anotar, fins que després d’un bon xut dePort buscant la touche a 5 metres de la línia de marca reusenca, que van llançar elReus i que van recuperar els Teixons, en Pallàs aprofitava el desconcertvisitant per entrar sense massa oposició fins la línia de marca i anotar el 10 a 0. En Port transformavael xut posterior fins a posar el 12 a 0 al marcador.

Abans d’arribar a la mitja part els garrotxinsvan disposar de 2 cops de càstig des de uns 30 metres, que havien desuposar anar-se’n de 15 punts, però en Port, que no va estar prou encertat vafallar, per arribar a la mitja amb avantatge per 12 a 0 pel Garrotxa.

La segona part va ser molt més igualada i vacomportar moments de patiment per part dels Teixons tot i començar bé aquestasegona part amb domini local, que va portar un parell de cops els garrotxins amenys de 5 metresde la línia de marca sense resultats. Fins i tot, els Teixons van disposar d’uncop de càstig dins de 22, centrat, que a més va suposar el sin bin d’un jugadorreusenc, que en Port va tornar a errar ique poc després, en una jugada de contraatac els reusencs van ser capaços desortir des de la seva 22 per arribar a la línia de marca, posar el 12 a 5 i transformar perdeixar el 12 a7, que deixava els Teixons al límit i que va fer que aquests demostressin unade les seves virtuts, les ganes de jugar i que gairebé de seguida vanportar-los a anotar una nova marca després d’una melé a uns 15 metres, que en Punxa,que jugava de 8, va intentar anotar, quequan el placaven va obrir al 9, en Pallàs que superant la defensa visitant vaanotar la seva segona marca de la tarda, la tercera dels Teixons, que suposavael 17 a 7,que posteriorment el mateix Pallàs transformava fins el 19 a 5 final.

A partir d’aquí el partit va estar molt igualat,amb preferència de domini dels Teixons que en un parell d’ocasions, primer perpart d’en Xicu que el van parar a 2 metres de marca i la davantera garrotxina nova saber acabar de convertir i un altre cop en una excel·lent jugada d’enPunxa, que sortint des de fora la 22 va deixar enrere 4 jugadors visitants ijust a 5 metresde marca va ser placat evitant la quarta marca garrotxina.

El resultat va significar la tercera victòriadels Teixons, que els treu de les dues darreres posicions de la lliga i quenomés va deixar el mal gust de no poder fer una quarta marca que signifiqués elpunt extra ofensiu.

La setmana vinent els Teixons s’enfronten al’Hospitalet, un dels rivals més durs de la categoria.

UE Santboiana 82 - Garrotxa RC 0

2011-11-27T22:40:00.001+01:00

Derrota sense pal·liatius al sempre difícil campde Sant Boi, contra el tercer equip de la Santboiana.

El desplaçament al Baix Llobregat començavamalament pels garrotxins que durant la setmana havien perdut per lesió unparell d’homes més i que es presentaven a jugar amb només 14 homes, entre elsque hi havia dos tocats (en Pirru i en Fales) i dos acabats de sortir delesions (en Pep i en Ramonet).

Els Teixons van haver de lluitar contra l’àrbitreque volia fer-los jugar amb 13 adduint que era obligatori tenir un suplent deprimera línia, però gràcies a l’equip tècnic de la Santboiana i a donar el seuconsentiment van poder jugar amb els 14 desplaçats. La formació inicialgarrotxina deixava sense adjudicar la plaça de l’arriere i donant aquestafunció a les ales Curba i Fales.

El partit de seguida es va posar cara amunt pelsTeixons quan en una touche a 5 metres els del Baix Llobregat van muntar un maul que vaacabar entrant a la línia de marca tot i la gran feina defensiva de ladavantera garrotxina. El xutador santboià va errar la conversió.

Al cap de poc, Sant Boi va aprofitar, com ho vafer molts cops al llarg del partit, la seva superioritat a la línia de tresquarts per anotar el 10 a0 sota pals i posteriorment convertir fins el 12 a 0. En una bona jugada queva portar els santboians des de dins la seva 22 fins a la línia de 5 garrotxina,van aprofitar per, un cop la defensa intentar evitar la superioritat a lalínia, van deixar desguarnit el costat tancat i per allà va arribar el 17 a 0, que no van convertir.

Abans del quart d’hora de joc, en Pirru, que jaestava tocat va recaure i va acabar de jugar tot el partit coix. Aquestacircumstància, i amb el fet de jugar ja amb un home menys a la línia, van ferque amb 3 jugades clavades Sant Boi aconseguís tres marques buscant lasuperioritat a la línia i amb una que va acabar sota pals i una altra bastantcentrada (la darrera no la van transformar) que van convertir es posessin 34 a 0 abans dels 25 minuts dejoc. Aquest resultat feia preveure la possibilitat de què Sant Boi passes dels50 punts abans de la mitja part, però els Teixons van treure orgull i vanarribar a la mitja part sense encaixar ni un sol punt més.

Però l’inici del segon temps, amb l’inici delcarrusel de canvis del del Baix Llobregat van fer que l’avantatge santboiàaugmentés en 20 minuts fins els 56 a 0 amb 4 marques. La primera amb jugada buscant lasuperioritat a la línia de tres quarts (la van transformar), la segona demanera idèntica, tot i que no van convertir-la, la tercera en una jugada perdavantera que van obligar a la defensa dels Teixons a agrupar-se i van sortiral costat tancat i la que posava el 56 al marcador que va ser una jugada llargaamb continuïtat dins la 22 garrotxina, que van acabar per obrir a la línia detres quarts i es va acabar convertint la marca per part de l’ala a l’extrem delcamp.

A la meitat de la segona part, en Fales, ques’havia ressentit de l’espatlla des de la mitja part havia de plegar i deixaval’equip amb 13 i sense 2 homes a la línia. Els homes de la davantera vanentendre que havien de fer un esforç extra i ajudar a la línia de defensa delstres quarts i va funcionar bé, tot i que només plegar en Fales una nova jugadaa la línia buscant la superioritat va acabar amb una marca transformada queposava el 63 a0 al marcador. Durant 10 minuts, els garrotxins van aguantar molt bé fins i totvan fer un parell de jugades d’atac de mèrit, però una nova lesió, ara d’enPep, que es va ressentir de la que acabava de sortir, va deixar els Teixons amb12 (el mínim per seguir jugant) a falta de 10 minuts per acabar.

Aquesta baixa va ser massa, i tot i treure unhome de la melé i passar-lo als tres quarts, els de Sant Boi van acabar derematar el partit amb una marca després d’una melé a 5 metres de la marcagarrotxina i que el flanker (que no tenia oposició) va aixecar-se i fer lamarca, que van transformar per deixar el 70 a 0. Poc abans del final, l’enésima jugadabuscant la superioritat a la línia dels tres quarts va acabar amb una novamarca transformada per posar el 77 a 0. En la darrera els Teixons van aconseguir entrar ala línia de 22 de Sant Boi, però degut al cansament acumulat van perdre de lapilota, Sant Boi va muntar el contraatac, parat a pocs metres de la línia demarca garrotxina i rematat amb una jugada de davantera que va posar eldefinitiu 82 a0, ja que no van transformar i amb l’errada es va acabar el partit.

Tot i el resultat, molt exagerat, els Teixons vanfer un bon partit per ser 14 i amb els condicionants físics que portaven.

Tal com va remarcar l’entrenador Creus agrair als14 jugadors que van anar a jugar al Baldiri Aleu, tot i saber que eren només14, les ganes i el joc que van mostrar. Així agraïm a José, Eduardo, Ivan,Ramonet, Baldó, Carreres, Javi, Punxa, Ras, Pep, Pirru, Joan Albert, Curba iFales el seu esforç i determinació.

Pit i collons!!!

CiU, les retallades i TVC

2011-11-25T22:06:00.001+01:00

Avui s’ha conegut de forma clarael que ja fa temps que s’intuïa, el pagament del govern de CiU al Grup Godó ial seu suport durant les darreres conteses electorals, amb la retallada a laCorporació Catalana de Mitjan Audiovisulas (CCMA), que suposarà la desaparicióde 2 canals de la TDT.

Els pagaments de CiU ja han passatper educació i sanitat, eren retallades que es podien esperar, CiU és un partitde dretes, que aposta per l’ensenyament i la sanitat privada (i no ésdiscutible, repasseu el currículum del conseller de Sanitat, Boi Ruiz, ex-directorgeneral de la Unió Catalana d’Hospitals, la patronal del sector). Ara, però hanarribat a un dels pals de paller d’un país, els mitjans de comunicació públics.

Els mitjans públics, són com lallengua, una manera d’entendre el món, i si no fixeu-vos en la diferència entremitjans públics del nostre país i d’Espanya, o ja no en parlem, de televisionsautonòmiques. A Catalunya, des de fa cert temps (uns 8 anys per ser exactes,des que CiU va marxar del govern) em apostat per un model tipus BBC, una de lescorporacions, l’anglesa, més reputada del món. Ara, tirem enrere. I tot per 40milions d’euros.

Semblen molts diners, però amb 7milions de catalans no arriba a 6€ per cap. I el cost total de la corporacióoscil·la els 40€. No us sembla un preu simbòlic per tenir el què tenim?

Rebrem tots, però rebrà primer lallengua, el català, i darrera, si com sembla tancaran Esport 3, esportsminoritaris, amb molts practicants a Catalunya, com el meu, el rugbi ol’hoquei, el waterpolo, el basquet i tants altres, que era la única finestraoberta al món que tenien.

I tot, enfocat a millorar lesarques del Grup Godó, que pel què sembla deixa contents a CiU, pel seutractament i no la CCMA que, sembla que no els passa prou el raspall.

Entre això, la tria del PP perdavant d’ERC (per exemple en els pressupostos) i la renúncia immediata alconcert econòmic, tinc ganes de sentir amics i coneguts, que durant 3 anys hanestat retraient-me que ERC fes president en Montilla, què diran ara, sensenecessitat renuncien al país, a la llengua i al futur dels nostres fills.

Per cert, comença a ser CyU?

Garrotxa 7 – Parets 31

2011-11-20T12:02:00.000+01:00

Derrotacontundent a casa dels Teixons, que van pagar una mala primera part davant d’unequip que es va mostrar molt fort físicament i que va demostrar que té instintassassí davant de la línia de marca. A més, els garrotxins jugaven amb un equipmolt mermat en efectius a causa de les lesions i presentaven 2 jugadors en laseva formació inicial que jugaven el seu segon partit i un parell més tocatsfísicament.

Elpartit, jugat sobre un camp molt pesat i molt moll, va començar prou bé pelsgarrotxins, ja que van tenir un cop de càstig a la línia dels 10 metres delcamp del Parets, molt centrat i que Port va intentar transformar, però aquestcop no va estar tant encertat com amb el partit contra el Vic i no va poderavançar els Teixons.

Deseguida, però el Parets va tancar els garrotxins a la seva 22 i en una jugadaper davantera, que en aquests primers minuts es mostrava superior a la olotina,va aconseguir plantar l’oval dins la línia de marca del Garrotxa RC i establirels primers punts en el marcador. La transformació va acabar tocant el pal i noentrant, així el resultat quedava 0 a 5.

Noméstreure del mig camp, la pressió dels Teixons van fer que s’apropessin a lalínia de marca vallesana i en una melé a 5 metres davant de pals, les ganesgarrotxines es van menjar la melé vallesana i van fer que en Banti empatés a 5el partit i posteriorment en Port avancés 7 a 5 els garrotxins.

Vaser un miratge, els vallesans van tornar a imposar la seva superioritat idesprés d’un molt bon xut buscant la touche des del mig del camp i posada a 5metres de la marca, van tornar a jugar per davantera i un mal placatge garrotxíva fer que assolissin la seva segona marca i amb la posterior transformació esvan posar davant per la resta de partit per 7 a 12.

Apartir d’aquí un carrusel d’expulsions una per part dels teixons (en Punxa) idues per part del Parets , van deixar els equips 10 minuts en inferioritat. Elsgarrotxins van ser incapaços d’aprofitar les dues superioritats i fins i totels vallesans jugant amb 14 van aconseguir una altra marca per davantera, ambun altre errada defensiva en el placatge, aquesta marca va ser transformada pelParets per posar distància amb el 7 a 19. Abans de la mitja part, amb una bonajugada a la línia quan ja estaven a 5 metres de marca els vallesans van buscarla superioritat a l’extrem i jugant 4 contra 2 van acabar posant el 7 a 24 queva ser arrodonit amb una bona conversió pel xutador vallesà que posava el 7 a26 amb el que es va arribar a la segona part.

Aquestasegona part va canviar completament, amb una millora important en el joc tantofensiu com sobretot defensiu per part dels teixons, que a més van saberinterpretar millor l’arbitratge molt estricte i que van començar a placarmillor, defensar millor els rucks (no entrant amb les mans ni enfonsant-los) adiferència del Parets i que van posar setge a la línia de marca vallesana senseconseqüències, tot i disposar d’una superioritat més i després passar a jugar14 contra 14 per l’expulsió per baralla d’en Jose i d’un pilar vallesà. En unade les poques jugades que els vallesans es van espolsar el domini garrotxí desobre van assolir la marca definitiva, jugant a la línia amb superioritat iposant el definitiu 7 a 31, ja que no van poder transformar.

Apartit d’aquí, durant els darrers 15 minuts, amb un parell d’entrades dejugadors nous per part dels teixons degut a les molèsties de dos jugadors , elGarrotxa va posar setge a la marca visitant sense conseqüències degut a lapesadesa del camp, el molt fang que hi havia i el cansament físic delsjugadors, tot i tenir un parell d’opcions molt clares amb joc per davantera queva perdre l’oval en un parell d’avants, un cop quan ja plantaven la marca i l’altrea menys d’un metre. També en el joc a la mà de la línia de tres quarts dins la22 que també en les obertures en superioritat després d’un bon treball de davanteravan cometre 3 avants que podien haver resultat almenys una altra marca.

Lasetmana vinent desplaçament al sempre complicat camp de la Santboiana on sempresom molt ben rebuts.

Caps de setmana familiars i esportius

2011-11-16T18:50:00.001+01:00

Aquest passat cap desetmana, vam tenir un dissabte 100% esportiu a la família. Per primer cop, vamcoincidir jugant el mateix dia, jo a rugbi i en Pau i en Guiu a futbol, a més,tots fora de casa i per rematar-ho vam guanyar tots!

Primer, en Guiu i jo,juntament amb el meu pare, l’Àngel, vam anar a Ribes a jugar a futbol. En Guiu,que aquest any comença amb l’escoleta, debutava en un partit amistós, lapresentació dels equips inferiors de la Ribetana. El meu pare i jo, els fem d’entrenadors,ja és el segon any que ho fem i aquest any, menys un dels jugadors, els altresnens són tots nous, i costa, costa molt, encara no saben exactament què ésjugar a futbol i no creuen massa. Però el partit va anar prou bé, tot i que nofeien massa cas, vam aconseguir que fessin alguna cosa productiva i vam guanyar1 a 3, tot i que el resultat era molt poc important. En Guiu, és esquerrà depeu, com el seu germà i el vam fer jugar com en Pau, de lateral esquerra, peròhaurà de mirar com juga el seu germà més sovint.

Després, bé, de fetgairebé al mateix temps, en Pau jugava lliga del Consell Esportiu d’Osona, aRipoll contra l’Escola de Futbol del Ripollès. En Pau juga amb un equip tiranta bo, per no dir molt bo, i amb excepció d’algun partit aquest any golegenbastant i aquest partit no va ser una excepció i va guanyar per 1 a 6. Tot ique no vaig veure gaire estona, em va semblar que jugaven prou bé, tot i que laresta de pares em van dir que va ser un partit fluixet.

Un cop acabats, vam anar adinar a Vic, a casa d’en Pere i la Raquel, per després, jo anar a jugar arugbi, contra el Vic. Partit dur, molt dur, però resolt amb victòria per 15 a20. Per cinquè cop en lliga aquest any (portem 5 partits) vaig jugar tot elpartit sencer.

Per rematar la feina, enGuiu va anar amb en Pere i la Rut a veure el final del partit de futbol del Vici amb en Pau, la Gemma i en Berenguer vam anar a buscar-lo i veure uns 10minuts extres de futbol.

Aquesta setmana repetimpartit tots tres, en Guiu a Camprodon, amistós i esperem que millorem en joc,ja que resultat de moment va ser bo, en Pau juga lliga a casa contra el Torelló,en teoria un dels equips complicats de la lliga, a veure si tenen bon dia ipoden guanyar, i jo jugo a casa contra el Parets, partit difícil, però que hemde guanyar.

Vic 15 – Garrotxa 20

2011-11-13T08:25:00.001+01:00

Derbi del túnel de Bracons que ha caigut de labanda dels Garrotxins en un partit ajustat, dur, físic i bastant brut.

El partit es posava de cara de seguida pelsTeixons, quan als pocs minuts de començar en Port transformava un cop de càstigcentrat a uns 35 metresdels pals, que posava el 0 a3 al marcador.

El partit entre dos equips igualats físicament itàcticament es movia sense dominador clar i sense massa ocasions d‘apropar-se ala 22 rival per cap dels dos conjunts. No obstant, una bona jugada de la líniade tres quarts dels Crancs, on un dels centres va trencar la defensa garrotxinai ajudat pel 15 i un ala van assolir la marca. El xutador vigatà va fallar latransformació per deixar el 5 a3 al marcador.

Els homes del Garrotxa van treure el millor queporten dins i van posar pressió a la marca del Vic. En una jugada molt bentreballada i sortint pel costat tancat, l’Òscar va aconseguir posar el 5 a 8, en Port no va aconseguirla transformació.

Poc després continuant la pressió garrotxina, lapoderosa davantera dels Teixons posava setge a la marca vigatana i en el quartintent d’entrar en Carreres, ajudat per la resta de davantera va posar l¡ovaldins la zona de marca just sota a pals, cosa que facilitava la transformaciód’en Port per deixar el 5 a15, que sense massa més sobresalts reflectia el marcador a la mitja part.

La segona part, amb un joc molt més brut idesagradable, sobretot per un mal arbitratge (que va perjudicar les duesbandes), que va deixar sense càstig ni avís una sèrie de placatges alts delsTeixons a la primera part, durant tot el partit va xiular de forma erràtica enels rucks (xiulant a vegades si i a vegades no que es posaven les mans)canviant de direcció alguns cops de càstig a l’últim moment i permetent el jocal límit del reglament, sobretot amb un placatge perillós a l’aire en unatouche per part del Vic sobre el primer saltador que es va saldar només amb uncop de càstig.

Tot això va fer que els garrotxins no estrobessin còmodes i que el Vic dominés el partit, sense massa ocasions. Peròavançada la segona part i després que els Teixons refusessin de forma impecableuna jugada de davantera a la línia de 5 de marca, en una jugada defensivadesafortunada i que no van saber treure de la seva línia de marca, el Vicassolia la seva segona marca, que a més transformava per posar un ajustat 12 a 15.

El partit es complicava pels Teixons degut a lesdues baixes a la línia d’en Port i en Pirru i amb el sin bin de l’Èrik, quedeixava amb 14 als garrotxins durant 10 minuts. Els Crancs van aprofitarl’ocasió, per, de forma intel·ligent, buscar un cop de càstig molt centratdavant de pals a la línia de 22, per transformar-lo i posar l’empat almarcador. Però només sortir del mig del camp, la bona pressió de la defensa delGarrotxa va treure fora del camp el receptor vigatà, per forçar la touche,recuperar la pilota i apropar-se a la línia de la 22. en la jugada següent,després d’una melé entre en Pallàs i l’Èrik, que ja tornava a ser al camp vanapropar l’atac garrotxí a la zona de marca dels Crancs i el mateix Pallàsposava l’oval just sobre la línia de marca per posar de nou els Teixons perdavant per 15 a20 ja que l’Òscar no va poder transformar.

Aquesta marca va deixar molt tocats els jugadorsdel Vic que van augmentar el joc brut i que va fer que els expulsessin ambvermella directe el mig de melé per un cop de puny en joc davant de l’àrbitre.En aquesta fas, que va fer allargar molt el partit, els Teixons van saber sermés intel·ligents i no entrar en aquestes picabaralles i poc després, davant laimpotència del Vic, el seu obertura era expulsat per discutir l’àrbitre deixantel Vic amb 13 homes quan faltava poc per acabar. Els Teixons van aprofitar elscops de càstig successius per sortir de la proximitat de la seva 22 buscant iguanyant les touches i per posar-se prop de la 22 rival, on un cop de càstigamb el temps complert en Pallàs va intentar transformar per deixar sense bonusdefensiu al Vic, però es va quedar curt, l’esforç del partit passava factura.

Pròxim partit davant del Parets a casa dissabtevinent.

Us hi esperem!

Els valors del rugbi

2011-10-31T22:15:00.001+01:00

Un post breu, un vídeo de l'informe Robinson, sobre el Vigo Rugby, equip que per primer cop juga a Divisió d'Honor.
Pels que no sabeu massa res de rugbi i penseu que els que juguem som bèsties, destralers i demés, mireu-lo amb atenció, es desprenen molts dels valors que apliquem constanment, sacrifici per l'equip, humilitat, companyonia...
Aquest paio que els entrena, és un All Black (internacional neozelandès) amb 36 caps, que ha jugat en el partit amb més espectadors de l'història del rugbi i acaba entrenant a Vigo (diguem que un dels culs del món pel què fa al rugbi) pel sou d'un treballador mig. L'acompanyen jugadors que treballen de dia i juguen de nit, algún que fa 200km per anar i 200 més per tornar d'entrenar i un altre que ha deixat una feina a una multinacional a Irlanda per tornar a jugar.
Això a petita escala ho fem molts aficionats al rugbi que intentem jugar cada setmana millor, entrenant a hores intempestives, deixant-hi diners de la nostra butxaca, però gaudint d'un esport únic i sobretot dels companys, que sempre ens estiren, ajuden i ens fan seguir.

Garrotxa 15 – Tarragona 5

2011-10-30T16:30:00.001+01:00

Primera victòria de l’any contra el Tarragona.

Els Teixons recuperen les seves essències iderroten amb claredat el Tarragona, que arribava a Olot en la part alta de laclassificació. No ha estat un partit fàcil, però la serietat, defensa i bonsaber dels garrotxins ha fet que no s’hagués de patir per la victòria tot ijugar 20 minuts amb 13 homes i 10 més amb només 14.

El partit jugat sobre un camp molt pesat, moll ienfangat ha començat com els altres tres partits de la temporada, amb elGarrotxa posant pressió dins la 22 de l’equip rival i com la resta de partitsdesprés de 10 minuts de bon joc, no han assolit fer cap punt. I també com elsaltres 3 partits, els visitants, el Tarragona, en la primera arribada a la 22local ha aprofitat una jugada de davantera per fer el primer assaig del partit,que no han pogut transformar.

Després d’aquest assaig els Teixons han sortit unaltre cop al camp amb moltes ganes, concentració i força, tanta, que en unajugada defensiva en Port, que jugava de 15, ha entrat a percutir, en lloc de placar il’àrbitre l’hi ha mostrat el sin bin, els Teixons es quedaven , amb 14. Justdesprés, en Ferran, en el seu retorn a l’equip titular després de la sevallarga lesió, ha fet un placatge perillós a l’aire a un contrari i ha deixatl’equip amb 13, expulsió rigorosa. Tot i jugar en inferioritat davant 15jugadors el Garrotxa ha seguit lluitant i en un cop de càstig, prop dels 22tarragonins, en Pallàs ha aconseguit reduir la diferència a 3 a 5.

Quan el Garrotxa recuperava en Port ha sofert unaaltra expulsió, també rigorosa de l’Òscar en un placatge retardat que tornava adeixar amb 13 els Teixons. Però la lluita avui era la senya principal delsTeixons i jugant amb 2 homes menys a la línia, gràcies a l’esforç de ladavantera ajudant a la línia dels 3 quarts i la consistència en les pilotes altesdels ales garrotxins han mantingut el 3 a 5. Un cop recuperat en Ferran, i jugant 14contra 15, encara en inferioritat, en Pallàs aprofitant un cop de càstig a uns 30 metres de la línia demarca ha anat superant contraris fins a plantar l’oval en la línia de marca delTarragona, posant el 8 a5 al marcador. En Port, ha transformat la marca per arribar al descans 10 a 5 a favor dels Teixons, que hananotat un parcial de 10 a0 jugant en inferioritat (amb 13 i 14 homes).

La segona part ha començat amb igualtat de forcessobre el camp i els Teixons han seguit dominant el joc i en un jugada dedavantera, un Baldó llançat aquesta temporada, ha assolit la segona marca delpartit i dels seu caseller de la temporada, per posar el 15 a 5 al marcador.

A partir d’aquí els Teixons, han aprofitat perfer canvis, fent entrar jugadors nous i controlant el joc, sense badardefensivament i dosificant el joc d’atac.

Faltant 10 minuts, els tarragonins han posatpressió a la línia de marca garrotxina, han tingut una sèrie de jugades dedavantera, que els Teixons han pogut defensar sense massa complicacions i hanaconseguit mantenir la diferència de 15 a 5, que atorgava la primera victòria de latemporada als Teixons i fa que surtin de la cua de la classificació, agafinmoral i forces esperant dissabte vinent la visita a Olot del sempre complicatHospitalet.

Bloc d’una mare despistada

2011-10-30T15:55:00.000+01:00

Quan m’estavaplantejant fer aquest bloc em vaig plantejar titular-lo “bloc d’una maredespistada”. Ho tenia força clar, massa clar. Però tanta clarividència no deuser bona... Vaig acabar negant-me aquesta opció: no em donava gaire bonapublicitat que diguem.

Però sí nois, sócdespistada i cada cop més. Ves a saber potser són els primers símptomes d’unalzheimer massa proper, o simplement es que el meu cap ja no pot retenir resmés... Ves a saber!

Recordo que durant el meu primer embaràs em vaig llegir uns quants llibressobre embaràs i maternitat (cosa que ja no vaig fer en cap dels altres embarassos) i en algun d’aquests explicava quedurant l’embaràs es redueix el cervell (si,ja sé que dit així no sembla gairecientífic que diguem) i les dones ens concentrem només en el fill que portem adintre. Això fa que tinguem una facilitat increïble per oblidar tot allò que noté a veure amb el nostre fill. En fi, la qüestió és que sempre m’he quedat ambel dubte si recuperàvem la nostra memòria anterior, doncs en tinc seriososdubtes.

D’acord, assumeixo que sóc despistada, que algun cop he endreçat la culleraal calaix dels mitjons, i els mitjons a dintre el calaix del pa, però encaratinc mala consciència del dia que em vaig descuidar de la festa de carnestoltesde la guarderia d’en Guiu, o el dia que em va passar per alt la seva revisiómèdica. Això amb en Pau no m’havia passat mai a la vida! Em vaig sentir unamare fracassada!

Fa quinze dies que varem anar a Molló Parc http://www.molloparc.com/ . No entraré araa discutir les excel·lències d’aquest parc al costat de casa, si no, a recordarels “petits” despistaments del dia. Era festiu i feia un dia preciós per lo quevarem decidir anar a Molló Parc. Hi havíem anat feia un any però ens havienrecomanat una segona visita per les grans millores que havien fet. I sí, varemgaudir d’un dia tardorenc ben assolellat en plena natura i veient i coneixentanimals “salvatges”. Varem fer un pícnic al costat del riu i ... varem perdreun pilot de coses. Primer el meu mòbil, el dia a la butxaca de la jaqueta i bé,algun ós bru deu està trucant els seus parents eslovens ara com ara. Segon lajaqueta d’en Guiu, tot i que la vaig poder recuperar després de recular quasitot el camí i acabar amb la llengua tocant a terra. I tercer la càmera defotos! Per sort aquesta l’he recuperat aquesta setmana. Ens l’haviem descuidatal bar el Casal de Camprodon on havíem anat a berenar. Quin greu m’hagués sabutperdre més de 200 fotos i el reportatge fotogràfic d’un dia tan esplèndid. Bonagent la del casal http://www.camprodoncomercial.com/CA/374/establiments-associats/bars-9-/bar-el-casal.html

D’acord, tenir tres fills ha augmentat el meu despistament, o pitjor hemultiplicat per tres els meus oblits. En fi, esperem no descuidar-nos cap fillenlloc!

Tornem al Molló Parc

2011-10-25T21:57:00.001+02:00

Us recomano llegir primer el post “Visita alMolló Parc” del 21 d’abril del 2010.

Després de gairebé un any i mig després amb elsnens vam tornar al Molló Parc. En Pau hi havia estat feia uns 4 mesos ambl’escola i teníem ganes de tornar-hi tots junts.

Ja vaig dir en l’anterior post que era una bonamanera de passar un matí de diumenge, ho reafirmo. Aquesta vegada però vamanar-hi a mig matí, amb la intenció de dinar allà, al parc.

Hi havia força gent, feia un dia de solimportant, però a diferencia de la primera visita que vam fer a inicis de lainauguració del parc, els arbres han crescut i hi ha més zones d’ombra i potsertambé el sol de tardor (tot i que intens) no és tant calent com el deprimavera.

El recorregut ha estat ampliat, vora el riu (toti que a força alçada), per un corriol fresc fins a la zona on hi ha d’haver elllop (encara no hi és, haurem de tornar-hi, ja que és un animal quepersonalment m’atrau molt) i els senglars, 3 petits pels que estem acostumats aveure peces de caça importants.

De totes maneres, l’inici, amb la incorporació deforces aus, millora molt el què hi havia. Especial il·lusió veure 3 gamarussos,encara que era de dia i estaven molt moixos, tinc el costum de dir als meusfills “ets un gamarús” i així vaig poder explicar-los què és un gamarús, a partde què són molt atractius d’observar i difícils de veure en llibertat. També hamillorat el 100% la gàbia dels óssos, tenenmés pèl, es mouen més, estan més grassos i el tancat té herba i és molt mésagradable.

També especial il·lusió poder veure les marmotes.Destacar que vaig veure la zona dels isards (només n’hi havia un) i dels cérvols(només un altre) una mica més pobre.
Una de les altres gàbies que val molt la pena, és la de Linx, un gat gros diuen, a mi em va semblar més que un gat gros, primer estava sobre un arbre i gairebé no el veiem, però després va baixar (amb pinta de gana i veia les cabres prop) i el vam poder observar de prop. Em va fer gràcia que tingués un tancat amb un pastor elèctric de SOLTER.

Per dinar vam aprofitar les taules prop del riu,que estaven plenes de gent donant el dinar als nens i alguns també dinant. Una darrerapèrdua respecte a la primera visita, el bar, era tancat, no sé si durant l’estiuha estat tancat però ara el substitueixen unes màquines que per desgràcianostre només van amb moneda, i no en portàvem. Gosaria demanar una màquinaexpenedora de canvi si no es pot recuperar el bar, on per exemple fer un cafè.

Torno a insistir, per acabar, amb què és unavisita que per passar el matí de diumenge és 100% recomanable.

“L’Arqueòleg” de Martí Gironell

2011-10-19T18:52:00.002+02:00

Títol: L’Arqueòleg
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Pàgines: 378
Nota de l'editorial:

L'arqueòlegDe Montserrat a Terra Santa perseguint un somni

Autor: Martí Gironell
Titol Original:UBACH
Col•lecció: Clàssica [Núm 864 ]
Núm edició: 7
Martí Gironell novel·la amb un absorbent pols narratiu l’arriscada aventura a Terra Santa del monjo català que va crear la Bíblia de Montserrat.

Text de contraportada

En la seva tercera novel·la, Martí Gironell tracta per segona vegada en clau de ficció un personatge real, en aquest cas el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic d’aquest monestir, creat el 1911. En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d’Ubach per terres bíbliques, d’Egipte a l’Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l’obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la història. Un tret distintiu del llibre és l’entretingut accés del lector als grans referents de la cultura religiosa de la mà d’un personatge històric vinculat a un símbol català com Montserrat, el museu bíblic del qual commemora el seu centenari l’any 2011.

Lectura d’una tirada en un vol de Barcelona a Tenerife.
Fluix, ja em va semblar molt fluix (més que aquest) el primer de l’autor, “El pont dels jueus”, aquest que ens ocupa el trobo bo pel què fa a la trama però molt simple i ràpid en esdeveniments, poc treballat, millor dit, treballat però extraient poc suc de la feina feta ja que s’esplaia molt poc en explicacions i descripcions que podien ser molt més aconseguides i llargues.
Em sembla que em costarà tornar a comprar un llibre de l’autor.

Aeroports, avions i casualitats

2011-10-17T21:28:00.000+02:00

Avui he viatjat fins a Tenerife per feina i necessito explicar-vos "l'aventura" i les seves casualitats.Primer, he baixat aviat, molt per tenir un vol a les 11:10h, però ja se sap que el trànsit prop de Barcelona a aquelles hores és imprevisible, avui he tribat bon camí, intens des de Granollers fins a l'AP-7 a la C-17, intens de Mollet a la C-58 a l'AP-7 (gens al Papiol) i molt trànsit entrant cap a la ronda litoral per anar a buscar l'aeroport.
Un cop arribat, he anat com sovint al McDonalds, us explicaré per què, esmorzo una hamburguesa amb formatge i una aigua, total de la factura a l'aeroport 2,70€, si, heu sentit bé, 2,70€, i espereu, l'hamburguesa amb formatge val només 1€, es paga més per una aigua que per una hamburguesa! Bé, doncs estava assegut i a la taula del costat s'han assegut gent de Sant Joan, que marxaven de vacances, primera casualitat.
Després ha començat l'odissea dels avions. Havíem d'embarcar a les 10:35h, dncs bé, l'avió venia de Madrid amb retard i hem començat a embarcar vora les 11:10h, un embarcament lent, amb 5 o 6 cadires de rodes, molts nens i quan m'ha tocat, dels primers després dels priority i els nens (fila 16) m'han canviat el seient, vol a primera, collonut! Resulta que el vol anava ple i ens han canviat a les targetes plata a primera (això ha fet més lent l'embarcament). Un cop tots a bord hem hagut d'esperar una horeta a poder moure'ns. Un cop a pista i a punt de sortir ens han informat de problemes tècnics que impedien el vol i que havíem de tornar a la terminal. Un cop parats ens han fet baixar. Per baixar la maleta he hagut d'aixecar-me ràpid, ja que estava a la fila 2 i tenia la maleta a la 6, he estat ràpid i he arribat, però al igual que jo hi havia un home, a la fila 2 que tenia les maletes sobre la 6, les hi he donat jo. A la terminal ens han donat (després de la preceptiva cua) un val de 10€ per dinar i ens han convocat al cap d'una hora (a les 14:30h) per més informació.
A l'hora indicada ens han dit que venia un avió de Palma, que ja estava embarcat i que ens portaria a Tenerife, tot i que les hores no quadraven (ens han dit a les 15:15h l'embarcament) hem contemplat sortir sobre les 16:30h i arribar a les 19:00 hora de Canàries (les 20h a Sant Joan). A la cua, he coincidit amb el mateix home que havia agafat les maletes al baixar i hem començat a xerrar, també viatjava per feina, també l'havien canviat a primera i seia al seient 2C (al passadís) i jo al 2D (a l'altra banda). Un cop hem tornat a embarcar ja no hi ha hagut més sobresalts.Durant el vol poc a dir, m'he llegit sencer el llibre d'en Martí Gironell, "L'arqueòleg" i dir que han repartit una vedella guisada que m'he vist incapaç de tastar.Quan hem arribat, he sigut dels primers a sortir, ja que portava les maletes amb mi i ja m'esperava el representant.
Aquí la segona gran casualitat, ens ha parat un representant amic d'en Manolo (el meu representant) i mentre xerraven li ha dit que esperava un company conegut dels dos, responsable de zona d'una empresa de rodes del sector de ferreteria i que era el meu company de seient, que a més era fill d'Olot!

Allela 25 – Garrotxa 7

2011-10-16T08:40:00.001+02:00

Un mal partit dels Teixons i les lesions acaben amb la il·lusió de la primera victòria garrotxina.
Les baixes de durant la setmana, en Suquet i en Ferran, feien que l’equip viatgés a Badalona a jugar amb 4 canvis i sense la possibilitat de tenir un bon fons de banqueta. Això va ser primordial, ja que al minut 10 del partit, d’un partit travat, sense massa opcions, i les poques favorables al Garrotxa, en Menes, en un placatge espectacular va caure lesionat de l’espatlla. Immediatament, en More, també havia de plegar per una contractura al coll. Mal inici. Però aquí no es va acabar tot, sobre el minut 20, en Pep, també demanava el canvi per un trencament al bessó. Amb aquests canvis la línia de tres quarts garrotxina restava molt mermada en efectius i, a més, els jugadors jugaven en llocs no habituals per ells.De totes maneres, sense jugar massa bé, no podent imposar la davantera, la dels del Maresme es va mostrar molt superior a la garrotxina en els rucks on recuperaven moltes pilotes, el Teixons van aconseguir aguantar prou bé, fins que en una jugada de davantera, on van fer que els Teixons acumulessin molts homes en el paquet, l’Alella va obrir a la línia i amb superioritat va aconseguir la marca que posava el 5 a 0. Poc després, en una jugada similar, els maresmencs, repetien tàctica i assolien el 10 a 0.No obstant, abans de la mitja part els Teixons, en un intent de tornar al partit, es van acostar a la línia de marca i l’Alella va aconseguir parar l’atac garrotxí a pocs metres de la línia de marca i recuperar la pilota per donar per acabada la primera part.
La segona part va començar malament, altre cop, pels Teixons, l’Óscar, que ja jugava en una posició no habitual, la de 10, rebia un cop al braç que el deixava mermat en el placatge i en el joc i que acompanyat per la resta de jugadors de línia ubicats en llocs no habituals, va fer que la veterana línia de tres quarts alellenca aprofités aquesta circumstància per trencar amb força pel mig de la línia dels Teixons per assolir 2 assajos consecutius, cap transformat, per posar-se 20 a 0.Amb l’Òscar ja a la banqueta (i amb tots els canvis exhaurits per lesió) els Teixons van intentar tornar al partit i en una bona jugada en Pallàs, va aconseguir un assaig al tancat que ell mateix va transformar, posant un esperançador 20 a 7 al marcador a falta de 10 minuts.Però va durar poc l’alegria, després de forçar una touche a 5 metres de la línia de marca dels Teixons, els de l’Alella van fer una jugada assajada que va deixar un dels seus piliers en carrera contra la línia de tres quarts del Garrotxa que no va poder aturar la forta embranzida del jugador del Maresme que va assolir el definitiu 25 a 7.Encara però, hi va haver temps que després de sortir del mig del camp, els Teixons recuperessin l’oval i el portessin a les portes de la marca, on van poder fer una sèrie de pick and go que gairebé acaben en marca i que no va poder ser ja que en la jugada on la davantera garrotxina entrava dins, els va caure la pilota fent un avant que donava per acabat el partit.
El resum del partit el donaven les cares dels jugadors dels Teixons en acabar, que eren molt llargues, conscients del mal partit jugat, de la poca predisposició a lluitar i de considerar que no havien tingut cap possibilitat de guanyar a un equip que té un nivell similar.
La setmana vinent, partit a casa, contra el Tarragona, esperem un partit dur i que els Teixons amb el suport del seu públic recuperin l’esperit que els caracteritza.

De mi i de la societat 2.0

2011-10-13T21:28:00.000+02:00

Fa dies que emdic, d’avui no passa que faig un bloc, però el dia passa i jo continuo sensebloc. I no és que vulgui dir gaire res, no és que esperi que la gent el llegeixio li importi gaire el què hi escrigui. Però què carai, em fa gràcia! A més,estem en la societat del 2.0, i el notenir bloc és mig pecat. Per desgràcia, quasi sembla que si no tens bloc notens opinió, ni personalitat, i si això hi afegeixes que no tens iPad... ai,pobre, ja ets un desgraciat. “I què fas?” diuen... “i estàs al Twitter? Ah,però al Facebook si, oi? I tens WhatsApp?” I intentes dissimular aquella carade tanoca de no saber de què t’estan parlant, de si et parlen d’un jocd’ordinador o l’últim model del mòbil, i dubtes de si has fet un salt en eltemps i has viatjat al futur sense saber-ho... En fi, que aquí s’acaba la conversa, ets d’un altreplaneta. O... reconèixer-m’ho... tinc 34 anys i ja estic desfasada!

I mentrereflexiones en tot això, de què t’ha passat, del què has fet en els darrerscinc anys per haver quedat tan desconnectada de la societat moderna... desobte, de sobte hi caus, i somrius. Ei, he set mare! I tinc tres nenspreciosos! I ara a intentar agafar el tren en aquest món tecnològic que avançamassa ràpid...

Visita el somcinc5!

Garrotxa 12 – Cornellà 28

2011-10-09T09:45:00.001+02:00

Debut a casa dels Teixons saldat amb derrota.
En el primer partit a casa, on la temporada passada els Teixons s’havien mostrat molt forts, el Garrotxa ha encaixat la segona derrota consecutiva.
El partit, molt imprecís per ambdues parts va començar amb un intercanvi de cops al mig del camp sense clar vencedor fins que als volts del quart d’hora de joc, el Cornellà va imposar la seva veterania per assolir la primera marca que posteriorment va transformar posant el 0 a 7 al marcador. Els jugadors del Garrotxa, conscients de la seva inferioritat en la línia (on acumulen moltes baixes) i degut a la gran tècnica i experiència de la línia rival, van tirar d’esperit i de davantera per de seguida posar pressió al camp rival, plantar-se a la 22 del Cornellà i després d’un seguit de jugades per davantera a la sortida d’una touche, l’Èric va aconseguir fer la primera marca del partit just al costat del banderí de la marca. En Menes va errar per molt poc un xut difícil. Els Teixons retallaven distàncies fins el 5 a 7.Amb la sacada des del mig camp per part del Cornellà, el Garrotxa demostrava que estava dins el partit i que volia explotant la seva superioritat per davantera, però en una cop de càstig en un agrupament, vora els 30 metres va ser aprofitat pel Cornellà per posar el 5 a 10.Els Teixons van seguir jugant fort i de seguida que van treure des del mig camp van recuperar la pilota i van posar pressió al Cornellà, que va cometre un cop de càstig a uns 10 metres de la seva marca. Aquesta situació de joc, assajada en els entrenaments pels jugadors de la Garrotxa, van fer que Pallàs donés l’oval a la mà a l’Èrik que aguantant molt l’embranzida va acumular defenses davant seu i va obrir a la mà a en Baldó que va entrar a la marca dels del Baix Llobregat gairebé sense oposició. Aquest assaig centrat va fer que Menes (molt encertat amb el peu) posés el 12 a 10 amb el que es va arribar a la mitja part.
Només començar la segona part, el Cornellà va disposar d’un cop de càstig a la frontal de la 22 garrotxina, els jugadors dels Teixons no van respectar el 10 metres reglamentaris i el Cornellà va aprofitar el cop de càstig per posar-se altre cop per davant.Aquest cop moral va deixar tocats els garrotxins que poc després van encaixar una marca molt ben treballada pel Cornellà que posava el 12 a 18 al marcador.Els Teixons van intentar tornar-se a posar al partit, però tot i intentar-ho la bona defensa del Cornellà va impedir puntuar als Teixons. Per contra les sortides a la mà dels del Baix Llobregat eren molt perilloses, tant que en una jugada molt ben trenada van estar a punt de fer una marca que se’ls va escapar per un bon placatge d’en Pallàs que va provocar un avant. Però els garrotxins van ser incapaços de sortir de la seva 22 i amb les jugades successives el Cornellà va tornar a anotar, per posar el 12 a 23.Els Teixons van intentar un últim esforç per reduir el desavantatge en el marcador i assolir com a mínim el punt bonus defensiu. Però no era el dia de sort dels garrotxins, en la millor jugada de la línia de tres quarts, en un placatge dur del Cornellà, va recuperar la pilota un centre del Cornellà, amb la defensa garrotxina trencada i tot i que van intentar atrapar el jugador aquest va assolir la marca que donava el punt bonus ofensiu al Cornellà i posava el definitiu 12 a 28.
La setmana vinent, els Teixons es desplacen a Alella el diumenge per intentar assolir la seva primera victòria en lliga davant d’un dels equips dels que estaran en la seva lluita.

Enginyers 27 – Garrotxa 14

2011-10-02T08:10:00.001+02:00

Aquest dissabte debut dels Teixons en la temporada de segona catalana amb derrota al camp de la Mar Bella de Barcelona contra el tercer equip dels Enginyers.Una setmana després d’enfrontar-se a Ribes de Freser contra el primer equip dels Enginyers, els Teixons s’han tornat a trobar contra aquests degut a què l’equip del BUC B, primer rival de la temporada va retirar l’equip i es va repescar l’equip dels Enginyers que l’any passat havien baixat a tercera catalana.Davant d’un equip amb 3 o 4 integrants del primer equip (que encara no ha començat la lliga de primera nacional) el Garrotxa ha donat la cara i només ha perdut per algunes errades puntuals.Els primers 25 minuts han estat de clar domini garrotxí, tancant l’equip dels Enginyers dins la seva 22 i pressionant per assolir l’assaig, que ha estat a tocar en una jugada de davantera que ha acabat amb un cop de càstig favorable a Enginyers, que han resistit la pressió i que la que han pogut sortir de la pressió garrotxina han aprofitat una petita errada defensiva dels Teixons i en una jugada pel costat tancat i amb molt bon suport han fet una bona jugada en continuïtat que ha acabat en una marca barcelonina.Només sortir de mig del camp els Teixons han quedat amb 14 pel sin bin de l’Ivan. Aquesta expulsió temporal ha dut el canvi amb l’entrada de l’Eduardo per en Javi. Jugant amb 14 i en la continuïtat del cop de càstig ha arribat el segon assaig barceloní en una altre errada defensiva. En la següent jugada d’atac dels Enginyers l’Eduardo, ha sofert un altre sin bin i jugant amb 13 Enginyers ha aprofitat l’evident avantatge de davantera per fer la tercera marca abans del descans, aquest cop transformada, establint el 17 a 0 amb el que ha acabat la primera part.La segona part ha començat igual que la primera, amb molt bona pressió per part del Garrotxa, també sense resultats i en la primera jugada d’atac d’Enginyers, aquests han fet el seu quart assaig, que els ha comportat el bonus ofensiu.Els Teixons no han abaixat el cap i ràpidament, aprofitant una badada defensiva en un cop de càstig a 15 metres de la línia d’assaig, Suquet en una jugada de murri ha aconseguit fer el primer assaig de la temporada dels Teixons. La transformació d’en Menes ha posat el 22 a 7 al marcador.A partir d’aquí el partit ha estat d’anada i tornada i en una molt bona jugada de tot l’equip que ha portat la Garrotxa fins la 22 rival i en una jugada de davantera fer el segon assaig per part de Javi. En Menes, molt encertat amb el peu, ha posat el 22 a 14.Els Teixons han seguit intentant marcar, per com a mínim buscar el bonus defensiu, però a falta d’un parell de minuts pe final del partit una altre errada garrotxina i en una jugada de possible avant els Enginyers han posat el 27 a 14 definitiu.Bon partit en general del Garrotxa però resolt per petites errades i per la veterania dels Enginyers.La setmana vinent el Garrotxa debuta a casa, el dissabte a les 16h contra el Cornellà, us esperem a donar el vostre suport per assolir la primera victòria de l’any.

Enginyers 55 – Garrotxa 5

2011-09-30T14:23:00.000+02:00

Aquest passat diumenge, a Ribes de Freser el Garrotxa RC ens vam enfrontar en un partit de pretemporada al primer equip dels Enginyers.Aquest partit suposava el primer partit de rugby a 15 a la comarca del Ripollès i va ser un partit molt defensiu, jugat contra un equip tècnicament i físicament molt superior, que jugarà a primera nacional i que des del primer moment va demostrar la seva superioritat amb la consecució de 3 marques molt matineres que a la mitja part ja s’havien convertit en 7.Els Teixons durant aquest primer temps, sense molts dels seus efectius titulars van exhibir un bon joc defensiu tot i algunes errades en segones fases degut a l’alt ritme imposat pels Enginyers. També va servir per comprovar que la davantera garrotxina segueix marcant diferències ja que van poder aguantar prou l’embranzida d’Enginyers (que posseeix una davantera molt pesada i dinàmica).A la segona part, després d’abaixar el ritme per part dels Enginyers, el Garrotxa RC va poder assolir una marca, per part de Menes, que va aprofitar una errada en el joc a la mà d’Enginyers per xutar l’oval i recollir-lo a la línea de 10 metres de camp contrari i creuar la línia de 22 i la de marca perseguit per un parell de jugadors d’Enginyers, que aquesta segona part van arrodonir el resultat amb 4 marques més per deixar el resultat final de 55 a 5 (indicar que no hi havia xuts a pals ja que no hi havia pals).Aquest és l’últim partit de pretemporada dels Teixons, que la setmana que vinent comencen la lliga de segona catalana al camp dels Enginyers B ja que han entrat en el looc del BUC B.PS: Gràcies a l'Arnau Urgell per la terrible foto!

Partit de rugby a 15 a Ribes el proper diumenge 25 de setembre

2011-09-22T13:46:00.000+02:00

El proper diumenge 25 de setembre, a les 11h, al Camp Municipal de Ribes de Freser es disputarà un partit de rugby a 15, el primer que es disputa en categoria sènior a la comarca del Ripollès.El partit amistós, enfrontarà als equips dels Enginyers (de Barcelona) i el Garrotxa (d’Olot).Aquest partit s’emmarca dins l’stage de pretemporada que realitzen el cap de setmana 24 i 25 de setembre l’equip dels Enginyers a Ribes i Queralbs.Aquest partit comptarà amb la presència dels 3 jugadors de rugby del Ripollès, pel costat dels Enginyers el ribetà Eudald Carbonell i per part del Garrotxa el ribetà Josep Olmos i el santjoaní Carles Martínez.L’equip dels Enginyers, és l’equip de rugby del Club Natació Poble Nou, i estarà de cap de setmana de preparació per l’inici de les seves lligues a Ribes i aprofitarà per rodar els seus jugadors. Els Enginyers compten amb 3 equips sèniors, el primer equip que juga a Anglaterra, a la Super Premiere Greene King del comtat de Hertfordshire, el segon a la primera divisió de l’estat i el tercer que enguany disputarà la tercera Catalana. A més tenen un equip universitari i rugby base.En el primer equip dels Enginyers hi juga el ribetà de naixement Eudald Carbonell, que actualment viu a Barcelona i que juga de mig de melé.El Garrotxa Rugby Club, és l’equip d’Olot, amb integrants de la Garrotxa, la Selva i del Ripollès. Juga actualment a la segona divisió catalana. En el Garrotxa hi juguen en Josep Olmos, fill de Campdevànol i que actualment viu a Ribes i que juga de centre. L’altre integrant ripollès del Garrotxa és Carles Martínez, de Sant Joan i que juga d’ala.

El nou horari de l’escola a Sant Joan

2011-09-08T13:28:00.000+02:00

Aquesta setmana, amb la tornada a la normalitat les famílies de Sant Joan ens hem trobat amb un canvi d’horari de l’escola dels nostres fills, fet de forma unilateral per part dels professors amb el beneplàcit de l’ajuntament i del Departament d’Ensenyament.M’explico per què dic que amb el beneplàcit de l’ajuntament i d’ensenyament, ja que en la carta que ens ha fet arribar l’AMPA, s’ometen algunes coses.El calendari escolar es fixa, en el cas de Sant Joan, per part del Consell Escolar. Aquest consell el conformen a parts iguals professors i pares i mares, més un representant de l’ajuntament, la regidora de cultura en aquest cas. Bé, si es fan números, costa molt poc fer-los, els mestres volien plegar a les 16:30h, més aviat, cosa lògica. Per contra els pares, tots volem que pleguin a les 17:00h, cosa també lògica, tots intentem conciliar la vida laboral amb la familiar el millor que sabem però en la majoria de casos tant pare com mare treballen, i fins més tard de les 17h. Així tenim un empat. I qui desempata?Doncs el representant de l’ajuntament.L’AMPA ha omès en la seva carta, que aquest representant, no va votar a favor de mantenir l’horari fins les 17h, com hauria estat lògic. M’explico per què al meu entendre el representant de l’ajuntament hauria d’haver votat a favor dels pares. Doncs senzill, per què representa els pares, que són qui la van votar pel seu càrrec i no representa els professors (alguns de fora) i els pares en la seva gran majoria volien plegar a les 17h. Si la regidora d’ensenyament de Sant Joan no entén això i els pares i mares no ho volem veure, malament anem.La posició de la regidora, dedueixo que va ser presa pensant més amb el seu propi parer que amb el parer de qui representa, ja que ella és del ram i no volia enfrontar-se amb els seus companys professors.Amb la inhibició del seu vot, la decisió va quedar amb empat. Aquest empat l’havia de decantar a un costat o a un altre el/la inspector/a de la zona. Fàcil de deduir que el vot havia de ser per plegar a les 16:30h.Però no contents amb això, més pressió (dedueixo que política) amb l’avís (no diré amenaça) per part del Consell Comarcal, que la mitja hora de més que hi hauria de menjador al migdia, tindria un cost pels pares molt gran, que faria que la quota del menjador pugés de forma considerable. Algú recorda el què van baixar la quota del menjador quan en va passar de plegar a les 12h a les 12:30h? Doncs gairebé res.Amb tots aquests elements sobre la taula, l’AMPA decideix abstenir-se en la votació del calendari (per mi mala elecció) i com que ja tenen el vot majoritari, els professors imposen la seva decisió.Em sembla que si l’AMPA hagués mantingut la seva postura no hagués servit de res ja que la regidora hauria evitat la decisió de mantenir la sortida de l’escola a les 17h.Pregunto, aquesta regidora representa els interessos de qui la van votar (o no)? Crec que no, almenys en aquest cas.Per cert, a part del tema de l’horari, els nens d’educació infantil aquest any no aniran a la piscina en horari escolar (com feia molts anys que es feia) per què els professors així ho han decidit.Crec que hem entrat en un procés imparable i perillós de control de l’escola per part dels professors, tolerat en part pels pares i mares i en gran part per part de l’Ajuntament.Ja s’entreveu una futura eliminació de les colònies.Acabo, curiós que en un reunió de tot el cicle d’infantil, on hi ha els pares dels nens que arriben per primer cop a l’escola, en la reunió no hi hagi el director de l’Institut Escola (que és el què ara som). Suposo que va ser per evitar el previsible merder que hi hauria, actitud de covard, si es pren una decisió s’ha de saber donar la cara.Aviso, el professorat de Sant Joan, ha obert la veda a possibles comentaris i actituds agressius cap a ells, no tant per la decisió de l’horari com per l’actitud xulesca i despectiva per part d’algun membre durant la reunió amb els pares.Jo, fins ara, havia observat coses i actituds que no m’agradaven en algun/a mestre/a, no havia dit res, a partir d’ara no penso guardar-me res.

Vacances a Aguatón

2011-08-21T16:10:00.000+02:00

Portem una setmana de vacances a Aguatón, al poble que fa ja 10 anys visito per “culpa” de la Gemma. Aquesta setmana ve marcada per la calor, tot i arribar divendres amb molta calor fins a Mequinensa, vam arribar a Aguatón amb fresqueta i aigua.
A partir de diumenge passat va començar a fer molta calor i fins avui. Durant aquests dies hem tingut la setmana cultural amb moltes activitats, a més de buscar-me activitat extra fent caminades i sortint a córrer per la muntanya. Ens han servit, a més, per destrossar els horaris dels nens, amb una nit de música, una de monòlegs i una altra teatre han fet que anessin a dormir als volts de la mitjanit o passada.
Tot i això, ha estat productiva, hem visitat Tarazona (ciutat amb alguna visita destacable, com la plaça de toros octogonal i voltada de vivendes, la Catedral, on han invertit milers de milions de euros, per exemple) i la molt recomanable visita al Monestir de Veruela, monestir cistercenc, petit en comparació al la majestuositat de Poblet, però amb un claustre acollidor, amb un segon pis curiós i una església molt maca, en el procés del pas del romànic al gòtic.
Encara ens queda una setmana de vacances aquí, que haurem d’aprofitar per fer alguna sortida repetida, com Mora de Rubielos (on hi ha un outlet d’Adidas) o a un rierol prop de Utrillas, amagat i amb unes basses impressionants i fredes, per tornar a casa el proper diumenge i a la rutina el dilluns dia 29.

Nou bloc de feina

2011-08-10T16:29:00.001+02:00

Fa uns dies que treabllo amb un nou bloc per la feina. La idea em rondava pel cap fa temps, però és ara últimament que ha pres cos, ja que porto un temps, juntament amb en Roger, company de feina, intentant millorar el posicionament de la web de la feina. Com ja deveu saber, en aquests moments el món del comercial està molt dur i en el sector de la ferreteria estem intentant crear una imatge de marca moderna, activa i propera al món 2.0 per, al final, millorar les vendes.
A la feina gestiono ara per ara, 2 comptes de Twitter, el meu de feina @carlesmsolter, el de l'empresa @soltersoldadura, així com 2 comptes més de Facebook, el meu de la feina i el de l'empresa, a més d'un compte de Linkedin, el meu i el perfil dins aquesta xarxa social de SOLTER.
Enfeinat amb el 2.0. Però em quedava el tema del blog. Un blog de dubtes de soldadura i alguna cosa de marketing i ús de xarxes socials per negocis.
Aquí us el presento es diu "Un comercial en el mundo de la soldadura". Com podeu veure és en castellà, ja que està adreçat al públic client meu i, per desgràcia meva, la majoria viu fora de l'àmbit dels Països Catalans.
Aprofito per reiterar, que quan els catalans ens posem a vendre (o almenys ho intentem) a Espanya ens deixem les idees a casa, fem el cor fort i empassem coses de l'alçada d'un campanar.
Durant aquest 7 anys i mig recordo especialment dos moments, el primer poc abans de lees eleccions espanyoles del 2004, en ple festival anti Carod. Viatjava llavors, amb un company de feina que llavors era militant d'ERC com jo i dinàvem amb un dels representants que teníem a Madrid, d'origen sevillà. Parlant en genèric ens va dir: "Mira que conozco a catalanes de hace tiempo y no conozco a nadie que vote a Ezquerra". M'explico, al sector de la ferreteria i subministre industrial, la majoria de proveïdors som o catalans o vascos. Aquest representant, que feia anys que treballava al sector, la majoria d'empreses que representava eren catalanes i ell es pensava que no coneixia ningú que votés Esquerra, mentre parlava amb dos personatges que no és que votessin Esquerra, sinó que, a més pagavem carnet. Ens va donar la sensació que esperava que la gent d'ERC deviem estar marcats i ser fàcilment reconeixibles (potser per què anàvem encaputxats? portàvem caputxa? un tatuatge a la cara amb "Jo voto ERC?).
L'altre situació, bastant més tensa i desagradable per mi, ja que l'anterior va ser més de riure, la vaig viure fa un parell d'anys a Poneferrada, a la comarca del Bierzo, a Lleó, terra minera. Visitava un client amb un representant d'origen cubà, de dretes, fatxa i una mica curt, ens atenia el fill, d'uns 30 i escaig anys, amb pinta pija i de fatxa, mentre voltava per allà el pare. Un cop acabats de comentar la feina el representant va treure el tema polític. El fill, que era de dretes va començar a dir pestes d'en ZP i de les esquerres en general mentre el representant l'animava. Al mateix temps, el pare bufava dins un despatx proper. Al cap d'una estona el pare no es va poder estar callat i va retreure-li al fill el què deia de les esquerres i es van començar a discutir cridant. Jo, de seguida vaig intuir, que allà on erem, el avis del noi, havien estat esquerranosos durant la Guerra Civil i represaliats porteriorment i el pare ho havia patit. El fill, probablement no ho sabia o no ho volia saber. Jo intentava treure'ls de la conversa i sortir de la botiga, mentre el representant, burro ell, anava atiant la discusió amb comentaris fatxes que encenien més el fill per defensar-se i al mateix temps encenien el pare a contratacar. Per sort el més llest de tots va ser el pare que va marxar i vam poder sortir ilesos de la comtesa.
Fets com aquests, m'han demostrat, que Espanya és un país on no ens entenen als catalans i on més de la meitat de la població encara està d'acord amb les tesis franquistes i no està disposada a acceptar ni les diferències (catalanes per exemple) ni les idees progressistes.

Un altre aspecte

2011-08-10T15:52:00.000+02:00

Després de comprovar de viva veu per part de la meva dona, la Gemma i el meu cunyat Pere que no agradava el nou aspecte... ara diran el mateix? Són les 3 feres de casa, d'esquerra a dreta en Guiu, en Pau i en Berenguer.
Què us sembla?

Nou aspecte del bloc

2011-07-29T23:39:00.001+02:00

Avui he fet un canvi a l'aspecte del bloc. No ho sé, m'agrada però... Què n'opineu?

De polítics desconnectats de la realitat

2011-07-21T21:43:00.000+02:00

Avui no em puc estar de comentar la dimissió de Paco Camps (li dic Paco per poder dir: "S'ha matao Paco"). Sorprén el què ha trigat, la sortida (si no anava dopat amb una substància legal o il·legal no m'explico part de la roda de premsa de dimissió), les reaccions del seus i alguna dels que no són els seus. Estava cantat que estaria imputat, doncs el PP el presenta a les eleccions, i el més fort, les guanya. Probablement l'alternativa lógica el PSOE, no és alternativa i la nova opció Compromís o IU, que van atraure molts votants,no són una alternativa per la gran gruix de la gent. La roda de premsa d'ahir, va ser delirant, amb censura a la premsa (fins i tot a Las Provincias, panflet de l'extrema dreta valenciana i per inclusió, del PP), com d'altra banda em diuen que és constant,i mostrant-se com un màrtir. Les reaccions que més m'han sorprès han estat la d'en Jauregui, desitjant-li sort a nivell personal i la dels seus (com l'Albertito Fernàndez) dient que ha deixat el llistó molt alt, quins collons!!!
Fantàstic el seguiment ahir via Twitter amb el hashtag #campsxoriço, us recomano, ahir m'ho vaig passar bomba seguint-la, a @valencianna.
A nivell del Ripollès, el nou Consell Comarcal va aprovar els sous dels seus integrants. El president, Miquel Rovira, de Unió, si dels de CiU, es va apujar el sou respecte l'anterior president un 38%. Heu llegit bé, si un 38%. L'excusa cobrar el mateix que cobrava en la seva anterior feina. Jo, que sempre he defensat, i defensaré, que la política ha de ser pagada (sobretot la munnicipal i de pobles petits i mitjans) crec que s'han passat, el sou és de 49.500€ anuals i 14 pagues de 3.535€. Un sou molt per damunt de la mitjana i que per mi és exagerat, si aquest senyor cobrava això a la seva antiga feina, em sembla molt bé, però hauria de tenir un sou al Consell Comarcal més d'acord amb els temps que corren (per cert, si cobrava això a l'Hospital de Campdevànol, no m'extranya que no els surtin els números ni a la nostra sanitat). Tampoc em sembla de rebut que els consellers cobrin 250€ per assistència al ple, és no molt, moltíssim pel què s'hi fa. Vull afegir una estirada d'orelles al meu amic Carles Bassaganya (que en part n'és responsable) com a president comarcal d'ERC, no ens podem abstenir en l'aprovació d'aquests sous.

Carles, l’amic polític i compromès amb el país

2011-07-17T17:00:00.000+02:00

Aquesta setmana en Carles Bassaganya ha renunciat a ser el nou Secretari d’Organització d’ERC dins la candidatura de l’Oriol Junqueras.
Seguirà sent militant i el president comarcal d’ERC al Ripollès, però renuncia a invertir més hores del seu temps en un projecte en el què creu per la família, l’Helena, en Miró i l’Elna.
Felicitats per la decisió!
Personalment penso que a ERC li aniria bé que ell seguís, ja que ha demostrat la seva vàlua, el seu compromís amb el país i les ganes de treballar, a més té un bagatge important i contrastat.
Va començar en la política sent alcalde de Sant Joan, el nostre poble. Vaig tenir la sort, a més de compartir 6 anys de regidor sent ell alcalde i no hi ha dubte que va ser un alcalde que va fer coses, moltes coses (per això aixeca les passions que aixeca a Sant Joan), moltes de bé i algunes de malament, però sempre mirant de fer un poble millor i amb futur. Per això durant els gairebé 8 anys del seu mandat Sant Joan en va posar al mapa de Catalunya sent innovador en molts camps (serveis socials, noves tecnologies...) i deixant embastat un projecte de poble que, ara uns 5 anys després de deixar l’alcaldia no existeix (ni s’ha substituït, ara no tenim projecte de poble, ara tapem forats sense solta ni volta).
Després va fer un salt important a la política nacional, la Direcció General d’Administració Local, lligada a la política municipal. Va administrar bé aquesta responsabilitat i va saber actuar amb sentit de país (i no de partit com era i és habitual en aquest càrrec), i Sant Joan va ser més ben tractat que mai ho ha estat o ho estarà (per més que el PSOE de Sant Joan s’entesti a dir que no va fer res per Sant Joan).
Ara, un cop fora del govern de la Generalitat ha estat el Secretari d’Organització del partit, càrrec que no renovarà. En aquest càrrec ha ordenat el territori amb el coneixement que li ha portat l’estada a la direcció general i ha preparat de manera innovadora el pròxim congrés d’ERC.
Això, pels que el tractem, sabem que li ha robat moltes hores de la seva família i amics, i ara vol recuperar temps, a més s’ho mereix, sense cap dubte.
Haureu pogut comprovar, els que no em coneixeu que li tinc certa simpatia, som amics de sempre, des de l’escola, hem compartit moltes coses, alegries (com quan va ser alcalde per primer cop), penes (mals resultats en eleccions), emprenyades (picabaralles amb l’oposició a Sant Joan) i bons àpats (dels millors de la meva vida amb ell i l’Helena).
Ara, Carles, espero poder compartir encara més temps amb tu, i amb els teus, i que no hagis de córrer sempre, sobretot com ara últimament.
I sort en la nova etapa que comences!

Gairebé a un any del 10J

2011-07-08T23:04:00.000+02:00

A gairebé un any del 10J, la manifestació més gran del nostre país reclamant fer un pas més,avui hem tingut una noticia trista pel país, CiU i PP han pactat els pressupostos i s'albira un pacte estable de legislatura.
En Mas, en qüestió de sis mesos, ha passat de parlar de pacte fiscal (ens pensavem que volia dir concert econòmic i devia voler dir seguir deixer-nos esquilmant) a pactar amb qui no respecte ni el nostre país, ni les nostres costums, ni la nostra llengua, el PP. El mateix PP del recurs de l'estatut, que atia l'anticatalanisme, que va contra la nostra llengua, que prohibeix TV3 al País Valencià i que si pogués esborraria tot el què sona a català.
Demà, dia 9 de juliol, hi ha convocada una manifestació a Barcelona per reclamar la independència, aquest cop hi anirà gent, però no tanta, penso que ha estat mal plantejada, molt plantejada a última hora i sense un convocant clar i transversal com era Òmnium. De fet, demà nosaltres no podem anar-hi.
Una altra cosa del què em sap greu és la diferència de criteris alhora de valorar les accions dels partits polítics. La guerra mediàtica contra Esquerra per fer president en Montilla (una mala decisió, és cert) qe va fer que molta gent es posés en contra d'ERC ara no hi és ni hi serà quan CiU es posa de genolls al PP (no és espanyola l'Alicia & Co que el PSC-PSOE?) i em penso que encara és més mala decisió. De fet CiU està carregant-se part de la construcció nacional feta per Esquerra desdel govern i ara un pas més, la política exterior.
No tenim remei, sóm un país de masoques.
Només ens queda una sortida: INDEPENDÈNCIA.

Pensaments varis

2011-07-02T09:03:00.001+02:00

Es presenta un dissabte complert, deixem els nens amb els avis i anem a comprar, de rebaixes, amb 5 a casa i treballant de comercial hem de mirar molt per l'economia familiar.
Porto uns dies anant a còrrer, amb els de rugby i pel meu compte, preparem la temporada vinent. Per cert, algú sap si els de l'aigua de Ribes donen aiga per activitats? Fem un torneig, el del Tura i ens fa falta aigua. Ja informaré de l'inici de temporada.
A Sant Joan ja hi ha nou ajuntament i cartipàs. Continuitat en noms, i em sembla que en fets, males noticies per Sant Joan. ERC haurà d'espavilar, podem ser constructius, però s'haurà de ressaltar que el PSOE no té projecte de poble, que tot el què fan és curt-terminisme.
ERC, què hem de dir, de moment sembla que l'Oriol Junqueras treballa bé i farà un bon equip, però serà interessant veure què decidim entre tots al congrés i com encarem el futur, depèn de què s'acordi ERC pot seguir baixant o remuntar (i mantenir o perdre almenys un militant). M'agradaria que en Carles Bassaganya seguís sent rellevant a ERC, ja veurem. Per cert, en Bonet que es postula per ser president d'ERC (s'ha escoltat? defensa el què ens ha enfonsat) m'ha demanat ser amic al Facebook (curiós no?).
Ah, ajudeu-me a fer els 100 followers al Twitter, en falten només 2!

Els indignats i el Parlament

2011-06-15T23:12:00.002+02:00

Avui és un dia trist, el què en diuen indignats, o almenys alguns, han signat part de l'inici de la defunció del moviment 15M.
És trist, ja que el moviment té moltes essències que molta gent comparteix i avui, molta gent, fins i tot dels indignats, han perdut part dels seus pilars, no et pots creure que vulguin una democràcia "real" (discutiríem què vol dir real) si no són capaços de respectar els nostres representants (agradi o no, del nostre país) al Parlament.
Només cal respectar-los per què són escollits democràticament i sobretot, per què molta gent a patit tortures i fins i tot ha mort per defensar aquesta institució i amb ella la nostra identitat i drets.

ESQUERRA SE’N SORTIRÀ?

2011-06-06T21:30:00.001+02:00

Molts dies després de les eleccions que ja vaig analitzar de forma local i poc de forma global em ve de gust fer una reflexió sobre Esquerra.
Intentaré anar ràpid en les coses evidents: Esquerra porta un cicle molt dolent de resultats electorals. L’anàlisi pot ser divers i segurament molt coincident per part de tothom.
A mi em sembla que arrenca de dos punts: primer una mala decisió de reeditar el tripartit i en segon lloc per la forma de ser de la gent d’Esquerra. A més s’ajunten a aquests dos punts altres factors que accentuen aquesta davallada.
Quan es va fer el primer tripartit, cosa que jo no vaig veure massa clar, crec que es va encertar. Es va encertar ja que va col•locar el debat de l’estatut al centre de la palestra política i tot i que va ser un debat estèril en els resultats de l’estatut, va ser un debat molt fructífer en el fet de la construcció nacional. Ara una gran majoria de la gent percep que Espanya ens roba, que som ciutadans de segona a l’estat espanyol i l’independentisme creix de forma progressiva.
Ara, la repetició del tripartit va ser un ERROR, en majúscules i per motius varis (sensació de voler la poltrona, pactar amb un PSC amb més sensació d’espanyolista, tot i que sempre ha estat un partit espanyolista...) i mal explicat.
El fet de ser com som els d’Esquerra també ha portat problemes, i molts. Hem patit dues escissions que caldrà veure com acaben. La primera després d’un congrés amb quatre candidatures, una la del president sortint, Carod-Rovira (que encara segueix defensant que ell no té res a veure en la davallada), que en aquells moments era Vicepresident del nostre país i que, així com va ser el principal desencadenant del creixement d’Esquerra, és el primer culpable de la davallada, ja que va ser un dels impulsors del segon tripartit, principal motiu de la davallada com ja he explicat i com creu tothom, i que va ser el gran perdedor i que ara marxa d’Esquerra. Bé doncs en aquell congrés, una candidatura reforçada, la de Joan Carretero, com a contrari al tripartit i amb un discurs bastant simple (independència, antitripartit i poc més) però en aquells moments ja en augment dins Esquerra, un cop va haver perdut va marxar d’Esquerra fent molt mal a la imatge del partit, tot i que després no va tenir continuïtat en bons resultats electorals degut a factors que van aparèixer més endavant (Solidaritat en les eleccions al Parlament i les CUP en les municipals). Aquesta, a la llarga va comportar una sortida important de militants cap a Reagrupament. Una altra candidatura, amb afany de notorietat per qui l’encapçalava, Uriel Bertran, que no va recollir massa suports, va generar la segona escissió en poc temps al marxar per formar Solidaritat Catalana amb en Laporta (que també tots sabem com ha acabat).
Aquestes escissions, és evident que han sigut directament una davallada de vots per Esquerra en les eleccions al Parlament (on es presentaven tant Reagrupament com Solidaritat) i que en les municipals s’ha agreujat amb la presència amb força de les CUP sobretot a ciutats importants (d’on a més Esquerra ha desaparegut del mapa).
En el futur tenim un congrés que al meu parer, no ha de ser un congrés de discussió de noms. És evident que hi ha una sèrie de noms invalidats per ser quelcom important en la direcció:
- Joan Puigcercós: ha passat la seva oportunitat sense cap punt important a valorar com no siguin els mals resultats. A més, ell mateix s’ha descartat.
- Jordi Portabella: tot i que sap nedar cap a qualsevol direcció per salvar el cul, el seu pobre resultat (tot i que el millor de les 4 capitals catalanes) crec que l’invalida. També ha descartat ser important en la direcció.
- Joan Ridao: per mi descartat pel mateix motiu que en Joan Puigcercós, però més després de sentir-lo proposar (o deixar a l’aire) una possible coalició de amb ICV a les espanyoles. Que no sap de quin partit és secretari general?
- Altres consellers del tripartit: incloc aquí el president del parlament i tots els consellers. Els crec descartats per liderar el partit, però poden tenir algun paper rellevant ja que el capital polític que han assolit no s’hauria de perdre.
A qui veig com a nom (tot i que ja he dit que no crec que sigui el motiu principal del nou congrés) per liderar Esquerra, em sembla bé a qui tothom apunta (sempre que ell ho vulgui), l’Oriol Junqueres. De totes maneres faltarà que ell vulgui ja que no té una feina fàcil.
Per acompanyar-lo podem aprofitar gent que ha estat al govern (en un segon pla) i que coneix el territori (ens caldrà per estendre complicitats) i caldrà gent nova, molta gent nova, per trencar la imatge del partit que tenim ara. També caldrà un esforç, petit, em sembla, per incloure la nostra gent al territori (i amb això no vull dir que hi hagin quotes), gent que treballa en els municipis i que ha demostrat que és la força que encara queda a Esquerra, hauríem de saber què pensen gent com els alcaldes de Manlleu (l’admirat Pere Prat), de Montblanc, Solsona o la Bisbal per exemple.
Per mi serà important les discussions sobre el futur del partit i què farem. Cal tenir en compte la història política recent del nostre partit i del nostre país (i del país veí).
Serà important reformular el futur sobre cert trencament de “dogmes” àmpliament assumits per la gent d’Esquerra, s’han de recuperar ponts de diàleg i col•laboració amb CiU, a nivell de parlament crec que es comença a fer, però s’ha fer més evident.
Amb Reagrupament ens acosten més coses que no ens separen, per això hem anat junts a molts pobles i en moments complicats per tots (tant per ells com per nosaltres) ha de ser important posar-nos d’acord i que s’integrin a Esquerra i a la direcció. Per això penso que haurem de fer un esforç de regenerar el nostre missatge independentista.
Amb la resta d’opcions independentistes que existeixen avui en dia, s’ha de dialogar i intentar aproximacions, sempre seran positives, hem de ser capaços de renunciar a moltes coses per esdevenir el pal de paller del moviment independentista. Hem de mirar maneres de fer i projectes interessants a tenir en compte com Bildu. Els resultats de Bildu són exagerats (al meu entendre) i els ha passat com va passar a Esquerra fa uns anys, els enemics els han fet la campanya. De totes maneres crec que ens hem de fixar amb ells sobretot en el paper de EA, cedint protagonisme de les sigles per agrupar sensibilitats en un moment difícil per EA, com ho és ara per Esquerra.
Un altre factor a tenir en compte és el de Compromís al País Valencià. Rellevant pels resultats però sobretot per la sensació de nova manera de fer política i de comunicació 2.0.
En l’apartat de nova estratègia política jo ho centraria en recuperar la independència com a pal de paller, centraria els nostres esforços en l’eix nacional i no en l’eix esquerra - dreta. Hem de lluitar al costat dels que ho estan passant malament, i incloc aquí treballadors i empresaris de PIMES, famílies i els més desafavorits. Calen polítiques decidides de suport a les empreses que són les que generen més riquesa i que fan possible que els treballadors puguem tirar endavant les nostres famílies.
Un altre aspecte important és el de la immigració. No podem deixar el discurs de la immigració en mans de gent com el PP o PxC. Esquerra (l’esquerra en general) hauria de tenir un discurs propi, allunyat de les teories pròpies dels contes de fades per tenir un discurs integrador però sever en les nostres costums i formes de vida. Hem de replantejar els drets dels immigrants acabats d’arribar (no pot ser que tingui els mateixos drets algú recent arribat, que potser és de “vacances” que el mateix immigrant que fa temps que és entre nosaltres i és un català més, entre altres coses per què la gent no ho entén i això abona camp per córrer als partits més xenòfobs).
I sobretot, lligar els dos temes, les millores socials, per les empreses a la independència. Hem de ser capaços d’explicar que sense Espanya no tindríem aquests problemes, que no hauríem de patir pels drets socials, que com a país lliure som capaços de crear un nou ordre social i unes noves normes més d’acord amb els nostres veïns del nord que amb els nostres veïns espanyols. No sé si és cert, probablement si, però crec recordar una piulada al Twitter que deia alguna cosa com que les retallades que està fent CiU equivalen a uns 50 dies d’espoli fiscal, encara ens en queden 310 per saber què en fan els espanyols dels nostres diners.

Anàlisi eleccions municipals 2011

2011-05-26T14:23:00.001+02:00

Després de dies sense escriure res, ni fer l’anàlisi de les municipals, torno a la càrrega.
Primer explicar per què no vaig fer l’anàlisi: ja fa temps que he vist que ni en futbol ni en política encerto mai (i dic mai!) els pronòstics.
Un cop constatat que he tornat a errar la meva porra feta a www.eleccionsasantjoan.cat passo a analitzar, primer el resultat de Sant Joan:
1.- El PSC arrasa: per mi era previsible que guanyés, per un sol motiu, no s’han desgastat en res, no han tirat endavant cap nou projecte que pogués empiphttp://www.blogger.com/img/blank.gifar a algú, i quan ho feien (empipar) modificaven o tiraven enrere. S’han dedicat a tapar forats (en sentit literal) i arreglar petits detalls i això sempre porta vots. A més contaven amb l’alcaldia (jo sóc del parer que a tot arreu almenys entre un 10 i un 20% dels vots van a l’alcalde actual pel simple fet de ser-ho). A tenir en compte que aguanten la sotragada general del PSC.
Per aquests 4 anys vinents tenen el repte (que aquest mandat no han assolit i que pronostico que no assoliran) de consensuar els temes importants amb la oposició. La legislatura els serà plàcida per què tenen una amplia majoria però els costarà fer res, en el context de crisi actual i per què no tenen cap projecte propi mig encarat (si depenen del nou CAP i el nou Institut-Escola, no tenen res).
A mi m’agradaria que tinguessin un projecte de poble de futur (penso que no el tenen, només es basen en el dia a dia) com té la companya del nostre alcalde per Campdevànol, ja que aniria millor a Sant Joan. Penso que per millorar de veritat i tenir futur cal mullar-se i arriscar, però això et pot passar factura electoral i el PSC ho evita. Si no m’erro d’aquí a 4 anys poden tenir alguna opció de seguir, però Sant Joan haurà perdut 4 anys més. I no ens ho podem permetre.
2.- CiU ensopega: difícil d’entendre que en un context positiu per CiU no millorin uns resultats molt tristos a Sant Joan el 2007. Perden de l’ordre de 50 vots. Per mi es deu, aquest cop no a una mala llista ni candidat, sinó a la mala oposició dels últims 4 anys. Aquests 4 anys han fet més d’oposició de l’oposició (d’ERC), que del govern. Han permès una legislatura molt plàcida al PSC i tothom intuïa que en cas de necessitat del PSC podien comptar (sense masses concessions) amb els vots de CiU per investir alcalde Ramón Roqué, i per això la gent a pensat que més valia votar al PSC.
Per aquesta legislatura espero que hagin entès per què no els ha anat bé, col•laborin amb ERC a demostrar les febleses i enganys del PSC i busquin un altre cap de llista (després de tenir en Raimon 2 cops com a cap de llista i 2 cops com a segon crec que toca una nova cara) i treballin per fer-nos semblar un poble més “normal” electoralment (us recordo que Sant Joan a nivell d’eleccions supramunicipals és un poble altament convergent) en el panorama català.
Crec que faran una oposició dura (a l’ajuntament i al carrer) i que buscaran noves complicitats, no tinc tant clar que puguin regenerar la seva llista amb facilitat.
3.- ERC ensopega: com a molts llocs les sigles no han ajudat gens. Crec que un objectiu assenyat era mantenir 3 regidors i esperar que CiU arribés al tercer. Però ni una cosa ni l’altre. Penso que s’ha fet una oposició tova tot i que l’aposta per la cordialitat i el respecte té aspectes positius no ha funcionat prou bé. Crec que era la millor llista, amb gent nova però que no ha sigut capaç de trencar dinàmica positiva del PSC.
Queda una legislatura per modificar el rumb. No és la pitjor ensopegada d’ERC a Sant Joan, penso que va ser pitjor fa 4 anys amb la pèrdua d’una majoria absoluta més amplia que la del PSC d’ara (més de 1400 vots respecte els 1100 d’ara del PSC) a tenir una majoria absoluta en contra. Pel què han dit durant la campanya és probable una oposició similar a la que hi havia en l’anterior legislatura.
Jo aconsellaria fer una oposició dura (com va fer el PSC fa 2 legislatures), buscant les incongruències, incompliments i el poc projecte de poble del PSC. Hauran d’estendre més ponts amb CiU, serà més fàcil a CiU ara l’interessa i en Sergi haurà de treballar per què la gent confiï amb ell.
4.- CUP no segueix el ritme: lluny dels resultats de la CUP a altres llocs, a Sant Joan no sols no millora com per entrar a l’ajuntament sinó que perd vots. Estar fora de l’ajuntament 4 anys i intentar fer alguna cosa és difícil (molt difícil) i no se n’han sortit. Han deixat passar temes importants per possibles votants seus aquests últims 4 anys sense dir res, no poden només oposar-se al nou POUM els 15 dies abans de la campanya per exemple.
Tenen la feina més difícil, seguir l’ajuntament sense ser-hi. Haurien de ser visibles en temes importants per Sant Joan (ús de les planes agrícoles i residus per exemple), tot i que crec que els serà difícil. Em sembla que també buscaran renovar la llista i treballar-hi amb més temps.
Em sembla que no se’n sortiran. És una feina difícil la que tenen i aquests 4 anys ja s’ha vist que no se’n sortien. Tot i viure en context favorable per les CUP a nivell nacional el resultat ha estat molt dolent. M’agradaria que poguessin arribar a un acord amb ERC, que els permetés seguir més l’ajuntament i que d’aquí 4 anys no hi haguessin 2 candidatures independentistes a l’ajuntament, tot i que d’aquí a 4 anys no sé som estarà el panorama polític nacional.
5.- PP l’alegria: no els han votat ni els seus, treuen sempre uns 80 vots (com a mínim) i han arribat als 50. Mala llista, mala campanya i pitjor candidat (sobretot en els debats).
No repetiran llista.
Han cremat la marca per temps.

A nivell nacional i comarcal alguns apunts:
- CiU aprofita la mala situació del PSC per escombrar. Patata calenta a Badalona (espero que el què diu en Falcó, candidat de CiU a Badalona que el del PP és un patata es demostri, ja que en serà l’alcalde i pot cremar si és així molt crèdit del discurs xenòfob arreu) que no sé com resoldran. Ull al sainet de Vic, amenaça a l’estabilitat d’Uniò? Bon resultat a Ripoll (previsible em semblava) i excel•lent resultat a Ribes. Que es plantegin què els passa a Camprodon.
- PSC en caiguda lliure. Perden Barcelona de forma clara, perden Girona i poden perdre Tarragona, només mantenen Lleida (molt bon alcalde, i millor pel país si acaba pintant alguna cosa al PSC). Noticia bomba: perden la Diputació de Barcelona. Sense comentaris. Espero que acabin de perdre Campdevànol (no sé què farà ERC però espero que sàpiguen llegir els resultats).
- ERC segueix el PSC. Tot i mantenir algunes alcaldies importants amb majories (Solsona, Montblanc,...) la patacada és important i generalitzada. Alegria per en Pere Prat a Manlleu, la feina ben feta té recompensa. Felicitats a la Carme de Vallfogona, en David de Les Lloses (que amplia la majoria) i a l’Esteve de Pardines (ets molt gran Esteve). A la Teresa ànims, has fet una bona feina.
- ICV com sempre: curiós que la quarta força en vots a Catalunya tingui només un sol regidor a la comarca (i a Ribes).
- PP pujada important: vots del PSC? Sort que a Sant Joan ni a la comarca tenen presència.
- CUP en augment: s’haurà de veure com evoluciona el vot independentista aquest 4 anys (i com ho fan a les alcaldies que tindran). De totes maneres amb uns 100 regidors és un fenomen incipient però limitat (uns 460 regidors PP i 1100 ERC per posar uns exemples).
- PxC fa fàstic: i en tenim a Ripoll.

Per acabar, felicitar al meu alcalde (per mi ho és encara que per ell no sé si ho sap que ho és) pel resultat i espero que sigui capaç d’escoltar i no només els seus o els que es pensa que el poden votar, si no a tots els santjoanins, fins i tot els que no el votarem mai.

Discussió al voltant de la “Festa del Rugby Català”

2011-04-21T15:00:00.001+02:00

Aquest apunt bé a reflexionar sobre l’article del president de la Santboiana, el senyor Toni Gabarró sobre l’anomenada Festa del Rugby Català, el partit USAP – Toulon de la Heineken Cup del passat 9 d’abril a Montjuïc i per comentaris similars d’altra gent de rugby.
Jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, zona de poc rugby. La meva relació amb el rugby, que jo recordi, comença amb l’assistència a algun partit de rugby a la Foixarda amb el meu pare (jugador de futbol però aficionat als esports). El fet de viure a Sant Joan de les Abadesses em va apartar del rugby (repeteixo no éhttp://www.blogger.com/img/blank.gifs una zona de rugby històricament) fins que un cop estudiant a Barcelona em vaig tornar a acostar a aquest esport, quan vaig començar a jugar amb la facultat (els Agrícoles) a la lliga universitària. Des de llavors, un altre salt en el temps, torno a Sant Joan i deixo de banda el rugby. Fins fa uns 3 anys, coincidint amb la bona marxa de la USAP, tot i que pel mig seguia algun partit de la Santboiana pel 33 (per què no en segueixen fent ara?) i amb l’arribada de la TDT i el canal Teledeporte que fa la lliga anglesa. Amb el cuc del rugby un altre cop al cos, coincideix ara fa un any i mig que deixo de jugar a futbol sala i buscant alternatives per internet trobo uns “bojos” pel rugby a Olot (molt més a prop de casa, “només” uns 30km) i després d’anar a veure un partit de lliga de tercera catalana, començo a entrenar i a l’inici d’aquesta temporada em deixo convèncer per jugar a la segona catalana de rugby amb els Teixons del Garrotxa Rugby Club.
Com es pot veure no sóc un dels de rugby de tota la vida, però alguna cosa m’agrada, ja que a part dels 60km per entrenament (2 dies a la setmana) i els dels partits (60km com a mínim), ho combino amb una feina de comercial per Espanya (amb moltes setmanes fora de casa) i una família (amb una santa dona) amb tres fills entre 1 i 5 anys.
Una de les coses que diu l’article és que la salut del rugby català no és bona. Discrepo en part, m’explico. Crec que ara hi ha més implantació geogràfica que fa 20 anys, que és quan ho compara la carta, em sembla que ara hi ha clubs on mai n’hi havia hagut (Olot, Banyoles, Manresa, Torroella...) per tant ara està millor implantat al territori, creixen nous clubs, però, probablement té raó quan planteja que el nivell de fa 20 anys era millor que ara. Això ens hauria de fer reflexionar a tots dins el món del rugby català. Jo, envoltat de gent que entén el futbol, però no el rugby, utilitzo sovint l’argument de Itàlia, m’explico: han entrat als Sis Nacions i ara a la lliga Cèltica, com a decisió estratègica adoptada per fer créixer el rugby en un país important d’Europa. Aquí hauríem de ser capaços de dotar d’eines als equips que comencen per poder fer aquest salt endavant. A zones on no es juga a rugby, trobar una trentena de persones disposades a començar de zero (molt amb una edat no infantil, prop dels 30 i sense haver jugat mai) es fa difícil i tenir ajuda d’equips consolidats seria important i això no es dóna. I nosaltres, al Garrotxa no ens podem queixar d’això, aquest estiu sense anar més lluny vam compartir entrenaments amb el primer equip de la Santboiana (i s’aprèn ràpid, molt ràpid al costat dels que en saben). Un altre problema associat a aquest i de difícil resolució (també) és la presència de segons i tercers equips en lligues baixes de Catalunya, que fa que en determinats trams de la lliga acabi jugant habituals de segona i tercera, completament amateurs i alguns novells, contra gent habitual de Lliga Nacional (o fins i tot més amunt) semi-professionals.
Una dels altres apunts que es fan a la carta és el del tema ajudes econòmiques a la USAP i el mal tracte al rugby del principat. Discrepo en part, pel què tinc entès, l’aportació econòmica a l’USAP en format de patrocini la fa Turisme de Catalunya, que poc té a veure amb l’esport. Aquesta acció de patrocini s’ha de veure com una inversió per part del govern del nostre país en un equip punter de rugby de la lliga francesa (fixeu-vos que no dic país veí, jo penso que som un país, únic, els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ho sento, però jo penso així i em nego a dir-los equip francès), que porta el nom de Catalunya als principals estadis de França, d’un dels esports més seguits i hem de tenir en compte que França és el país que més turistes aporta en els visitants del principat, per tant crec que no té res a veure amb inversió esportiva i molt en inversió publicitària.
Ara, completament d’acord en la manca de suport econòmic en el món dels esports. Aquí vivim en un país on el patrocini privat en l’àmbit de l’esport se l’endú el futbol i la resta a buscar engrunes. I els públics, a diferència del què passa a l’estat espanyol, on en cada zona hi ha un sol equip que destaca en algun esport “minoritari” (Lleó i Ciudad Real l’handbol, La Coruña l’hoquei herba, el rugby i l’handbol a Valladolid...) i ¡ les institucions s’hi aboquen per promocionar la ciutat, autonomia... aquí tenim multitud de llocs amb esport d’equip o individual que fan inviable poder disposar de prous recursos per subvencionar tot el què s’hauria de subvencionar. Agreujat a més que fins ara no és un esport olímpic (ho serà el rugby a 7, però no el 15). I a partir d’ara preparem-nos, les retallades poden ser brutals, si ho són en sanitat o ensenyament, més ho seran en esport. La possible solució és molt complexa i passa per disposar de més diners (se m’acut una via directe per fer-ho, però no és ràpida).
Un altre tema que toca, és el tema dels fixatges per part de l’USAP de jugadors del principat. Segur que té tota la raó, però què en traiem de lamentar-nos? I és culpa 100% de l’USAP? Primer no en traiem res de lamentar-nos, s’ha d’intentar que no es repeteixi i segon, el Barça o l’Espanyol no actuen així en futbol? Si poguessin ho farien i per això no dic que és 100% culpa de l’USAP. L’USAP com a entitat que gestiona un equip professional al 100% i com a empresa (també es ressalta a la carta, és una empresa), té uns objectius (econòmics) i els ha d’assolir com sigui. Desconec si l’USAP signa acords o si en té signats amb clubs del principat, però pel què sé el Barça, arriba a acords amb equips en els següents termes: prioritat per fitxar nens de les escoles dels clubs (em sembla que s’obliguen a provar nens cada any si l’equip emissor creu que tenen nivell), a canvi ofereixen partits d’equips base a casa de l’equip emet els nens (si les instal•lacions són correctes) i un bonus econòmic segons el nivell que assoleixin els fixatges (arribar a juvenils, filials o primer equip, títols...). Crec que podria ser una via de treball, es pot arribar a un acord, amb suport tècnic per part de l’USAP als equips i contraprestacions econòmiques segons el nivell que assoleixi cada nen fitxat.
Pel què fa a la denominació de la “Festa del rugby català”, estic d’acord que la denominació potser no és la més encertada, però repartiria culpes almenys en 3 parts: la més petita, potser per l’USAP, una part gran pel Barça, que si no tinc mal entès era l’organitzador, i en tercer lloc, i potser la més gran, per la Federació Catalana de Rugby, que va deixar utilitzar el nom de Catalunya sense treure’n prous “beneficis”. Si s’hagués volgut fer una mica més bé, estic d’acord que s’havia de convidar capitans de la selecció, representació dels clubs (no val la desfilada prèvia al partit) i més implicació per part dels que juguem a rugby a Catalunya (i això no vol dir que ens paguessin l’entrada).
Acabo de repassar el què he escrit i em sembla que m’ha quedat una defensa molt aferrissada de l’USAP i no era la meva intenció, en tenia un altra, que intentaré que quedi clara en un resum:
El transfons de la carta són els problemes del rugby a Catalunya, al meu entendre venen tots d’un de sol, que és el pas al professionalisme del rugby. El rugby d’avui és un esport 100% professional en els països punters, a casa nostra comença a ser semi-professional. I això és un problema, anem tard. Però per mi ve encara agreujat per què molts altres esports “minoritaris”, com l’handbol, el waterpolo, el voleibol... de primer nivell a casa nostra són esports professionals i el rugby no, i això encara és un problema més greu.
És cert que tots aquests esports tenen una avantatge respecte al rugby, que és són olímpics. El rugby, ara serà olímpic en el format rugby a 7, haurem d’aprofitar-ho.
Això que exposo ens complica la vida a l’hora de desenvolupar el nostre esport a Catalunya que es redueix a 3 problemes:
- Temps: el temps juga al nostre favor, podem tenir en breu una bona base on treballar, el rugby serà un esport cada cop més popular, haurem de saber aprofitar aquesta base. El què no sé és si això ens val o hauríem d’accelerar-ho, i la única manera de fer-ho és amb...
- Diners: escassos i ara encara més. Haurem de buscar solucions imaginatives i buscar recursos on sembla que no n’hi hagin.
- Mitjans de comunicació: també són diners, però d’una altra manera. Si no sabem posar a favor nostre els grans mitjans de comunicació no tirarem endavant, i això inclou sobretot TVC, podent retransmetre l’USAP (com més partits millor) i la lliga espanyola amb els partits de la Santboiana.
Com a solucions al 3 problemes, i no només per atacar cada un dels problemes per separat proposo:
- Col•laboració entre clubs a nivell de Catalunya: això hauria d’augmentar el nivell mig dels jugadors. Molt important el paper de la Santboiana, com a principal club del principat i com a motor d’aquest augment de nivell.
- Col•laboració amb l’USAP: ells han fet una aposta (empresarial) per créixer cap al sud, no tenen volta enrere, això juga al nostre favor, oblidem rancúnies i ofenses i aprofitem-ho. Obliguem-los a establir acords de col•laboració reals amb els clubs de rugby del principat (no un acord de poca base esportiva i molt de mercantil amb el Barça), de pedrera, de col•laboracions amb entrenadors, amb presència dels equips de base a tornejos al principat, de presència d’equips de base (com premi a la victòria a la lliga catalana?) al torneig de l’u de novembre a Perpinyà, de pre-temporades “conjuntes” entre USAP i Santboiana (o altres), més partits de l’USAP a Barcelona (lliga, Heineken...)...
- Federació més activa: necessitem més presència al territori, l’ajut de la federació ha de ser més que econòmic, logístic, s’ha de professionalitzar i ajudar tècnicament als clubs.
- Necessitem arribar a acords amb mitjans de comunicació per ser visibles, desconec els motius per què TVC va deixar d’emetre partit de la Santboiana, però ara que tenim Esport 3 (i la TDT en general) ha de ser més fàcil tenir-hi presència. Poder emetre els partits del TOP 14 de l’USAP també ajudaria a fer visible el nostre esport.
- Imaginació: per tenir més recursos, no només econòmics. En tema de mitjans treballar bé els 2.0, ens falta, la pàgina de la Federació és com a mínim deficient (s’ha de professionalitzar), hem de ser més actius en les xarxes socials i en la presència a mitjans d’internet, si ets molt actiu (i els dones les notícies mastegades) els mitjans d’internet responen. Si no sortim a la televisió per què no fem una televisió per internet? Es pot fer un portal amb televisió, notícies, venda online... rentable, amb anuncis, vendes...
No ho sé, a vegades somio despert, però amb el meu bagatge personal, essent regidor d’un ajuntament petit vam organitzat un parell de campionats d’Espanya de duatló (amb una inversió inicial forta i un esport minoritari), una prova de campionat del món de trial (esport molt car de dur a un poble) amb cert èxit. He participat en campanyes electorals municipals, pocs recursos econòmics i moltes coses a fer (i les hem fet), sóc cap de ventes d’una empresa petita amb moltes idees i ara poc recursos i fem coses importants, amb imaginació, esforç i ganes (que no dubto que tots n’hi poseu a la Santboiana) es pot tirar endavant.
Per últim felicitar-vos per la feina que feu i per la part que em toca més directament agrair-vos el tracte que heu tingut amb nosaltres, el Garrotxa RC sempre, i sobretot quan vam jugar aquest any contra el vostre tercer equip al Baldiri Aleu (podré explicar que he tingut l’honor de jugar-hi sempre més) que vam rebre un tracte impecable i molt d’agrair.
Visca el rugby! Visca el rugby català! Visca Catalunya! I ferro Sant Boi!

El temps passa ràpid, molt ràpid

2011-04-19T16:07:00.009+02:00

Des del passat 20 de gener no he escrit al bloc, passo èpoques, en aquest temps que ha passat ràpid, molt ràpid, han succeït diferents coses que m’agradaria destacar i resumir.
En aquest temps hi ha hagut un terratrèmol, impressionant al Japó, acompanyat d’un tsunami terrorífic (només cal veure algunes d eles imatges que circulen per internet), que encara ha provocat una desgràcia (potser no tan mortal com el tsunami, però de conseqüències a més llarg termini), com ha estat l’accident nuclear de la central de Fukushima. S’han dit moltes coses sobre l’accident i a mi em sorprèn el que un expert va dir pocs dies després, que totes les casuístiques d’accidents en una central nuclear es poden reduir gairebé a una de sola: la falta de llum elèctrica en una central. De la llum en depèn la seva refrigeració i la seva seguretat. Doncs resulta que si bé és cert que hi havia 3 sistemes d’alimentació d’energia, la llum de la xarxa (desapareguda després del tsunami i per tant impossible de recuperar a curt termini), els generadors propis (inundats amb el tsunami i inutilitzables) i les bateries (pensades per a poques hores de falta de llum si no es recarreguen) la central va quedar sense energia elèctrica i d’aquí tots els problemes, que són molts. No entraré a valorar si s’ha actuat bé o malament, simplement no ho sé, no sóc enginyer nuclear ni cap cosa que s’hi assembli. El què si que vull valorar és la idoneïtat de l’energia nuclear. Jo, tot i ser d’esquerres, pensava (no sé si encara penso) que l’energia nuclear era la única alternativa per seguir creixent com a societats, ja que sembla que no estem disposats a renunciar a moltes coses que l’energia ens aporta. Però aquests dies s’han dit moltes coses, com que l’energia nuclear representa només un 3% de l’energia utilitzada a Espanya, a Catalunya representa més i a països com França és majoritària. A mi, que només representés un 3% em va sorprendre molt, però quan t’ho expliquen, que l’energia que es consumeix a Espanya “només” un 30% és energia elèctrica, la resta, el 70%, es energia usada en el transport, una barbaritat. Tots els ecologistes, gent que té respecte pel medi ambient i similars ens hauríem de plantejar, igualment que la utilització de l’energia nuclear, l’ús del transport que es fa, potser hauríem de començar a plantejar-nos la obligatorietat del transport de mercaderies per tren (algú entén que la principal via de mercaderies per carretera, no sols d’Espanya, sinó d’Europa, l’AP-7 no tingui el desdoblament amb via d’alta velocitat?). Pel què fa l’energia nuclear, si bé fa 3 mesos n’era partidari, ara no sé què dir-vos, penso que en ple accident és difícil fer judicis de valor no influenciats i que caldrà que passi un temps i que la discussió de l’energia no es centri en nuclear si – nuclear no, caldrà fer un debat més ampli sobre l’energia en general (principalment sobre l’ús i sobre les fonts).
Un altre front obert, el futbol i el Barça. Portem un dels 4 partits contra el Madrid, amb un empat, que ens val a nosaltres (seguim 8 punts per davant) i no a ells, encara que ens vulguin fer creure que va ser èpic, us remeto a l’escrit del Marca de Don Alfredo Di Stefano. Si nosaltres, fa uns anys ens conformàvem a salvar les temporades guanyant a casa al Madrid, ara ells es conformen a empatar a casa amb nosaltres i jugant com un equip de les darreres places de la lliga. A més, tenen una cara de queixar-se dels àrbitres, en Pepe, l’assassí no hauria d’acabar cap partit i el joc brut general per part seu hauria de fer que cabessin no amb 10 si no amb 9. Demà, a la final de Copa, costarà treure el partit, tot i que crec que guanyarem. Els altres dos, a la Champions, només hem d’empatar el de casa seva i guanyar el del Camp Nou. Per cert, sobre el Marca i en Piqué, no em crec el què diuen, però si fos veritat, en Pepe és el que s’ha d’emprenyhttp://www.blogger.com/img/blank.gifar per lo del seu rei? http://www.blogger.com/img/blank.gif
Un altre esport, el rugby. A nivell personal, al Garrotxa, hem acabat en sisena posició, molt bon lloc per ser novells a segona, tot i que acabem amb mal sabor de boca, ja que els últims 6 partits (l’últim tram) s’han fet molt llargs, degut a les lesions i la poca profunditat de plantilla i falta d’entrenament físic. Pel què fa a la USAP, fantàstic final de temporada, a quarts de la Heineken i a Barcelona, amb presència de tota la família en ple (on vam gaudir d’un dia diferent amb rugby, música i calor, molta calor) van guanyar el Toulon i ara som a semis, que haurem de jugar a Northampton. A la lliga, han anat escalant posicions, estan vuitens i tenen a un partit la quarta plaça. Haurem de seguir les evolucions.
En política nacional, tela el tema de les retallades. Crec que es fan algunes de les retallades que no toquen (sanitat o educació), però arribar a com diuen que no es pugui anar a parir a Campdevànol, per exemple, crec que és exagerat. A més caldrà veure com acaba el fons de competitivitat, reclamat per tots, fins i tot pel PSC, que diu que hi està d’acord i que ho recolzarà a Madrid (s’haurà de veure) i que ara diu l’Espe que ho portarà a la justícia (tot i que el PP quan és a Catalunya diu que el govern central l’ha de pagar). També hi ha el tema de les consultes, la del 10 d’abril a BCN, va ser un èxit, un 19% del cens que inclou immigrants i majors de 16 anys és una barbaritat encara que a Espanya s’entestin a dir el contrari. Per cert, escoltant ràdios espanyoles, em sembla que no saben el què està passant a Catalunya amb el tema de la independència, ells segueixen pensant que això és cosa de quatre cap calents i no s’adonen que ara ja som molts, de totes les tendències (fins i tot CiU), edats (molts joves però gent gran també) i de tots els orígens (fins i tot molts nascuts a Espanya i castellanoparlants habituals), i que quan vulguin fer alguna cosa per evitar la nostra independència ja hauran fet tard.
Pel què fa a la política municipal, constatar que a Sant Joan ERC ha fet una molt bona llista, la de Sentit de poble, encapçalada per en Sergi Albrich que crec i espero que farà molt bon resultat. És una llista molt renovada, els veterans d’ERC a Sant Joan no hi som, només en Pep com a militant històric, i la Roser com a exregidora, la resta de primeres files o històrics (la Bet, en Carles, en Menci i jo mateix) no hi som, els altres dos regidors actuals tanquen les dues llistes (la dels 11 primers i la de suport, els que fan 21). Per tant podem dir que és una llista molt renovada, contrasta amb la llista de CiU o del PSC, molt continuistes (o iguals en el cas del PSC) amb alguna petita sorpresa. Falta veure la del PP i de la CUP, però aquesta poca renovació i les dificultats dels dos darrers grups a arribar a fer llista demostra que és difícil fer una llista, molt difícil fer una bona llista i això fa que la llista de Sentit de Poble tingui més valor. És una llista de gent nova, implicada amb Sant Joan, de gent vàlida i que pot fer un molt bon resultat a les properes eleccions del 22 de maig.

Gràcies Espanya, gràcies espanyols

2011-01-20T22:01:00.002+01:00

Aquests dies estem vivint una sèrie de fets que poden marcar, marcaran, el futur del nostre país.

1.- Les llengües al Senat espanyol: tota la polèmica de les llengües al Senat, els traductors i tota la pesca, que per mi és la xocolata del lloro a nivell de país, ens demostra com veuen els dos grans partits espanyols el seu estat, uniforme, monolingüe i moooooolt espanyol.

2.- El dèficit de les comunitats autònomes i els dubtes de l’estat autonòmic: amb l’excusa del dèficit estatal i de les comunitats (un 70% del dèficit de l’estat espanyol es deu a l’estructura de l’estat i només un 20-25% a les autonomies), es posa en dubte la viabilitat de l’estat autonòmic, quan la gran despesa de les autonomies es deu a serveis imprescindibles (sanitat i educació) i on les febleses del nostre sistema de finançament queden ven paleses. Això, crec que no és massa rellevant a nivell de país (en tot cas discutiran la futura estructura del seu país, no del nostre) però si que pot accelerar la separació de Catalunya i Espanya ja que crearà més sentiment independentista a casa nostra.

3.- Un dels temes que menys s’ha comentat, però per mi el més important pel nostre futur: el corredor mediterrani de ferrocarril. És impossible d’entendre que el govern espanyol aposti, per davant del corredor mediterrani (d’una importància cabdal pels Països Catalans i per la seva vertebració) estratègic econòmicament, per l’eix Algesires – Sevilla – Madrid – Saragossa – París, que ni és eix ni té sentit.

Haurem de veure com evolucionen aquests temes i quins sortiran d’aquí fins a les eleccions espanyoles 2012, que no ho oblidem, fotre canya als catalans dóna vots (i això ho fa tant el PP com els pogres del PSOE).

Després de les eleccions

2011-01-14T15:51:00.002+01:00

Ara feia molts dies que no escrivia res, dies intensos políticament, tenim nou President al país i es viuen moments convulsos en alguns partits i moments plàcids en altres.
En el partit ara del govern CiU el ritme ha estat frenètic, tancant un govern i gairebé ultimat en tots els seus càrrecs. Les cares més visibles (Consellers i alts càrrecs de les Conselleries) per mi presenten un gran encert, el Conseller de PTOP, Lluís Recoder, de qui tothom en parla meravelles i que em sembla que ha demostrat ser molt vàlid en els seus anys d’alcalde Sant Cugat i molts dubtes, no tant per si són o no són vàlids (recordem que Mas va prometre el Govern dels millors) sinó per què presenta massa cares de fa set anys, de l’últim govern Pujol (Rigau, Puig, Mas Collell, Pelegrí) i sobretot una mala cara la Consellera de Justícia, Pilar Fernàndez, recordem contrària a les consultes per la independència.
En el PSC, el festival és continu, i només faltava Barcelona amb l’Hereu (algú li ha dit que es miri alguna vegada en vídeo o s’escolti? Em sembla que si ho fes plegaria de cop).
En el PP, sembla que de moment no treuen massa pit, tot i que ho podrien fer (en quin país vivim, com més ens foten més els premiem).
IC-V tot i salvar els mobles estan a la grenya pel senador (al final serà en Saura), i això que el càrrecs no els importaven.
A ERC després d’un mal inici post-electoral, sembla que tot torna al seu lloc i s’han centrat en preparar les municipals (la millor pensada dels últims anys) i excepte en Portabella que dóna titulars la resta es mantenen dins la línia.
A SI, van a la seva, a mi em costa entendre’ls, volen un partit obert i primàries a BCN, però al mateix temps veten candidats de la possible coalició independentista (que ja era hora que algú plantegés).
I a Reagrupament han passat de l’eufòria a la crua realitat.
Només demanaria a en Joan Puigcercós que ara que ja ha dit que no repetirà com a President d’ERC no tanqui les portes a ningú i que es plantegi realment la possible readmissió de la gent de Reagrupament ni es tanqui a possibles coalicions amb ningú, per no hipotecar qui vingui a darrera, ja que em sembla que molts dels problemes amb altres grups són de tipus personals.

Atac a la línea de flotació del país

2010-12-22T22:09:00.004+01:00

Avui s'ha conegut una sentència del tribunal suprem espanyol que ataca la línea de flotació del nostre país, ataca directament el sistema d'inmersió lingüística del nostre sistema d'ensenyament.
Aquesta sentència derivada de la del constitucional, per mi és més greu i caldrà una resposta encara més enèrgica per part dels nostres polítics, que no poden deixar passar un atac com aquest.
La primera pedra de toc pel nou govern que vindrà està servida i ens servirà per veure com encara la "transició nacional" promesa per Mas.
Ara i més que mai, tots amb la nostra llengua.

I pels que encara no veieu clar quin és el nostre futur, no ens en deixen cap altre, la independència.

Què votar el 28-N?

2010-11-25T18:27:00.004+01:00

S'acosta diumenge i les eleccions i tot i que aquests dies sóc de viatge i estic desconnetat aquests darrers dies de la campanya, m'agradaria fer certes reflexions sobre què votar, i sobretot, què no votar.

- Plataforma x Catalunya: cal argumentar alguna cosa? Invotable.
- PP: amb les campanyes anticatalanes i xenòfobes s'ho mereixen? Haurien de fer-s'ho mirar.
- Ciutadans: extrany que amb les desercions que han tingut segueixin comptant, i amb les seves teories de discriminació del castellà a Catalunya, haurien d'estar avergonyits de tanta mentida.
- PSC-PSOE: amb visió espanyola de Catalunya, de la mà d'en ZP i els "catalans" Corbacho i Chacón? Tenim un problema amb aquesta esquerra.
- ICV: coincideixo amb molts, el pitjor error d'Esquerra en aquests dos governs, fer-lo partíceps. Només pels més fervents seguidors.
- Reagrupament: una decepció, crec que el senyor Carretero tenia bona reputació que ha arruïnat (segons el meu parer) amb una manera de fer poc ajustada a les coses que predica (llistes obertes, estatus de partits polítics...).
- Solidaritat: crec que serà uns de les sorpreses tot i en Laporta, personatge complicat, amb clars i obscurs.
- CiU: els que guanyaran, fàcil. Espero que tinguin clar només una cosa, lluitar pel concert econòmic i que no hi renuncïin de seguida. Fan de mal fiar.
- ERC: l'opció menys dolenta, amb molt errors en els governs precedents, però amb un gran encert, insistir en el nou estatut, al final un fracàs però que ha posat en solfa la relació de Catalunya amb Espanya i que ara planteja el següent pas, el dret a decidir. Espero que siguem prou valents i coherents per ajudar a CiU en el concert econòmic. Per cert, bona campanya la de Gent Valenta. La meva opció.

La gran incògnita però per mi és la participació, per mi serà menor del 50%, un fracàs de la democràcia. Espero equivocar-me.

Bé, diumenge sabrem alguna cosa més.

Rugbi infantil a Perpinyà

2010-11-03T21:03:00.004+01:00

Dilluns passat, dia 1 de novembre, i després de mirar 2 calendaris laborals francesos, on em va semblar que per ells era laborable, vam decidir anar a passar el dia a Perpinyà amb els nens. Com que la nit de dissabte a diumenge s'havia canviat l'hora, els nens es van llevar d'hora i poc després de les 9 del matí ja estàvem en marxa.
Poc després d'un quart d'onze erem a l'entrada sud de Perpinyà, i tot indicava que no treballaven i que era festiu com a Catalunya sud. Vam entrar cap a la Plaça Catalunya i efectivament tot tancat.
La decisió següent va ser anar cap a la reserva d'animals de Sigean, al nord de Perpinyà, però en Pau ens va insistir en passar pel camp de l'USAP, i com que ens venia de pas ho vam fer. Al arribar al camp, hi havia molt moviment (no el d'un partit del primer equip) i ens vam parar. Doncs, bé hi havia un torneig de rugbi infantil, amb equips de base de l'USAP, de Ceret, de Pau, del Biarritz, de l'Stade Francais i altres que vaig ser incapaç de reconèixer.
En Pau ens va fer quedar a veure els nens com jugaven i vam estar una hora i mitja veient com jugaven i amb en Pau (sobretot) i en Guiu embadalits ja que veien nens no molt més grans que ells jugant a rugbi. I en Berenguer menjant com un golafre xurros (almenys es va menjar 3 o 4 xurros).
Un cop ens vam haver cansat de veure rugbi vam anar a dinar al centre de Perpinyà i vam descobrir que hi havien algunes botigues obertes i vam comprar alguna coseta (un dels objectius inicials de la sortida) per tornar cap a casa i arribar-hi sobre les 17h.
Ah! i després a jugar a rugbi amb en Pau i en Guiu a davant de casa.

En resum, un dia divertit i diferent.

A la festa dels Súpers!

2010-10-31T18:13:00.004+01:00

Diumenge passat vam passar part del diumenge a la festa dels Súpers, del Club Súper 3, a l'estadi Olímpic Lluís Companys i al seu voltant.
Amb la Gemma tota la setmana anterior fora, vam veure gairebé cada dia l'anunci de la festa al K3 i els nens, sobretot en Pau, insistien en anar-hi. Amb l'excusa de què en Carles Bassaganya, l'Helena, en Miró i l'Elna hi anaven en vam animar a baixar-hi. Només arribar, l'odissea del dia, aparcar. Vaig tenir sort i vaig poder accedir a davant de l'estadi, a la zona del lateral, on vaig poder deixar els nens i la Gemma i jo a intentar aparcar. Ho vaig poder fer en una zona arbrada i ficant la furgoneta com vaig poder entre dos cotxes, darrera l'estadi Pau Negre.
Primer els nens van jugar en una activitat amb monitors i després vam entrar a l'estadi, on a l'escenari, feien l'espectacle del club Super 3, amb tots els de la família Súper i algun dels dibuixos animats. En Pau, seguia molt interessat la trama i content de veure personatges de la tele en viu, però una de les coses que van demostrar que valia la pena haver-hi anat va ser la cara d'en Guiu quan va veure aparèixer a l'escenari en MIC, va quedar embadalit i gairebé plorava de felicitat.
Un cop va acabar, vam fer els 3 nens socis del club (que en té més de un milió) i després vam dinar d'entrepans, asseguts a una escala com milers de persones feiem. Vam fer un volt per lq pista i després, ja en companyia d'en Carles, l'Helena, en Miró i l'Elna, vam anar a la paradeta de Monty, per què en Pau volia anar en bici, i després de fer gairebé una hora de cua, vam pujar a la bici en Pau i en Guiu i en Miró, que podeu veure a la foto.
A part de la molta gent que hi havia, és una bona experiència per fer (no més d'un cop l'any) amb la família.

Vic Crancs 15 - Garrotxa RC 19

2010-10-16T22:24:00.003+02:00

Si, hem debutat amb victòria.

En el primer partit de segona divisió catalana per part del Garrotxa, ens hem enfrontat al Vic. El partit ha estat molt igualat i s'ha resolt per petits detalls. Hem començat molt bé, ja que pràcticament el primer cop que hem passat del mig del camp, hem entrat a 22 i hem fet el primer assaig, tot i que no hem pogut transformar, i ens hem posat 0 a 5. Els Crancs han reaccionat i ens han empatat a 5, i tampoc no han fet la transformació. El Garrotxa però, ha seguit jugant com fins al moment i de seguida ens hem tornat a posar per davant, amb una segona marca sota pals, que a més hem transformat, per posar el 5 a 12. A partir d'aquí, els Crancs han posat setge a la nostra línia de marca i per 4 o 5 cops hem refusat atacs des de la línia de 5 metres (inclòs un intent d'assaig per part del seu 15 que ha plantat la pilota a 2 pams de marca pensant que estava a dins). Cap al final de la primera part hem trencat la seva defensa i amb un molt bon contratac ens hem quedat a un pam de fer la tercera marca i la jugada i la part ha acabat amb un avant nostre.
Jo, he jugat tota aquesta primera part d'ala.
En la segona part, hem començat despistats i s'ha notat, ens han fet dues marques molt seguides, tot i que no n'han transformat cap (i un dels petits detalls, els dos intents han acabat estavellant-se als pals), tot i així s'han posat per davant 15 a 12. En aquest moment crític, hem sabut reaccionar i hem fet una altra marca, que a més hem transformat per posar-nos 15 a 19. A partir d'aquí el partit ha estat nostre, hem dominat, i amb un cop de càstig favorable podiem haver sentenciat el partit, però per una errada del nostre línia (el que marca els fores de banda) ens han invalidat el xut. Els últims minuts hem pressionat la seva línia de marca (amb 2 touches i una melé a 5 metres, totes perdudes) buscant la quarta marca que ens donés definitivament el partit i el bonus ofensiu. Però, encara hem hagut de patir, ja que ens han tret de la seva 22 i han sortit molt bé del seu camp, però amb un avant s'ha acabat el partit i ha arribat la nostre victória.
Aquesta segona part no he jugat ni un minut, ja que m'han substituit a la mitja part.
En el partit he juat dos ripollesos, un a cada equip, un ribetà (conegut de fa anys) pels Crancs, i jo, un santjoaní amb el Garrotxa RC.
I la setmana que vé, a Hospitalet.

Crancs Vic vs. Garrotxa RC

2010-10-14T22:25:00.003+02:00

Dissabte 16 d'octubre comença la lliga pels Teixons del Garrotxa, ens enfrontem al Vic, a Vic el dissabte a les 16h. Serà la primera prova de toc per veure si ens podrem mantenir a segona. No pinta massa bé, tenim molts lesionats (segurament anirem justos d'efectius) i darrerament no hem entrenat massa gent, a més de fer uns dos darrers partits bastant lamentables (tot i la victòria fàcil del partit davant el Banyoles).
Bé, pels que vulgueu us espero al camp del Vic (al costat del camp de futbol), el proper dissabte 16 a les 16h.

Jugant amb el Garrotxa

2010-10-11T16:33:00.004+02:00

Els que ja hem seguiu o em coneixeu, sabeu que he començat a jugar amb el Garrotxa Rugbi Club, i a dia d'avui, he jugat ja un parell de partits. El primer va ser fa 15 dies, a casa, a Olot contra el Manresa, equip acabat de crear, amb 6 o 7 ex-jugadors dels Crancs de Vic. El partit, per nosaltres va ser fàcil, ja que èrem uns 30 hi vam alinear 2 equips per banda, mentre que ells només eren només una vintena. El resultat va ser el de menys i jo vaig començar com a ala la segona part i quan feia uns 20 minuts que jugava va entrar un company. A nivell de joc, no vaig entrar massa en joc, però vaig tenir temps de fer n parell de placatges i alguna jugada d'atac (un parell de retorns que vaig agafar jo directament del xut).
La sensació de tornar a jugar després d'uns 11 anys va estar bé, a més començar tranquilament va bé per evitar problemes i lesions.
La setmana passada no vaig poder jugar contra el GEiEG ja que era fra, però dissabte vaig tornar a jugar. Aquest cop contra un altre equip nou, el Banyoles. Són molt joves, poc pesats però estremandament físics (diu que la majoria estudien Educació Física). El partit a nivell de joc va ser fàcil per nosaltres, degut a la falta d'experiència d'ells i al major pes de la nostra davantera, però compensat per la falta de físic nostra (ja que divendres vam entrenar 2 hores i dissabte al matí 2 i mitja més) i per la falta d'efectius, només 18 jugadors. Vaig començar a la banqueta, però als 5 minuts i per la lesió d'un company vaig sortir de segon centre. A la segona part i com que encara vam tenir un parell de lesions més, vaig acabar jugant de flanker, a la davantera, cosa que només havia fet en una ocasió uns 20 minuts.
De centre em vaig veure prou bé (excepte un error de placatage, i un cop de càstig per robar la pilota des de terra després de fer un bon placatge). En canvi com a tercera, molt perdut, bé a les melés (la giràvem sempre del meu costat, més pel pilier que per mi), i no tant als rucks on anava molt perdut i vaig fer el meu segon cop de càstig (per robar la pilota de terra amb les mans en un ruck). A més, a les touches feia de saltador sense tenir ni idea de com cantàvem les sacades.
Al final, el resultat va ser que vaig acabar molt cansat, però sense lesions (una rascada al front, un parell de trepitjades a les cames i l'espatlla molt cansada).
Dissabte comença la lliga, contra els Crancs, el què no tinc clar és si a casa o fora, ja us ho diré.

Taga 2040 Evo

2010-09-19T15:20:00.004+02:00

Avui he anat a fer de control a la cursa del Taga 2040 Evo. Aquesta cursa, que avui complia 11 edicions està organitzada per la UE Sant Joan, de la qual sóc soci i vaig ser-ne part de la seva junta directiva durant 4 anys.

Ja fa anys (diria que 9 o 10) que faig de control i des de fa un parell d'anys ho faig a Coma d'Olla. Aquesta situació del meu control, fa que segueixi una part de la cursa, des de la Collada de Can Camps fins al Puig Estela i, un cop fet el cim, seguint la carena arribar fins a Coma d'Olla.

Avui, a part del cansament, que com sempre és important, he aprofitat molt bé el matí i m'ha servit per veure de prop l'helicòpter dels bombers de prop, de bon matí mentre feia un vol per veure com estava el dia, han fet una volta a sobre meu i han seguit direcció a Vallter. Després ha tornat i ha recollit a un corredor lesionat (res de gravetat, només un turmell doblat), tot i que han baixat a prop meu només els he sentit però no els he vist. També he vist un grup d'isards des de lluny (els he pogut fotografiar tot i que amb la resolució que admet el bloc no es veuen) i un de sol que intentava creuar la línia de cursa i li ha costat 5 o 6 intents (també en tinc fotos).

A més hem anat molt bé avui, sobre les 12:15h ja ens han dit que podiem baixar i hem tornat cap a casa.

La foto és del primer corredor que ha passat quan ja baixaven de Coma d'Olla (pujant anava tercer, a uns 20 metres dels dos primers)i que suposo que ha guanyat.

Felicitar a tothom que ha participat a la cursa (córrer 21km pujant pels Escalers fins Puig Estela, anar fins el Taga i tornar a baixar, és per felicitar), a l'organització (esperem tornar-hi l'any vinent) i jo, a recuperar-me (que marxo tota la setmana).

Apadrina un jugador de rugbi, apadrina'm!

2010-09-08T22:47:00.005+02:00

Pels que hem seguiu de forma habitual, o em coneixeu de fa temps, sabeu que m'agrada el rugbi, i que durant 3 anys a la facultat,a més, hi vaig jugar. Des de fa uns 9 mesos (abans del nadal passat), vaig entrenar més o menys de forma regular amb el Garrotxa Rugbi Club. Aquest any miraré de fer la temporada amb ells.

Per això us dic que m'apadrineu. Una de les maneres que tenim de pagar-nos les fitxes, arbitratges i despeses vàries és fent socis, tots els jugadors busquem amics i familiars per fer-los socis del club i que així ens apadrinin a cada un de nosaltres i podem cobrir el cost de les fitxes. Fer-nos de padrí, té un cost per tota la temporada de 25€, amb aquesta quota, el soc-padrí té dret a vot dins el club i regalem una samarreta amb l'escut del club.

Com que intentaré poder jugar la temporada, aquest any a segona divisió catalana de la Federació Catalana de Rugby, necessito que m'apadrineu. Els que estiguin disposats a fer-ho, m'ho feu saber i us prometo que estareu al cas dels nostres partits tant a fora com a casa i em podreu venir a veure com jugo, o ja sé qe us agradarà més, com em foten castanyes a tort i a dret.

Apadrineu-me!!!

"La reina al palau dels corrents d'aire" de Stieg Larsson

2010-09-05T15:30:00.006+02:00

Títol: La reina al palau dels corrents d'aires
Autor: Stieg Larsson
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Columna
Pàgines: 847

Nota de l'editorial:
La reina al palau dels corrents d'aire

Autor: Stieg Larsson
Col·lecció: Clàssica

« El desenllaç de "Millennium" »

Aquest és el tercer i últim volum de la trilogia de culte que ja ha seduït més de 13 milions de lectors a tot el món.

Text de contraportada

Ens ho podíem esperar: la Lisbeth Salander no és morta, tot i que una bala al cervell fa que la seva vida pengi d’un fil.
Mentre es debat entre la vida i la mort, aïllada dins d’una habitació d’hospital sota vigilància policial perquè encara es mantenen els càrrecs contra ella, haurà de compartir passadís amb el pitjor dels seus enemics: l’Aleksandr Zalaixenko, en Zala.
En Mikael Blomkvist, per la seva banda, està a punt de publicar un altre dels seus temibles articles periodístics que sacsejarà la societat civil sueca, de manera que posarà en dubte la credibilitat del sistema de seguretat i justícia de tot el país.
I serà en Mikael qui desvelarà la perversa connexió que guarden tots aquests estaments amb la nostra apassionant heroïna que, tot i les ferides, aconsegueix fer ús dels seus increïbles dots de hacker per sortir d’una trampa de dimensions inimaginables.

Stieg Larsson signa l’apassionant tercer i últim volum de la trilogia que ha seduït tot el món i que s’ha convertit en un fenomen de culte arreu. No esperis més per saber-ne el desenllaç!

Desenllaç de la trilogia Millenium. Arrencada del llibre molt lenta, fins la pàgina 300 (més o menys) se'm va fer molt pesada, després ja l'he pogut seguir a més ritme. De fet, l'he hagut de deixar durant un mes llarg abans de poder seguir bé amb el llibre, i pel què sé no he estat l'únic.

El llibre molt centrat en els preparatius dels judici a la Lisbeth Salander, en els del llibre d'en Blomkvist, que van molt lligats (gairebé al 100%)i que fins que no entra en joc un nou personatge, la Rosa Figuerola (i tot el seu equip d'investigació) no agafa un altre ritme que fa que t'enganxis a la lectura.

De totes maneres acaba d'una manera molt oberta, deixant possibilitats a nous llibres (com així tenia pensat l'autor), tancant algunes trames (l'afer Zalaixenko, la part del germnastre de la Lisbeth) però deixa oberts altres temes com la publicació del nou monogràfic de Millenium, la relació restablerta entre en Blomkvist i la Salander...

La trilogia està bé, però per sota de les expectatives que m'havia generat tants comentaris positius.

"La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" de Stieg Larsson

2010-09-05T11:04:00.008+02:00

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
Autor: Stieg Larsson
Traducció: Albert Vilardell
Editorial: Columna
Pàgines: 766

Nota de l'editorial:
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Autor: Stieg Larsson
Col·lecció: Clàssica

« L’esperada segona part del thriller que ja ha atrapat més de 6 milions de lectors. »

Text de contraportada

La jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisabeth Salander es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar-la. Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca.

Segon llibre de la trilogia Millenium,centrat en l'assassinat d'uns col·laboradors d'en Blomkvist on es troba embolicada la Lisbeth Salander i el seu pare (un espia desertor de l'URSS amb negocis molt foscos i amb protecció del servei secret suec), també serveix per entendre com la Salander arriba a ser qui és i com assoleix els seus coneixements informàtics i d'on neix el seu odi visceral contra els homes que maltracten (tant físicament com mental) a les dones.

L'he devorat sense parar, a un ritme molt viu, val molt la pena, et deixa amb ganes de començar el tercer llibre.

Estiu 2010, ja en el record

2010-09-03T15:55:00.002+02:00

Des de dilluns, tant jo com la Gemma, hem tornat a la rutina habitual de tot l’any i hem deixat enrere 15 de vacances.
Aquest any, com ja en fa uns quants (per ser més exactes 9 anys) hem anat de vacances a Aguatón, pels que no ho sabeu, és el poble del meu sogre, on hi té una casa que ens serveix per passar els estius i que aquest any ha tingut una millora important amb obres incloses que haurien de permetre poder anar-hi a més fora de temporada.
Es tracta d’un poble situat per sobre els 1200 metres, que durant el dia pot fer molta calor (amb sol de muntanya a més, per tant molt calent) i que durant la nit refresca, cosa que et permet dormir de forma molt agradable. A mi, particularment, em va molt bé, ja que es tracta d’un poble petit, amb poca gent, tranquil i que després de tot l’any anant amunt i avall, per grans ciutats, aeroports, polígons, fires... va de conya per poder desconnectar. Aquest any però ha estat més desconnexió de l’habitual, ja que des de fa un parell d’anys hi ha un punt de connexió a Internet, que et serveix de cordó umbilical amb el món real, i aquest any, ha estat els 15 dies de vacances espatllat i per tant sense poder-nos connectar a internet.
La part bona, és que he desconnectat de tot (feina, política, blog, Twitter...) i la part dolenta és que quedes molt despenjat de tot i quan tornes et costa re col•locar-te, tot i que normalment l’agost és època de poc moviment, aquest any no ha estat així i em sembla que m’he perdut unes quantes coses. Per què, ja en parlaré algun altre dia, les televisions espanyoles (que són les que es veuen allà) passen a un altre capítol que no té res a veure amb el meu interès informatiu.
A més, aquest estiu serà per mi, l’estiu sense fotos, ja que em vaig oblidar al marxar, entre altres coses (carregadors de mòbil, llibres...) la càmera de fotos, creu que he arrossegat tot l’estiu.
La tornada a la normalitat (relativa) ha anat acompanyada d’una setmana amb molta feina al despatx, amb acabar de posar al dia casa (comprar després de 15 dies fores), enllestir la tornada a l’escola dels nens, en Pau a P5, en Guiu a P3 a partir del dia 7 i en Berenguer a P1 a la guarderia (heu llegit bé a P1 per problemes d’espai), la nova habitació dels nens i la tornada als entrenaments de rugby, amb el Garrotxa Rugby Club, amb qui intentaré fer la temporada (o aquesta és la meva intenció).
En fi, l’estiu 2010, per molts ja no és més que un record (més o menys proper) i cada dia que passa ens acosta més a l’estiu vinent.
Per cert, encara existeix la cançó de l’estiu? Quina ha estat per vosaltres?

La feina aquests dies de vacances

2010-08-06T12:53:00.003+02:00

Aquests dies de vacances, per molts, no per a tothom, ja que nosaltres (la Gemma i jo) treballem, a la feina s’ha de fer una mica de tot i poc de la teva feina. Ho dic per què estic entrant comandes (cosa que no faig la resta de l’any) i fent el seu seguiment.
Com jo hi ha molta gent dels que treballem aquests dies que fem feina no habitual, es nota per què hi ha moltes més consultes que en altres èpoques de l’any, amb tothom a plena activitat són més que sabudes, més errors i més disculpes de “com que estem de vacances estic fent feina que no és la meva” i les comandes, que en segueixen arribant, són molt més petites, vaja, que són les urgències.
A nivell de facturació, si tots els mesos estan sent bastant justos (alguns de molt dolents, com el passat juliol per exemple), aquest mes amenaça de ser catastròfic. Això fa pensar que no és tant clar el procés de millora de l’economia que algú apunta, i que jo en alguns moments em semblava veure, estigui arribant.
No obstant a nivell català, aquest darrer mes ha estat horrorós per a nosaltres, no sé si ens estem convertint en un país de serveis, cosa perillosa si volem mantenir-nos com un país dels més potents d’Europa, no podem oblidar la força que necessitem que tinguin sectors com el de la indústria per tenir un país competitiu o com el primari (agricultura i ramaderia) si volem tenir un país equilibrat, cuidat i amb gent que s’estimi i implantada al territori. No podem viure només de la força turística de marques com Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada o Pirineus, que són molt importants però si només ens centrem en això reduirem el país a un parc temàtic pensat pels turistes i no per a qui ens estimem la nostra terra.

La pilota al teulat d'Esquerra

2010-08-03T21:13:00.004+02:00

Aquests últims dies hem assistit a diferents crides per tal de poder tenir una candidatura unitària a les eleccions de la tardor. Des d'en Carretero (més o menys interessada) fins a altres veus (no tant interessades) com la Patrica Gabancho.

Sembla que tant Reagrupament com Solidaritat Catalana hi estan a favor, probablement per comptes electorals, ja que sembla que cap d'ells treurà representació, i sembla que altres grups podrien afegir-s'hi.

Qui de moment no ha mogut fitxa ha estat Esquerra, que no sembla molt per la labor. Tot i que les enquestes apunten a una forta baixada de vots, dins un clima, sembla que favorable a l'independentisme, no sembla que Esquerra vulgui entrar en el joc. Coincideixo amb l'Héctor López Bofill, en què Esquerra ha perdut gran part del crèdit independentista que tenia, i a mi em sembla que si no vol jugar a aquest joc, de fer, o si més no intentar, una candidatura conjunta amb tots els independentistes, acabarà de perdre el crèdit restant, ja qe només s'entendria el no intentar-ho com a no voler renunciar a quotes de poder (ja que sens cap dubte hauria de ser el partit referent de la posible coalició).

Jo sóc partidari de que es faci aquesta coalició, permetria ajuntar tot el vot de les opcions independentistes i a més sumaria vots de gent que votaria si hi hagués la opció, que d'una altra manera no anniria a votar. De fet ja ho vaig demanar després de la manifestació del 10 de juliol.

Penso, que de totes maneres, en la següent legislatura no arribarem encara enlloc. El gran moviment independentista ha començat tot just a caminar i tot i que els espanyols ens ho estan posant molt bé i apostaria per un moviment molt més madur i amb opcions de cara al 2014, en les següents eleccions. I les opcions hi seran, per què CiU haurà de fer el pas que el país necessita, que és apostar per la nostra independència, ja que no crec que els quedi cap més opció, i quan ho facin, llavors si que serem majoria.

Els nens, grans, cap a Barcelona

2010-07-25T16:34:00.005+02:00

Ahir, vam anar a Can Catau amb tota la família a celebrar l'aniversari, el segon, de la Berta (la filla de l'Anna, la meva germana). Vam aprofitar per fer una excursioneta pel rierol que passa per davant de l'era amb els nens i van disfrutar (jo també, ho reconec) esfilant-se, travessant el rec, pujant pedres...
Avui, però, havent dinat els meus pares, s'han endut en Pau i en Guiu fins dimarts a Barcelona, així els pares podrem estar més tranquils.
Volen anar a veure el Camp Nou, vaixells al port i potser la inauguració dels europeus d'atletisme.
Que disfrutin!!! Els nens i els avis.

Diumenge al cim del Taga

2010-07-21T23:15:00.005+02:00

Diumenge passat, de bon matí, a les 7h vam anar cap al Taga, tots cinc, si, amb els nens, tots tres.
Vam comptar amb l'ajuda dels tiets, tot i que en Pau va pujar gairebé tot el camí sol (i una estona al cim del tiet Miquel), jo vaig pujar en Guiu (amb ajuda de la tieta Maria un trosset) i la Gemma va pujar tot el camí en Berenguer.
Feia un dia, aquí baix a Sant Joan, que pintava malament, amb núvols tapant Serra Cavallera i el Taga, però un cop per sobre Surroca, el dia era espectacular, malgrat el ventet que bufava. Vam pujar molt ràpid, des de Coll de Jou en poc més d'uns 45 minuts.
Un cop dalt, amb al senyera onejant, vam esmorzar i aguantar l'aire que hi feia, el dia malgrat ser bo no ens va deixar disfrutar massa del paisatge, ja que les dues valls que es veien, la de Sant Joan i la de Ribes (fins arribar a Pardines) estaven sota una espessa capa de cotó fluix, que a la zona de Ribes es va aixecar sobre les 10h i que cap a Sant Joan ho feia quan ja haviem arribat al cotxe. Baixant, ens vam tornar en Berenguer jo i Gemma, en Guiu va baixar amb el tiet i en Pau sol fins al final quan es va encetar el peu i entre la tieta i jo (l'últim tram de baixada amb els dos nens, en Pau i en Berenguer), un cop al cotxe vam baixar fins Ogassa i a fer una cerveseta i un suc els nens a la Cooperativa i vam arribar a casa sobre les 12h.
Un matí ben aprofitat, llàstima que després ens vam passar la tarda a casa descansant, dormint i recuperant el cansament i la son.

Nosaltres hi erem!

2010-07-11T18:04:00.005+02:00

Si, això és el què podrem dir sempre més als nostres fills, i ells també podran dir als seus fills (els nostres néts) que també hi eren.
I on eren? doncs al principi de tot, a la mani del 10 de juliol del 2010, on aquest país va començar a canviar, on prop de milió i mig de persones van clamar per la seva dignitat i la del seu poble.
Ahir potser, hi havia una part de la gent que es manifestava que ho feia per l'estatut, però nosaltres i una gran majoria de gent ho fèiem per la independència, que ha d'arribar ben aviat.
D'ahir destacaria dues o tres coses:
- la transversalitat de la manifestació i del sentiment independentista: suposo que molts dels que ahir cridaven per la independència ho feien sense ser de cor independentistes, molts s'hi han vist obligats, però erem molts, d'edats diferents, famílies senceres, de tots els estrats, de diferents orígens i de diferents sentiments polítics.
- l'emprenyada de la gent amb els nostres líders polítics: hi no ho dic només pel xou al voltant del President, volem que esstiguin a la nostra altura, volem que ens portin cap a la independència ja!
- què ens diran ara els espanyols: si en un dia calurós de juliol som tants a dir no a l'estat espanyol, encara ens faran creure que som una minoria?

Per acabar una reflexió final: podrem triar algú, que deixant de banda els partits, ens ajunti a tots, anem a les urnes i tots els que ahir erem a la manifestació (i molts més que no van venir) votem per dir adéu a Espanya?
Si ho fem ningú podrà aturar el què ahir vam començar a Passeig de Gràcia amb Diagonal.

Salut i, sobretot, independència!!!

Demà tots a la mani!!!

2010-07-09T14:53:00.004+02:00

Demà hem de ser molts, moltíssims. Per dignitat i pel país!

Som una Nació! Nosaltres decidim!

La mani del dissabte

2010-07-06T21:20:00.004+02:00

Pel proper dissabte dia 10 de juliol s'ha convocat la manifestació unitària que ha de ser la resposta del país a la sentència del tribunal constitucional espanyol al nostre estatut.
En un principi, no tenia massa clar anar-hi, ja que sóc dels ja molts que pensem que amb Espanya no hi ha res a fer i que no ens pendran seriosament fins que per ells sigui tard, o sigui, quan declarem la independència.
Al final, hi assistirem amb els nens, hi ha dues coses que m'han fet canviar d'opinió, una, si voleu, una collonada, un dels que deu ser dels més llestos de Reagrupament, que va publicar al seu bloc un seguit de bestieses sobre la manifestació. L'altre motiu, és la polèmica de la capçalera, entre Òmnium Cultural, el convocant de la manifestació, que vol encapçalar la mani amb el lema "Som una nació, nosaltres decidim" i el PSC amb el President al capdavant, que s'han adonat massa tard, que no es pot ser a la processó i repicar les campanes.
La reacció inicial del President de la Generalitat després de conèixer la sentència va estar bé (per ser del PSC), va sorpedre fins i tot a la gent del PSOE, però a mesura que han anat passant els dies l'han anat domesticant fins que el PSC és qui compromet la unitat entre els partits. I a mi, fotre als socialistes em motiva especialment.
En resum, que dissabte anirem a Barcelona a manifestar-nos, jo primer pel meu país i la seva independència, expressada en el lema de la mani, "NOSALTRES DECIDIM"

La sentència de l'estatut

2010-06-28T21:36:00.005+02:00

Avui, després de 4 anys el Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat sobre l'estatut de Catalunya. Encara no he llegit ni vist què han dit, excepte que han votat a favor 6 magistrats i 4 en contra.

Suposo, i crec no equivocar-me, que tots els articles susceptibles de ser "perillosos per la unitat d'Espanya" han estat hoo declarats inconstitucionals, i per tant eliminats, o han estat modificats fins a fer-los irreconeixibles. Els articles no tant "perillosos" hauran estat interpretats a la "baixa" i per tant, si ja teníem un mal estatut, que malgrat tot els ciutadans de Catalunya van refermar, ara tenim una llei, que es diu estatut, que és de segona, que altres comunitats tindran més que nosaltres i, que, per mi, té una gran cosa positiva: és el primer pas irrevocable cap a la nostra independència (si ens la mereixem).

Després del què hem hagut d'escoltar-nos i de ser una llei aprobada per àmplia majoria en referèndum, ara 10 senyors, desligitimats al 100% (el que ho discuteixi o no té ni idea de lleis o no vol tenir-ne) diuen que no és vàlid.

Si ens queda una mica de dignitat, ja no com a poble, sinó com a persones que vam anar a votar (a favor o en contra) no podem deixar passar aquest maltracte que ens dispensa l'estat espanyol.

Aquí hi poso persones individuals (els milers que hem assistit a actes i manifestacions pel dret a decididir), entitats cíviques i ajuntaments (implicades en aquestes manifestacions i altres iniciatives com les consultes per la independència) i per acabar partits polítics, amb ERC, CiU (no facin com sempre si us plau, serveixin el futur de la nostra nació i no acabin venent-nos per un plat de llenties, que hauria de ser molt gros i entenc que estaran al nivell que els demananem) i sobretot PSC, no poden fer (com sempre fan) que no ha passat res, vostès van votar a favor d'aquest estatut.

Espero que estiguem, tots, a l'altura del moment històric que vivim, el principi del trencament definitiu amb l'estat espanyol.

Adeu Espanya!

El Mundial de futbol: una alegria i certes sorpreses

2010-06-17T21:55:00.008+02:00

El cap de setmana passat va començar el Mundial a Sud-àfrica, el primer d'aquest continent.
Només un parell de comentaris generals: un les vuvuzeles, les trompetes que sonen tots els partits i durant tots els partits, inaguantables. Un altre, el poc futbol que s'està veient. No es que hagi vist massa partits, però el futbol brilla per la seva absència.
L'alegria: us l'haig d'explicar? Suïssa, gran país, gran nivell de vida, xocolata, paisatges, formatges, la guàrdia suïssa i...van cascar a Espanya, la favorita Espanya.
Cada cop veig que hi entenc menys de futbol, porto setmanes dient que Anglaterra pot guanyar el Mundial, i Anglaterra horrorosa, en canvi, porto encara més temps dient que Argentina amb en Maradona d'entrenador és impossible que faci res, tot i tenir en Messi. I dos partits, dues victòries, amb bon joc, en Messi en forma i avui golejada per 4 a 1.
Mirem com segueix aquest mundial, amb poc interés per mi, fins que no poguem jugar-hi nosaltres.

Cap de setmana amb la colla

2010-05-28T22:36:00.004+02:00

El passat cap de setmana vam fer el tradicional cap de setmana amb la colla, aquest any a Borredà.

Primer constatar que cada any costa més trobar una casa on ens podem instal•lar tots, ja que aquest any érem 6 parelles i 8 nens (4 d’ells amb cotxet). Per això vam acabar anant on vam trobar una casa on hi cabéssim tots, la Pera de Borredà.

La casa, si bé des de fora no semblava massa maca, un cop dins es revelava com una casa amb els detalls molt ben cuidats i molt agradable per passar-hi un cap de setmana. Destacable la cort adaptada a sala d’estar i per veure la tele (tot i que millorable el sofà) i alguna habitació de les de matrimoni del primer i segon pis (acabades amb fusta i molt ben decorades), a més de tots els estris vells que decoren la casa (pasteres, bàscules, pales de forner...).

Durant el cap de setmana, vam estar prou de sort, tot i la ploguda del dissabte a la tarda de poder fer bastants coses, primer dissabte al matí visita a Borredà on hi havia la fira organitzada pel jovent de venda de productes i on vam poder veure els gegants de Vilada i una actuació de bastoners (la nova colla formada per nens de Borredà i la colla Cop de Garrot de Berga), que va agradar molt als nens més grans del grup.

A la tarda, després de dinar, tot i que va caure un bon ruixat vam anar fins a Alpens, deixant de banda la carretera, hi havia una trobada de Forjadors i vam poder veure la preparació de l’escultura conjunta (un centenar de ferrers feien claus en directe en una plaça del poble) i l’exposició d’obres de forja amb alguna obra molt destacada.

Per acabar diumenge al matí, visita a la riera de Merlés, les Rambles de Borredà, Alpens i Les Lloses tot juntes, amb multitud de gent prenent el sol i anant amunt i avall de la riera.

Barça campió!!!

2010-05-16T21:01:00.006+02:00

El Barça acaba de guanyar la lliga, per vintè cop en la seva història. És la lliga dels 99 punts, una barbaritat de punts, i havia de ser la del Madrid amb 98 punts esperant que punxèssim. Doncs no! ni hem punxat ni ells han fet els 98 punts.

He estat tota la setmana a Extremadura i he hagut de veure (teles) i llegir (diaris) espanyols (i oer tant madridistes) on donaven per fet que el Madrid guanyava el Màlaga (jugant a Màlaga) i que el Barça podia passar problemes amb el Valladolid (a casa) amb un sol motiu, que el Valladolid es jugava no baixar (i el Màlaga, que no sabien que també es jugava quedar-se a primera?). Doncs que els bombin, ni hem perdut, al contrari els n'hem fotut 4 i ells han empatat, no han fet ni la seva part de feina. Per cert, impagable el bufet d'en Florentino amb el segon gol del Barça.

Punt a part és en Messi, a part de ser el millor del món aquest any 34 gols en lliga, assolint el mateix registre del millor any d'en Ronaldo. Amb aquests 34 gols es consagra com a Bota d'Or europeu, increïble.

Ara a celebrar-ho.

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!!

L'USAP a la final!!!!!!!!

2010-05-14T22:27:00.004+02:00

Ja som a la final, hem guanyat a Toulouse a les semis per 21 a 13, amb 21 punts de Porical.

Ja som a París, ara falta saber contra qui.

USAP!!!

L'USAP a semis de la lliga francesa

2010-05-07T14:22:00.003+02:00

Fa dos dissabtes es va confirmar la primera plaça de l’USAP al Top 14 francès, després de la victòria 43 a 0 a casa contra l’últim, Albi. Amb aquest triomf més la suma del bonus ofensiu, combinada amb la victòria justa de Toulon, fa que l’empat a punts al primer lloc ens deixi pendents dels partits Clermont contra Racing 92, per saber a qui s’enfronta Toulon i del Castres contra Toulouse per saber amb qui juguem nosaltres el proper 15 de maig a Montpeller per un lloc a la final.

A priori, Clermont hauria de guanyar a Racing 92 ja que és clarament superior. D’aquesta banda, en un hipotètic Clermont – Toulon, per a mi el favorit es Toulon, que de la mà del famós i gran jugador anglès Wilkinson, ha fet una molt bona fase regular i ha acabat segon de la lliga empatat amb l’USAP. Tot i que Clermont es mostra sempre molt competitiu exceptuant a les finals on ha estat incapaç de guanyar mai en més de 10 presències (l’última l’any passat contra l’USAP).

Per la nostra banda, el resultat de la semifinal és imprevisible i pot passar de tot. Castres tot i anar molt bé durant tot l’any ha acabat malament la lliga regular (en 4 jornades ha passat de ser el primer al cinquè) i el Toulouse tot i que ha acabat quart guanyant a Castres a l’última jornada a casa ha estat molt irregular i està a la final de la Heineken Cup contra Biarritz. Jo preferiria una victòria de Castres ja que crec que és més assequible per l’USAP que no pas l’Stade Toulousian. A més a Castres els vam guanyar a falta de 3 jornades pel final a casa seva. Repeteixo, crec que serà un partit molt igualat, amb avantatge per a Toulouse però com que es juga la setmana abans de la final de la Heineken, on juga Toulouse, es pot preveure que reservin alguns homes importants (tot i que tenen un equip molt bo i ampli) i així Castres pot tenir un petit avantatge.

Davant la final que pronostico (i que falta que es compleixin moltes premisses encara) USAP – Toulon, l’USAP hauria de guanyar ja que el l’últim partit que ens va enfrontar a la penúltima jornada de lliga a casa de Toulon en van guanyar de manera molt justa.

Espero poder seguir explicant que he encertat els pronòstics fins al final i que l’USAP pogués repetir victòria a la lliga (cosa difícil de pensar si recordem que l’any passat va ser la primera victòria després de 55 anys).

"Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson

2010-05-05T21:40:00.006+02:00

Títol: Els homes que no estimaven les dones
Autor: Stieg Larsson
Traducció: Alexandre Gombau Arnau i Núria Vives Colom
Editorial: Columna
Pàgines: 625

Nota de l'editorial:
Els homes que no estimaven les dones

Autor: Stieg Larsson
Col·lecció: Clàssica

« La novel·la negra de la dècada. »

Una sorprenent novel·la de gran perspicàcia sobre les ments corruptes.

Text de contraportada

En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai.
Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel·la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines.

El primer llibre de la trilogia Millenium, molt recomanada des del Sant Jordi 2009, que com que es tracta d'una novel·la negra, no m'atreia en excés, però que a base de sentri-ne bones crítiques vaig acabar de deixar passar un temps per pair-ho i el vaig demanar als reis del 2010, que van ser generosos i em van portar la trilogia sencera. Un cop la vaig tenir, encara he deixat passar un temps abans de començar-ne la lectura.

L'arrencada del llibre em va costar, però a partir de la meitat, més o menys, ha estat un llibre que he devorat. Sense haver estat mai a Suècia, crec que en fa un bon retrat de la societat, una societat contradictòria en molts moments (tolera una relació més que coneguda entre una dona casada i el protagonista, en Mikael Blomkvist, que és un conegut periodista, cosa impensable aquí, però al mateix temps tutela una major d'edat, hacker reconeguda, eficaç investigadora i no diagnosticada o millor dit, mal diagnosticada com a "retrasada mental", que és l'altra protagonista, la Lisbeth Salander), i que tot i ser més avançada que la nostra societat, a mi, particularment, m'agradaria que quan fóssim grans no ens hi assamblessim en tot (gran índex d'alcohòlics...).

Com a llibre, conté alguns passatges durs (fins i tot molt durs) amb una violació o amb molta violència (això si, mai gratuita). Enllaça fins a tres històries diferents dins la trama, que comença amb un intent de descobrir els tripijocs d'un magnat del negocis amb una història no massa neta darrera (ni hi ha molts al nostre país), que és secundària i que no es resol fins al final, i la història central, la de mirar d'esbrinar què va passar amb una desapareguda fa 40 anys, que es transforma en el descobriment d'un assassí en sèrie i la trobada de la desapareguda.

Si bé he dit que em va costar iniciar la lectura i que m'enganxés, el segon (que ja estic acabant) acaba de demostrar-me que es tracta d'una gran sèrie de llibres de novel·la negra, que per desgràcia no tindrà més continuitat ja que l'autor ha mort, aquest fet, també ha ajudat a fer famosa aquest trilogia.

El Barça eliminat de la Champions

2010-04-29T23:17:00.003+02:00

Ahir a la nit es confirmava que no jugarem la final de la Champions al Bernabeu. Jo era dels que pensava que estava difícil però que l’equip es mereixia crèdit i que era possible passar a la final, i va anar de poc. En un partit dolent per part del Barça, que tot i dominar no va tenir massa opcions per fer gol i quan en va tenir no les va aprofitar, que podia haver canviat si l’àrbitre dóna per bo un gol, jo penso que legal d’en Bojan, quan ja s’havien complert els 90 minuts de joc.

Destacar que en Mourinho ha de fitxar ja pel Madrid, és el seu entrenador ideal, xulo, prepotent, follonero, boques... vaja, que tot el què ha de tenir un del Madrid, ah... i ja es podrien endur també de l’Inter un altre com és el gos d’en Figo. I que vam fer bé a deixar a marxar en Motta, primer per què aporta poc i després ja es va veure ahir, és un porc i un “matón”.

Dels dos partits, en trec una altra conclusió que fa temps que defenso, cal l’ús del vídeo al futbol ja. No pot ser que a una semifinal de Champions hi hagin jugades decisives i dubtoses (el possible segon gol del Barça ahir per part d’en Bojan) o no tant dubtoses (el tercer gol de l’Inter a Milà, en clar fora de joc) i que no sigui possible veure les accions sobre la marxa. Això dóna peu a errors arbitrals que poden sortir molt cars.

La Champions

2010-04-27T21:20:00.004+02:00

Sóc a l'hotel a Astúries mirant la semifinal de Champions entre l'Olimpique de Lió i el Bayern de Munich. Demà hem de guanyar com sigui, veient com juguen, ens els menjarem al Bernabeu. Segurament ens tocarà amb el bayern, que ja guanya 0 a 1 en la tornada i crec que el Lió és incapaç de remuntar.

Demà serà una latra cosa, espero que el Camp Nou apreti com a les grans nits. De totes maneres, demà no sé si veuré el partit, primer que dormo a Ponferrada o a Lleó i no sé per quin canal el fan, i segon si el fan per algun canal que el pugui veure no sé si el voldré veure, serà pitjor que una final.

Sort a tots per demà!

I espero poder guanyar a en Van Gaal!

Visita al Molló Parc

2010-04-21T14:13:00.003+02:00

Diumenge vam anar de visita a un nou atractiu turístic de la comarca, en concret a Molló, el parc d’animals “salvatges” Molló Parc.

Hi vam anar tota la família i amb Carles i l’Helena i els nens. Al parc s’hi poden veure, a més d’una sèrie d’animals domèstics com conills, xais, cabres, burros i ponis, animals “salvatges” (ho escric entre cometes per què de salvatges en tenen poc) com óssos, daines, cérvols, cabres salvatges, isards...

El tema està, que com que és a l’inici, tenen pocs animals (només un isard, quan la comarca té una sobre - població d’isards lliures que obliga a fer batudes extraordinàries), poca ombra (a l’estiu els animals estaran fatal, ja que ara, amb un dia de sol però amb fred ja patien calor), la botiga no té, per exemple, postals i tot són peluixos.

Necessiten millorar pel què fa als acabats del parc, a la senyalització, als serveis i al marketing (sobretot tema records).

Ah! Ja ho oblidava, l’accés és complicat, sobretot amb furgoneta com la nostra ja que obliga a fer maniobra en pendent.

El dinar el vam fer a Can Calitxó, perfecte, un dinar en un menjador ample, amb més nens (semblava que hi estaven molt acostumats a tenir nens corrent pel menjador), i l’única pega per mi és el preu, un menú de 28€, que tenia entre altres plats sèpia amb pilotilles o una amanida amb una coca (mini coca) de verdures.

Però tal com va dir en Carles, un bon dia, una visita on busques que t'omplin el dia (i ho fan) i un bon dinar amb bona companyia.

USAP – Stade Francais

2010-04-02T23:55:00.003+02:00

Dissabte passat vaig anar a Perpinyà a veure un partit de l’USAP, contra Stade Francais de Paris. Per resumir ràpid, el millor partit que mai he vist de l’USAP en directe, amb un resultat final de 44 a 23, que va servir per sumar 5 punts (4 de la victòria més un pel bonus ofensiu), assolint fins a 7 assajos, per 3 en contra, per tant 10 assajos en el partit, que ens va servir per posar-nos líders del TOP 14, més que impressionant.

Al partit hi vaig anar amb en Joan Coromina, que no havia estat mai en un partit de l’USAP i que va quedar al•lucinat, primer pel partit, però també per l’ambient, el de les grans ocasions. Jugar contra Paris sempre és garantia de bona entrada i d’espectacle a les grades. El partit era a les 14:30h, vam arribar a Perpinyà una horeta abans, vam dinar de pizza agafada a un forn del costat del camp i vam entrar per veure l’ambient. No vam poder entrar a la botiga ja que estava plena i la gent feia cua, vam fer una cervesa i vam esperar a veure sortir els jugadors per entrenar abans de pendre possessió a la zona del gol nord del pesatge (general a peu), vam quedar-nos a la línia dels 5 metres de la marca on atacaria l’USAP. El partit va començar amb una tramuntana espectacular (en contra de l’USAP) cosa que va obligar a l’USAP a jugar sempre a la mà i va ajudar a Paris a avançar-se amb un drop i un cop de càstig per 0 a 6. Al minut 18 encara no havíem estrenat el marcador i tot i jugar bé la cosa estava peluda, fins que vam començar a fer assajos, a la primera part 4, amb la sort que 3 van ser davant nostre, i podien haver estat més ja que va haver-hi una jugada dubtosa que no va acabar essent assaig. No va estar malament, a la mitja part ja teníem el bonus ofensiu i 22 a 9.

A la mitja part vam canviar de gol i va afluixar la tramuntana. Només començar vam fer la cinquena marca i tot i que Paris es va espavilar i va jugar més bé quan l’USAP va voler va fer 2 marques més. Totes 3 marques de la segona part van ser davant nostre.

Al final 44 a 23, la gent cantant “on són els de Paris” i el camp espectacular, amb onades, càntics...

Ara a punt per tornar-hi, la propera a l’última jornada de lliga, amb Albi, on probablement ens jugarem la posició per a les semifinals, ja que tot està molt ajustat entre els 5 primers i dependrà dels nostre propers partits a fora contra Castres (líders amb nosaltres) i el Toulon d’en Wilkinson (quart i jugant per estar a semifinals).

Si voleu veure el resum, mireu l'enllaç de USAP TV.

De visita a Elna

2010-03-28T21:20:00.006+02:00

Diumenge passat vam anar de visita a Elna, poble de la Catalunya nord, conegut per un extraordinari claustre (sobretot per "culpa" dels capitell esculpits en totes les columnes) i, més recentment coneguda per de la maternitat d'Elna que va ser lloc de naixement de molts republicans exiliats després de la guerra civil.

Només un parell d'apunts. Poble bastant atractiu, de cases baixes, solei i amb encant, tot i que com a molts pobles de la Catalunya Nord, bastant brut. La visita al claustre, crec que val la pena però vaig trobar a faltar poder visitar també l'esglèsia. Pel què fa a la Maternitat, no és una visita a un edifici, es tracta d'una visita a un record, a un sentiment, un homenatge a tot una sèrie d'homes i sobretot dones que després d'una desfeta com la nostra a la Guerra Civil, van trobar un lloc que els va fer creure un altre cop en la grandesa humana, després de conèixer les misèries.

Per cert, a la foto podeu veure a la Gemma donant pit a en Berenguer dins la Maternitat d'Elna, tot un luxe i un homenatge al record dels que van nèixer allà.

De tornada de Mallorca

2010-03-26T15:23:00.004+01:00

Aquesta setmana he estat a Ses Illes, a Mallorca en concret. Val a dir que pel què fa la feina ha estat un viatge complicat, l'any passat un dels principals motors de l'illa, el turisme, no va anar massa bé i la cosa està molt parada a l'expectativa dels resultats d'aquest any. De tota manera, la gent és bastant optimista, ja que sembla que ha de ser un bon any turístic. De fet, es veuen prous cotxes de lloguer nous (l'any passat no n'hi havia masses), hi havia molt ciclistes entrenant (pels que no ho sabeu, durant aquesta època de l'any Mallorca és la meca dels ciclistes del nord, que vénen a entrenar, i fins i tot hi ha empreses dedicades exclusivament a donar serveis a aquest ciclistes, la majoria aficionats).

Pels que no coneiceu Mallorca o heu estat només a les zones que ens sonen a tots (Palmanova, Magalluf, la Platje de Palma) i que són bàsicament com Lloret (amb tots els respectes per Lloret), existeix una altra Mallorca, la de Sineu, Petra, Montuïri,... i tota la zona muntanyosa del nord, la serra de Tramuntana, que per mi, és comparable a Menorca. Aquest viatge, he descobert una nova petita part de l'illa que desconeixia, en concret el poble d'Esporles, que m'ha agradat molt.

Per cert, si heu de viatjar a Mallorca us recomano un lloc per menjar, Es Celler de Petra, pel seu entorn, impressionant, i que podeu veure a la seva web. Per menjar bé i barat bons "pa amb oli" (pa amb tomàquet) i bons "berenars" (esmorzars) de forquilla i ganivet, també us recomano Es Cruce, al creuament de la carretera de Manacor amb la de Petra.

Pel què fa al menú, de primer "Arròs brut" i de segon a triar entre "Frit mallorquí" (o de matança) i "Canonget" (un petit conill fet a la brasa).

No deixeu de visitar un dels territoris dels Païssos Catalans on es parla més el català (molt més que a Barcelona capital, de fet els meus clients de Palma capital més habituals, parlen sempre català).

Viatge a Múrcia

2010-03-22T19:56:00.004+01:00

La setmana passada vaig ser a Múrcia, Alacant i Albacete per feina.

Zona curiosa, encara tenen pancartes demanant aigua (per fer les seves promocions immobiliàries) quan en aquests moments els sobre l’aigua. Es veu que després d’aquest hivern, volen que pari de ploure ja que en aquests moments no poden entrar als camps a recollir i tenen por de no poder fer la recol•lecta.

Pel què fa a la feina, la zona està complicada i en algun moment et fa desanimar, tot i que per compensar el darrer dia vam poder fer alguna comanda. Per cert, està ple de promocions amb cartells de “En Venda”.

La pitjor cosa del viatge, és el viatge en si, el fet d’estar fora de casa és el què es fa més dur.

La gran nevada

2010-03-22T19:39:00.002+01:00

Més d’una setmana després de la nevada espectacular que va caure el passat dilluns i dimarts 8 i 9 de març, i que va deixar milers de persones a les fosques més d’una setmana en alguns casos, cal reflexionar sobre un parell de coses.

Una, la culpabilitat del govern de torn (i els seus antecessors), està clar que un servei de primera necessitat com és la llum (amb tot el què comporta no tenir-ne, calefacció, en molts casos possibilitat de cuinar, aigua en zones on s’han d’usar bombes per fer-la arribar al consumidor...) ha d’estar garantit, potser no permanentment, però si que en cas de perdre’l, cal exigir recuperar-la amb celeritat, i això inclou “fer creure” a les companyies elèctriques. En aquest cas han estat dues companyies, una de la distribució d’alta tensió com és Red Eléctrica Española (REE), que tot i fallar van reaccionar prou a temps i la distribuïdora de la mitja tensió, FECSA – ENDESA, que ha fallat estrepitosament.

Pel què fa el sistema de distribució de llum a Catalunya i Espanya, tot i que el govern del PSOE ens va vendre que es liberalitzava aquest mercat, que si bé és veritat en la comercialització, no ho és en la distribució, ja que està en unes soles mans, que per a més INRI, es tracta d’una empresa pública passada a mans privades per millorar-ne el servei (sort!!!). El problema de la caiguda de línies de mitja tensió es deu, bàsicament, a la falta de manteniment per part de FECSA – ENDESA, ja que excuses com que les estructures de les torres no estaven pensades per aquest tipus de nevades, primer que no són de rebut (sentir el president d’ENDESA dient que no els surt a compte fer torres més robustes és inacceptable, la llum és un bé de primera necessitat i s’ha de garantir en tots els casos) i a més, és mentida. M’explico, la línia de mitja tensió més nova de la zona, la polèmica línia de les Gavarres, que ha de ser, o hauria de ser com les de la resta de la zona, no ha sofert cap problema, només ha passat en línies velles, en molts casos rovellades, en mal estat.

El problema de la falta d’inversió rau en la manera com s’obliga a fer-la, els governs estan obligats a fer-ho i en línies elèctriques la responsabilitat pública queda diluïda entre diferents governs, i a més o a l’estat espanyol li queda molt lluny la línia o a l’empresa distribuïdora li queda molt lluny el govern català, resultat manteniment deplorable, únicament imputable a les elèctriques.

A més, si ens fixem en la zona de Sant Joan, després de molts anys on quan queia un tro, un llamp o una mica de pluja (ja no parlem de neu), cosa habitual a la zona, ens quedàvem sense llum. Després de fer les inversions corresponents, les línies aguanten perfectament i no ens quedem sense llum.

Pel què fa a la recuperació de la llum, contrasta la situació viscuda a Barcelona fa un parell d’anys, quan van instal•lar generadors per suplir la falta de llum i aquest cop que han trigat moltíssim. És cert que a Barcelona els afectats estaven molt localitzats i que ara es tracta d’àmplies zones, i en molts casos rurals. Tot i això no ha de servir d’excusa ja que a poblacions com Lloret han estat sense llum al centre del poble més de 3 dies.

A més, ara deixa de pagar el rebut del llum del mes de març, per un servei no prestat i a veure què passa.

Un segon tema són les carreteres. No podem tenir llevaneus per quan cau una nevada d’aquestes característiques, hem de tenir les que ens calen per un any normal. També cal reflexionar amb el paper dels ciutadans en casos com aquests. No podem esperar que ens solucionin tots els problemes sense implicar-nos nosaltres. La societat que tenim i amb les dificultats que tenim, no es pot permetre que siguem essers acomodats que necessiten que vetllin per ells, i això, és el què sentin gent atrapada per la nevada als cotxes m’ha semblat. No és de rebut per part nostre, que després d’estar sentint durant 3 o 4 dies que es preparava una nevada a cota zero, ens desplacem per les carreteres (i no arran de mar) sense cadenes i ens queixem de què no treuen la neu de les carreteres, sense tenir consciència que s’han de portar cadenes i això és únicament responsabilitat nostre. El mateix val a dir pels que 3 dies després deien que encara tenien neu davant de casa i que ningú els havia tret. Doncs bé, els que hi estem acostumats la neu de davant de casa ens la traiem just acabada de caure.

Això em fa entendre una mica més que la gent vulgui ser funcionari i no tenir preocupacions, i així ser una societat una mica més anorreada.

I després ens queixarem dels nostres polítics i no farem cap autocrítica.

"L'últim Dickens" de Matthew Pearl

2010-03-09T22:15:00.006+01:00

Títol: L'últim Dickens
Autor: Matthew Pearl
Traducció: Núria Parés Sellarés
Editorial: Columna
Pàgines: 494

Nota de l'editorial:

L'últim Dickens

Autor: Matthew Pearl
Col·lecció: Clàssica

« Pearl domina prodigiosament els ambients de misteri i d’intriga »

Un dels misteris més grans de la història de la literatura

Text de contraportada

Boston, 1870. Quan la notícia de la mort sobtada de Charles Dickens arriba a l’oficina de Nova York dels seus editors americans, un dels socis, James Osgood, envia el seu empleat de confiança, Daniel Sand, a esperar l’arribada de la novel·la inacabada de Dickens, El misteri d’Edwin Drood.

Però quan es descobreix el cos sense vida d’en Daniel a prop del moll i no es troba enlloc el manuscrit, en James es veurà abocat a una recerca transatlàntica per trobar la novel·la que creu que salvarà el seu negoci i ajudarà a desemmascarar l’assassí d’en Daniel.

Rebecca Sand, la germana gran d’en Daniel, serà l’escollida per acompanyar James Osgood en aquest viatge cap a Anglaterra ple de perills i intrigues: xarxes de traficants d’opi i escriptors de segona fila, sicaris sàdics i aristòcrates mentiders, i els membres del cercle més íntim de Dickens... Ben aviat, en James i la Rebecca s’adonaran que entendre el final de la novel·la perduda de Dickens és una qüestió de vida o mort i la clau per aturar una ment assassina.

Un llibre que jo no hagués comprat mai, però que he acabat llegint, i tot i que seguiria sense comprar-lo, puc recomanar llegir-lo.

No el compraria mai, per què d'entrada la trama, sobre Charles Dickens (pels que no ho heu deduït del títol) no m'atrau, ni pel personatge, ni pel seu moment històric. No obstant, l'autor aconsegueix crear una atmosfera prou intrigant com per fer-te llegir el llibre prou ràpid (sobretot un cop mort Dickens i on comença pròpiament la part més detectivesca del llibre).

També, crec que retrata molt bé la societat anglesa de l'època, i que, sobretot pels que no hem estat mai a Anglaterra, ens dóna idea de l'origen de molt estereotips anglesos actuals (la pompositat, l'hora del tè...).

A nivell de l'origen de la trama, està bé per a gent aficionada a la lectura, com un servidor, però que no som seguidors de Dickens, conèixer l'història del seu últim llibre, que és si més no curiosa. A més, la primera part del llibre, on narra l'últim viatge de Dickens a Amèrica, ens descobreix quelcom inimaginable avui en dia, les lectures dramatitzades d'un llibre per part del seu autor davnat d'un gran auditori.

Per mi, l'escriptura de l'autor és bastant sobrecarregada (molt anglès no també sobrecarregar d'adjectius les coses?) i en alguns moments feixuga.

Llibre recomanable sobretot a qui sigui seguidor de Dickens i de la novel·la policíaca, però no espereu una novel·la de polis a l'ús.

La gran nevada de molts anys

2010-03-08T21:43:00.004+01:00

Avui ha caigut la gran nevada de molts anys, ha col·lapsat gran part de Catalunya (AP-7 tallada, la C-25, trens aturats...). De fet, veure neu als carrers de Barcelona, o a les platjes de la Costa Brava no és gens habitual. A Sant Joan, ha caigut més de mig metre de neu, cosa que jo no recordo en molt temps (probablement des del 1986).

Aquesta nevada, no obstant, a mi m'ha servit per pensar que algunes coses es fan bé, de fet, parlo per la nostra experiència: no ha marxat la llum. Això, no fa més de 6 anys, quan queia un xàfec o tronava, ja ens quedàvem sense llum. Doncs avui, amb una nevada extraordinària no ha estat així i és d'agraïr, ja que sense llum, a part de quedar-te a les fosques, ara, t'impossibilita la vida: no tens calefacció (i estant a 0ºC el fred es nota, i més els tres nens de casa) i no pots cuinar (gairebé tothom tenim vitroceràmica).

Us adjunto una foto feta davant de casa i veureu quin tou de neu.

28-F, la il·lusió de poder votar

2010-02-25T22:28:00.005+01:00

Diumenge 28 de febrer es realitza la segona tanda de votacions del referèndum per la independència de Catalunya. A Sant Joan podrem votar, no gràcies a l'ajuntament socialista, que oficialment s'hi va oposar, però si gràcias a la plataforma Sant Joan decideix.

El fet de poder votar a favor de la independència del teu país, és un orgull i una obligació. Tots i totes els i les que podem votar hem d'estar orgullosos de poder votar, però al mateix temps hem de ser conscients de la nostra obligació d'anar a votar. Estic segur que el diumenge serà una jornada per estar orgullosos del nostre poble (serà una jornada festiva i tranquila) però que em porta el dubte de si serem capaços de movilitzar prou gent. Els mitjans de comunicació no han ajudat prou a difondre aquesta segona jornad de votacions i correm el risc de tenir una participació baixa que faci que els espanyols descalifiquin l'inici del nostre procés cap a la llibertat nacional de Catalunya.

Doncs això, tots els que pogueu votar...

A VOTAR!!!!

(i no us equivoqueu...)

Viatge a Canàries

2010-02-24T19:39:00.004+01:00

Aquesta setmana sóc a Tenerife, a més, passant per Madrid dimarts. El més xocant és el contrast de temperatures. Si ve dimarts ala matinada (quan vaig marxar) o dilluns, no feia massa fred a Sant Joan, ahir a Madrid, on vaig haver de passar molta estona a fora al carrer, plovent i amb fred, em va donar sensació de rigurós hivern (tot i que no nevava com últimament fa a Madrid), sensació reforçada al veure la "sierra madrileña" nevada des de la capital estant. Al vespre, vol a Tenerife nord, cotxe fins l'hotel i al llit, que des de les 4:45h del matí fins a les 23:00h insulars (0:00h a Sant Joan) ja era hora. Avui, a primera hora surto per treballar amb camisa i jaqueta. De seguida però, ja veig que no vaig bé, gent amb màniga curta (a les 9:00h), amb camisa, molt estiuencs, vaja. He anat tot el dia amb mànigues de camisa i arramangades, a mig dia a 24ºC (quina enveja eh?) i només ara a la tarda ha entrat boira a la zona de La Laguna degut a la humitat. Per cert, el Teide, aquest matí amb neu i fins bastant avall.

Pel què fa a la feina, bon inici, la primera visita, amb comanda important. A partir d'aquí, he tornat a to carde peus a terra. Aquí,que no han sigut mai industrials i han viscut de la construcció (tots sabeu com està el tema) i del turisme (si no ho sabeu, està molt tocat, en part per culpa seva, ja que tenen una infraestructura hotelera molt caduca, amb preus a les zones més turístiques elevats i al nord de l'illa sense excessiu bon temps i al sud passat de voltes amb urbanitzacions a tocar del mar i massificades), els ha dut a una situció bastant límit, estan a punt d'arribar a un 30% d'atur.

Per sort el tarannà canari, molt similar al sudamericà, molt tranquil fa que les visites siguin agradables i la forma de treballar és molt portable, vaja que tot i ser feina és una feina molt més relaxada que habitualment.

De totes maneres, tinc ganes de tornar a casa i veure els meus nens.